Itàlia
Solidaritat
La mesquinesa pot ser cara a Trieste
El tinent d’alcalde de la ciutat presumeix de llençar a les escombraries els béns d’un sensesostre
S’enfronta a una multa de 450 euros i un fotògraf li’n reclama 30.000 per emprar una foto amb fins racistes
Mesej Miha ha esdevingut protagonista d’una història que retrata, per a bé i per a mal, la realitat italiana
“La meva ànima és a Trieste.” Ho va dir l’escriptor irlandès James Joyce a la seva companya, Dora, el 1909. Aleshores, l’actual capital del Friül Venècia-Júlia formava part de l’imperi austrohongarès i l’autor d’Ulisses hi va viure una dècada. La més austríaca de les ciutats italianes, elegant, ordenada, aspra i mestissa, imant d’exploradors, Trieste va captivar altres grans escriptors com ara Stendhal, però a Joyce els triestins li reserven un lloc especial. Al mig del pont Rosso sobre el canal Gran hi ha una estàtua seva a mida natural. És a dos carrers del cèntric carrer Carducci, ple de negocis cars i edificis imponents. I és aquí on, fins fa pocs dies, passava les fredes nits triestines Mesej Miha, sensesostre d’origen romanès que ha esdevingut, sense voler-ho, protagonista d’una història que retrata, per a bé i per a mal, la realitat italiana.
La pròspera, culta i tranquil·la Trieste, cruïlla de cultures, està governada per la dreta i l’extrema dreta xenòfoba. Paolo Polidori, de la Lliga, n’és el tinent d’alcalde. Dos dies abans de la nit de Reis, passejava pel centre i va veure les pertinències de Miha. Aprofitant l’absència del sensesostre, va arreplegar tots els seus béns –mantes, abrics, etc.– i va llençar-los a un contenidor. Va fotografiar la proesa i va publicar-ho a Facebook per presumir-ne: “M’he trobat aquests parracs i els he llençat a les escombraries. Quina satisfacció! Ara, el lloc és decent! Vull Trieste ben neta!” I hi afegia: “He corregut a rentar-me les mans! I ara que els benpensants se’m tirin a sobre. Em rellisca!”
La publicació de Polidori es va fer viral. Alguns l’aplaudien “pel coratge”; d’altres l’acusaven de ser “una persona miserable i sense ànima”. Va desencadenar una onada de vergonya i solidaritat. Al lloc on dormia Miha van aparèixer un munt de mantes i aquest cartell: “Estimat amic, et demanem perdó en nom de la ciutat de Trieste”.
En Mesej té 57 anys i un posat afable i resignat. Va arribar a Itàlia fa dècades fugint de la repressió de Ceausescu. Ha intentat, en va, demanar asil polític. Feia poc que era a Trieste, on va estar cinc dies en un centre d’acollida fins que el van fer fora perquè no té permís de residència. Tampoc té antecedents penals i ara s’està en un alberg acollit per la comunitat romanesa. Els assistents socials només li oferien un bitllet cap a Romania.
Peticions de dimissió
Molts han demanat la dimissió de Polidori, però la Lliga i els seus socis de Força Itàlia li fan costat. Amb tot, el gest classista pot sortir-li car. La policia local –de què és el responsable– l’amenaça amb una multa de 450 euros per llençar les pertinències de Miha al contenidor equivocat. I el prestigiós fotògraf Massimo Sestini s’hi ha querellat per usar sense permís i amb fins racistes, també en una publicació a Facebook, la foto amb què va guanyar el World Press Photo el 2014, on surten refugiats prop de Lampedusa. Li reclama 30.000 euros. I sentencia: “Regalo la foto a causes humanitàries, no al polític que llença les mantes dels sensesostre.”
