La neurologia perd Sacks

Oliver Sacks, un dels neuròlegs més famosos del món, va morir ahir als 82 anys al seu domicili de Nova York. Sacks, una eminència en la investigació del funcionament del cervell, era un científic amb grans interessos humanístics, una associació que va transcendir tota la seva obra científica i escrita, una part de la qual publicada en català per La Magrana, Proa, Empúries i Enciclopèdia Catalana.

Semblava que Sacks no havia de ser neuròleg. Com explica en una autobiografia sobre els seus primers anys, El tío Tungsteno (Editorial Anagrama), de petit es va sentir molt atret per la química gràcies a la fàbrica de bombetes del seu oncle Dave. Però el fet que els seus pares eren metges, associat a la malaltia mental del seu germà Michael, el van portar cap a la neurologia.

Es va graduar en medicina al Queen's College d'Oxford i es va doctorar en neurologia a la Universitat de Califòrnia a principis dels anys seixanta. Va fixar la residència permanent als Estats Units, però mai no va perdre la nacionalitat britànica.

El 1969 es va fer famós gràcies al tractament de l'encefalitis letàrgica, a l'hospital Beth Abraham del Bronx, a Nova York. Aquesta malaltia feia entrar en coma els pacients i no semblava que hi hagués cap remei. Sacks va experimentar amb un psicofàrmac, la levodopa, que va donar bons resultats, tot i que temporals. D'aquesta experiència va néixer el llibre Despertar i el film amb el mateix nom, amb Robin Williams en el paper del doctor Sacks i amb Robert De Niro en el d'un pacient.

Els llibres del doctor Sacks no són erudits, sinó divulgatius. Se n'han venut milions a tot el món. Comparteixen una virtut: expliquen en un llenguatge entenedor, amb una barreja de rigor i d'humor, els grans misteris del funcionament del cervell. Són llibres sempre fonamentats en casos tractats per ell, tot recollint les vivències subjectives dels pacients, i per això conserven un to de pàgines viscudes que atreuen indefectiblement els lectors.

Home tímid, però no esquerp, hi ha una anècdota molt expressiva del seu caràcter: cada any rebia 10.000 cartes. Només responia a “les dels menors de 10 anys, les dels més grans de 90 i les de la gent empresonada”, va dir en una ocasió.

Melòman, aventurer, aixecador de peses, membre esporàdic d'un grup de motoristes, el 1974 es va lesionar greument una cama quan feia alpinisme en solitari a Noruega i en va perdre la sensibilitat, fet que el va inspirar per escriure el llibre Con una sola pierna.

Oliver Sacks va escriure llibres dedicats als trastorns de La Tourette i d'Asperger, les al·lucinacions (l'últim llibre publicat a l'Estat espanyol), la sordesa, la música i l'agnòsia, una malaltia que fa que les persones no puguin reconèixer els objectes: aquest trastorn va quedar descrit en una de les seves obres més conegudes, L'home que va confondre la seva dona amb un barret.

Fa nou anys li van diagnosticar un tumor ocular. L'hi van tractar, però al febrer li van descobrir metàstasi al fetge. Sacks va confessar en la biografia publicada ara que tenia por de la mort, però que el sentiment predominant respecte a la seva vida, que considerava un “privilegi”, era de “gratitud”.