Les ones gravitacionals obren una nova era astronòmica
Detectades per primera vegada les alteracions en l'espai-temps que permetran escoltar, i no només veure, l'univers
La troballa completa les prediccions d'Einstein i apunta al premi Nobel
Imagini el continu espai temps com un llençol que dues persones estiren per les quatre puntes. Si hi col·loquem un globus al centre, no hi haurà variacions significatives, però amb una bola de petanca la deformació seria evident. A l'univers passa exactament el mateix. Els objectes més massius i els fenòmens més violents converteixen part de la seva massa en una energia que provoca alteracions en l'espai i el temps que viatgen per l'espai a velocitats properes a la de la llum. Són les ones gravitacionals que Albert Einstein havia predit fa cent anys en la teoria de la relativitat general, però era l'única formulació que faltava per comprovar.
La descoberta la van fer a les 09.51 h (GMT) del 14 de setembre els dos detectors –idèntics però separats per 3.000 quilòmetres– de l'observatori per interferometria làser d'ones gravitacionals (LIGO), però els seus responsables no ho van anunciar oficialment fins ahir. La comunitat científica, però, n'anava plena feia ja un temps, perquè, per la seva magnitud, la descoberta havia estat víctima de les filtracions.
No n'hi ha per a menys, ja que aquestes ones obren la porta a una nova manera de redescobrir l'univers. Fins ara, els astrònoms fonamentaven els seus coneixements en observacions basades en diferents variacions de llum (ones electromagnètiques). La nova descoberta equival a haver trobat la manera de poder escoltar el so que emet l'univers, de manera que es podran estudiar fenòmens que no són visibles.
David Reitze, el director executiu del laboratori, que depèn de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), tenia això al cap quan, entre ovacions, va anunciar la descoberta en una roda de premsa a Washington que es va seguir a tot el planeta per internet. “Ho hem aconseguit. Hem trigat uns mesos a veure que realment eren les ones gravitatòries, però el que realment emociona és el que vindrà ara. Obrim una nova finestra a l'univers”, va anunciar amb orgull.
Fusió de forats negres
Tot i que la distorsió espai-temporal que provoquen els fenòmens més espectaculars, com ara les explosions de supernoves, es preveuen molt evidents en el seu entorn més proper, la distància fa que aquestes ones gravitacionals arribin molt afeblides, gairebé imperceptibles, a la Terra. D'aquí que la seva recerca s'hagi allargat durant dècades. De fet, Einstein no creia que fossin detectables des del nostre planeta, però la tecnologia ha fet un pas endavant en aquest sentit.
Les primeres ones que s'han captat procedeixen del xoc de dos forats negres, segons s'exposa en un treball científic que ja ha estat aprovat per ser publicat a Physical Review Letters. La fusió va tenir lloc fa 1.300 milions d'anys entre dos forats negres amb una massa unes 30 vegades més gran que la del Sol. En fondre's en un, van alliberar en forma d'ones una energia equivalent a tres masses solars en només una fracció de segon. Tot i haver-se teoritzat, tampoc s'havia pogut observar mai abans un sistema binari com aquest ni, òbviament, la seva fusió.
La descoberta va suscitar una allau de felicitacions i excitació entre els físics i astrònoms de tot el món. El director del Institut Max Planck de Física, Karsten Danzmann, va verbalitzar en una entrevista a la BBC el sentiment general de la majoria de col·legues: “Té potencial de Nobel, d'això no n'hi ha cap dubte.”
LES FRASES
El pròxim pas, la detecció des de l'espai exterior
La recerca des de la Terra agafa embranzida, però també ho farà la missió Lisa Pathfinder de l'ESA i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya per fer un detector d'ones a l'espai.
L'instrument òptic més gran i precís del planeta
LIGO té dos detectors idèntics als estats de Louisiana i Washington. Tots dos tenen uns feixos de llum làser de quatre quilòmetres exactes, una longitud que s'hauria de modificar al pas d'una ona gravitacional. L'instrument és capaç de detectar una variació equivalent a la deumil·lèssima part del diàmetre d'un nucli atòmic, el mesurament més precís fet mai per un equipament científic.
La Universitat de les Illes Balears hi ha col·laborat
Entre el miler de científics de setze països que participen en el projecte LIGO hi ha el grup de gravitació i relativitat de la UIB. Deu científics desplaçats a un dels laboratoris dels Estats Units van prendre part en el procés de validació dels senyals i de demostració que era compatible amb la fusió de forats negres, descartant que es tractés d'un senyal procedent de la Terra o d'un error de lectura.
