opinió
Entre tots, fem gran l’acolliment
Un dels reptes que tenim com a país és augmentar el coneixement sobre l’acolliment familiar
Compromís social, acompanyament, comprensió, il·lusió i estima. Molta estima. Aquestes són algunes de les paraules que defineixen millor l’acolliment familiar, la mesura de protecció a la infància que, segons la Convenció sobre els Drets de l’Infant i la llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, té preferència respecte a d’altres. Tot i això, lamentablement, encara és una opció de vida molt desconeguda al nostre país.
Actualment, a Catalunya hi ha 700 famílies acollidores, amb les quals viuen més de 900 infants. Però Catalunya encara necessita moltes més famílies que vulguin acollir, especialment grups de germans i infants amb malalties, diversitat funcional, i que tinguin disponibilitat per acompanyar aquests infants a les visites amb la seva família d’origen. Per aquest motiu, ara ja fa dos anys vam engegar la campanya Tu pots ser la família que està esperant, de promoció i divulgació de l’acolliment familiar, i a poc a poc anem avançant.
L’any 2017, fins a 58 famílies van iniciar un acolliment per primera vegada, mentre que l’any 2016 n’havien estat 40, dada que suposa un increment del 45%.
Malgrat això, augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a l’acolliment familiar és un dels grans reptes que tenim com a país. És el primer pas, i és imprescindible, per sumar més famílies en aquest gran moviment de compromís social. Per què, a Catalunya, tothom coneix l’adopció, i en canvi només la meitat saben què és l’acolliment familiar? Ens cal explicar-ho molt, parlar-ne, divulgar-ho en converses de cafè i en grans auditoris. I en aquesta comesa necessitem la complicitat de tothom: de professionals, de famílies d’acollida, de l’administració i també dels mitjans de comunicació.
L’any 2016 es va dissenyar un pla estratègic per promoure l’acolliment familiar. I un dels aspectes més rellevants, que vam presentar l’any següent, va ser un pla de suport a les famílies d’acollida, per cuidar-les, i per no posar pals a les rodes a la gran feina d’implicació social que fan. El pla incorporava millores de caràcter econòmic (1,7 milions d’euros) i mesures d’acció positiva per promoure la igualtat d’oportunitats d’aquests infants i joves.
Ara que estic empresonada a Puig de les Basses, penso en la feina feta, en els objectius i en tot el que falta per fer. Cal que ho expliquem. Expliquem-ho a tothom. A Catalunya hi ha famílies que proporcionen entorns estables i llaços afectius de qualitat a molts infants que ho necessiten, mentre els seus pares no ho puguin fer i treballin per recuperar les habilitats parentals.
Com deia en Carles Capdevila: persones que tenen cura de persones. I cal reivindicar-les. I agrair-los cada dia la gran feina que fan. Si ho fem, si les cuidem, si tots ens conjurem per donar a conèixer aquesta mesura de protecció, estarem, a la vegada, garantint el dret que tots els infants tenen a viure en família. Fem-ho possible. Entre tots, fem gran l’acolliment!
