La precarietat no toca sostre
L’ocupació d’un habitatge és la sortida de moltes famílies que perden la llar
La falta de pisos públics cronifica el problema
La PAH denuncia les pràctiques abusives dels fons voltor amb els llogaters
La precarietat s’acarnissa amb barris com Ciutat Meridiana
Ocupar per tenir un sostre on viure. Aquesta és la solució que troben moltes persones que cada any perden el seu habitatge perquè no poden fer front al pagament de la hipoteca o el lloguer. Tot i que no hi ha estadístiques oficials sobre aquest fenomen, Càritas Diocesana de Barcelona explica que el nombre de persones que hi acudeixen i que admeten que viuen en un habitatge ocupat va en augment.
L’any 2017 tenien detectades 365 llars, un centenar més que l’any anterior. A aquestes s’hi han de sumar els usuaris que no declaren obertament que estan ocupant quan van a buscar ajuda. “Saben que es tracta d’una il·legalitat, i no tots ho reconeixen d’entrada”, assegura Fina Contreras, responsable del programa Sensellar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona que remarca la necessitat de no estigmatitzar les persones que ocupen: “Si ho fan és per necessitat”, diu. Alguns, explica, ni tan sols són conscients d’estar ocupant il·legalment un pis perquè els han estafat amb un contracte de lloguer fals.
L’estadística situa en 2.519 el nombre de desnonaments executats a la ciutat de Barcelona durant l’any 2017, segons les dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial, una xifra que s’ha anat reduint des del 2013 però que en cap cas ha cessat. Es tracta d’una realitat que s’acarnissa amb els barris més pobres. A Barcelona, Ciutat Meridiana és un dels més afectats pels desnonaments. El president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo, assegura que cada setmana hi ha al barri entre quatre i cinc desnonaments que, la majoria de cops, acaben en ocupacions. Albert Recio, vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), manté que les ocupacions són contínues i que hi ha molta rotació. “Els bancs posen una planxa a les portes després del desallotjament, però el fet que hi hagi molts pisos buits provoca un efecte crida, s’acaben rebentant els panys i la gent hi entra a viure”, explica.
Aquesta realitat va saltar a l’actualitat el 4 de gener, quan la immobiliària Solvia va canviar el pany a un habitatge de la seva propietat al barri i va deixar tancats a dintre tres menors d’edat que no van poder sortir fins que els bombers van rebentar el pany. Bombers de Barcelona asseguren que és el primer cop que han hagut de fer una actuació d’aquestes característiques, tot i que les sortides per obrir portes són molt freqüents.
La FAVB i l’AV de Ciutat Meridiana han anunciat que denunciaran Solvia i el Banc Sabadell a la fiscalia per aquest cas, perquè consideren que es va produir una vulneració de drets i “es van posar en risc tres menors”. Bravo explica que no és el primer cas en què els bancs envien els serrallers a canviar panys de pisos de la seva propietat.
Interlocució nul·la
La PAH reconeix que el cas de Ciutat Meridiana és poc freqüent a Barcelona, tot i que han detectat aquesta pràctica en ciutats de l’entorn, com ara Terrassa. Lucía Delgado, portaveu de la PAH, explica que ara hi ha més habitatges a Barcelona propietat de fons voltors i denuncia la radicalització d’aquests operadors. “Ens trobem amb casos d’amenaces i intimidacions a llogaters que no volen marxar.” Diu que en els deu anys d’experiència de la plataforma han millorat la seva capacitat de mediació amb les entitats financeres per frenar els desnonaments abans que es produeixin, fins i tot en habitatges ocupats. Ara bé, amb els immobles propietat de fons voltor, les possibilitats d’interlocució són nul·les, es lamenta Delgado. “No els importa gens la situació de les famílies, ni de com poden quedar si els fan fora del pis; només busquen el seu propi benefici”, denuncia la portaveu de la PAH.
El darrer informe sobre l’habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona indica que el 36% dels habitants tenen dificultats relacionades amb l’exclusió residencial. L’any 2017 van atendre 12.165 famílies, i d’aquestes, el 53% no tenia un habitatge digne on viure. Fina Contreras afegeix que en molts casos es tracta de persones que treballen però que amb el sou no poden permetre’s els preus del mercat immobiliari, i reclama més pisos públics per fer front a la necessitat. “S’ha de recuperar la funció social de l’habitatge i donar resposta política a aquesta problemàtica”, conclou.
LES FRASES
Les planxes, una pràctica legal
Que un propietari tapiï un edifici de la seva propietat perquè no hi entrin ocupes no és cap pràctica il·legal. Com tampoc ho és que les immobiliàries contractin els serveis de serrallers per canviar el pany de les planxes que han estat rebentades per ocupar el pis. Que es faci sense tenir en compte si hi ha persones a dintre i, com en el cas de Ciutat Meridiana, es tracta de menors és, si més no, censurable. Per això l’Ajuntament de Barcelona està estudiant si s’afegeix a la denúncia que ja ha anunciat la FAVB contra Banc Sabadell i la immobiliària Solvia, propietaris del pis de Ciutat Meridiana on van quedar tancats els tres menors durant dotze hores. L’Ajuntament de Barcelona assegura que la família que ocupava el pis, formada per la mare i els tres fills, ja rebia atenció dels Serveis Socials municipals per violència de gènere. Havien ocupat el pis fa dos mesos. Ara s’ha pogut negociar un lloguer social perquè s’hi puguin quedar de forma legal.
L’AV de Ciutat Meridiana indica que el mateix pis ja havia estat ocupat almenys dues vegades més en l’últim any. L’última família que hi vivia en va marxar quan va trobar feina i va poder assumir un lloguer.
