Ciència

L'ESA podrà buscar a l'espai les ones gravitacionals

La validació de la tecnologia de ‘Lisa Pathfinder' obre les portes a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya a participar en la pròxima missió europea

Resultats cinc cops millor del que es preveia

“Volíem aprendre a caminar abans de córrer, però hem vist que estem preparats per a una marató.” Així de convençut es va mostrar ahir el director de l'Oficina de Coordinació de l'Agència Espacial Euroepa (ESA), Favio Favata, en el futur esperançador de la recerca amb les ones gravitacionals. No és per a menys. La missió per validar la tecnologia necessària per fer-ho, provada darrerament amb el satèl·lit Lisa Pathfinder, ha superat totes les expectatives, de manera que s'espera una imminent via lliure per a la creació del futur observatori espacial d'aquestes ones predites per Einstein i detectades fa escassos mesos per primer cop.

L'èxit de la missió, cinc cops més alt del que es preveia, situa Europa en un punt privilegiat, amb un avantatge molt gran davant els Estats Units o la Xina, per fer recerca en aquest prometedor camp, que permetria escoltar per primer cop l'univers. De la mateixa manera, l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, que ha participat en el disseny de l'ordinador principal de la nau, també se situa en una posició privilegiada per mantenir la seva relació amb l'ESA i prendre part en la creació de l'observatori d'ones gravitacionals, que consistirà en 3 naus similars separades per milions de quilòmetres i que hauria de començar a operar cap al 2030.

“L'ESA ja ha començat a fer moviments de sondeig amb vista a la pròxima missió. Tenint en compte l'èxit aconseguit ara, molt malament hauríem de fer les coses per no ser-hi”, explicava ahir Carlos F. Sopuerta, l'investigador principal de Lisa Pathfinder a l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC).

Lisa Pathfinder ha provat una recreació a petita escala del futur observatori. La peça clau són tres cubs d'or i platí que havien de flotar en el buit, en caiguda lliure, i mantenir una distància constant. Segons els experts, els cubs s'han mantingut “impertorbables” a les forces externes.

LA XIFRA

46
mil·límetres
de costat fan els tres cubs d'or i platí que té en suspensió i caiguda lliure la sonda de l'ESA.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia