Vacunes per reduir el nombre de senglars en zones urbanes
Terrassa, Sant Cugat, Matadepera i Vacarisses s'alien amb la Diputació i l'Autònoma en una prova pilot
Actua inhibint l'hormona de reproducció i el desig i no té cap altre efecte en l'animal
Ajuntaments d'arreu del país, igual que passa a la resta d'Europa, veuen amb preocupació com cada any s'incrementa la presència de porcs senglars en els àmbits urbans, atrets per la facilitat de trobar menjar en contenidors, fet que provoca un augment dels conflictes i incidències a la via pública, com ara accidents de trànsit o destrosses. Quatre d'aquests municipis del Vallès Occidental –Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Matadepera i Vacarisses– han decidit anar més enllà dels mètodes tradicionals de les batudes organitzades al seu entorn natural més proper i, conjuntament amb la Diputació, executaran a partir del setembre una prova pilot utilitzant vacunes amb l'objectiu de reduir el nombre de senglars controlant la capacitat reproductora d'aquests animals.
Un equip d'investigadors del Grup de Recerca sobre Infertilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), coordinat per Manel López-Béjar, director del departament de sanitat i anatomia de la Facultat de Veterinària, ha assessorat els ajuntaments en el desenvolupament d'aquesta prova, que serà la primera vegada que s'aplica a l'Estat en poblacions de senglars de vida silvestre. La mesura, que executaran agents rurals, consistirà a capturar exemplars amb gàbies i aplicar-los una vacuna immunocontraceptiva que crea una sèrie d'anticossos que “eviten la producció d'hormones que regulen la reproducció” i rebaixen la libido, va explicar López-Béjar. En les femelles la vacuna significa que hi hagi una reducció del nombre de cries, mentre que en els mascles retarda l'arribada de la pubertat, cosa que evita que se separin dels grups, comporta menys mobilitat, “i provocaran menys accidents”.
Eficàcia del 80%
Quan es vacunin els animals també se'ls farà un marcatge per poder controlar l'efectivitat d'aquest mètode analitzant el nivell d'hormones i el d'anticossos que hagin produït. La prova pilot tindrà una durada de quatre anys per obtenir resultats fiables, tot i que López-Béjar espera que es mantingui el nivell d'eficàcia d'un 80% de les proves fetes en captivitat o d'altres amb menys exemplars fetes a Anglaterra. López-Béjar va destacar que la vacuna no té cap altre efecte en la salut i el comportament dels senglars, ni tampoc en un possible cas de consum de la carn, ja que és un mètode que s'utilitza en el porc destinat al consum humà a Austràlia i Nova Zelanda. Tampoc no va amagar que la idea a llarg termini és tenir aquest contraceptiu per via oral i que pugui servir per controlar colònies d'altres animals en situacions compromeses.
Els ajuntaments aportaran 4.000 euros cadascun cada any del projecte, mentre que la Diputació n'hi posarà 35.000 aquest primer any i la resta en funció de la valoració que facin els tècnics dels resultats, segons va explicar el coordinador d'Espais Naturals de la Diputació, Jordi Padrós, que tampoc no es va voler aventurar a dir si s'aplicarà la prova en altres zones.
L'objectiu no és l'eliminació de l'animal perquè llavors n'arriben d'altres, sinó el control de la natalitat. Els senglars, que són molt territorials, mantenen l'espai i eviten el desplaçament d'altres individus al seu territori. Tant Padrós com l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i l'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, van admetre que aquesta és una mesura que n'ha de complementar d'altres com ara campanyes educatives perquè la gent no els doni menjar.
Animals que només s'alimenten d'escombraries
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va ser l'encarregat d'explicar la problemàtica de la presència dels senglars als municipis amb un extens entorn natural. Va explicar que només a la cocapital vallesana aquest any ja hi ha hagut tretze casos d'accidents o destrosses provocats per senglars, en què ha estat necessària la presència policial, fins i tot al pulmó verd del parc de Vallparadís. La seva homòloga a Matadepera, Mireia Solsona, hi va afegir que enguany s'havien fet set actuacions a la via pública.
El coordinador d'espais naturals de la Diputació de Barcelona, Jordi Padrós, va admetre que la falta de depredadors i les regulacions en entorns agrícoles o la gestió dels residus han fet augmentar de forma alarmant la presència d'aquests animals, sobretot a l'àrea de Girona o en espais com ara el parc de Collserola, on les cries de senglars només coneixen els “cubells d'escombraries” com a font d'aliment, i no el medi natural.
