Societat

Estats Units

Canvi polític i social

La diversitat surt a escena

Una actriu negra fa el paper d’Hermione en una obra de Harry Potter que encén el debat sobre la pluralitat dels EUA

La barreja de la societat nord-americana és cada cop més present a Hollywood, Broadway i el Capitoli

El parc de Washington Square, situat al barri del West Village de Nova York, és l’epicentre de la multiculturalitat cada matí. Trobades de famílies en què es poden veure totes les races del món i sentir idiomes que costen d’identificar. D’aquí prové el terme melting pot (‘olla de fusions’) amb què es designa la barreja de la societat nord-americana.

Mentre els menuts fan cua als gronxadors, s’hi sent parlar anglès, castellà, àrab, francès i hebreu, entre altres llengües. Al sorral, els infants asiàtics comparteixen les joguines amb els blancs, hispans i afroamericans. Pares amb quipà i tirabuixons juguen amb els seus fills i cuidadores jamaicanes tenen cura de canalla blanca que entén el castellà perquè els companys de jocs el parlen.

Nova York és l’estat amb més diversitat cultural de tot Amèrica, amb habitants provinents d’arreu del món (el 37% de la població ha nascut en un altre país), i més de 19 milions d’habitants. La seva capital és una ciutat tolerant i, sens dubte, hi té molt a veure la barreja que veuen des de molt petits entre totes les races i cultures.

Al llarg de la seva història, la ciutat ha estat la porta d’entrada als immigrants que arribaven als EUA (més de 12 milions d’europeus van entrar-hi a través d’Ellis Island entre el 1892 i el 1924), principalment alemanys, irlandesos, jueus i italians. En l’actualitat, i segons dades del 2018, les principals arribades a Nova York provenen de la República Dominicana, la Xina, Mèxic, Guyana, Jamaica, l’Equador, Haití, l’Índia i Rússia.

La diversitat cultural també s’ha integrat a Broadway i Hollywood. Un exemple molt clar és el cas de l’obra Harry Potter and the Cursed Child (‘Harry Potter i el llegat maleït’) en què, per a sorpresa de molts espectadors, l’actriu que interpreta l’Hermione és una dona negra, Noma Duezweni. “Molts dels fans de la saga de Harry Potter s’identifiquen amb els actors que els han donat vida durant quasi quinze anys i és difícil posar-los una altra cara.” Aquest és el principal argument dels seguidors que es van mostrar desconcertats a les xarxes socials, en conèixer els tres intèrprets dels mags de Hogwarts. L’autora de la saga, J.K. Rowling, va declarar que en els llibres mai no s’ha especificat el to de pell de la jove i que “li encanta” aquesta Hermione.

Anys després de la controvèrsia generada per les poques nominacions que rebien els actors no blancs en els premis Tony, de teatre, i Oscar, de cinema, sembla que ambdós, finalment, han decidit fer un pas endavant. En la darrera edició dels Tony, l’actriu mexicana Lindsay Méndez comentava: “És possible veure actuacions en papers molt diversos, allunyats dels estereotips. Crec que és possible construir una carrera a Broadway sense que es tingui en compte la raça o el color de pell.”

I és que es pot dir que és una època de canvis als Estats Units, on en les eleccions passades van accedir al Congrés un gran nombre de dones i representants de grups socials molt diversos. Un ascens encarnat per figures com ara la de dues dones musulmanes amb escó a la Cambra de Representants i Alexandria Ocasio-Cortez, la congressista més jove dels EUA, de pare estatunidenc i mare porto-riquenya.

37
per cent
de la població de l’estat de Nova York ha nascut fora dels Estats Units.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’Expocasió Girona tindrà més de 800 vehicles exposats

fornells de la selva
PORQUERES

Jordi Mach i Helena Morfulleda guanyen els primers Premis VIDRESIF

PORQUERES

S’atorga el Premi de Recerca Vila de Palamós 2023-2024

palamós
GIRONA

Convoquen una protesta l’1 de maig contra la massificació turística

GIRONA
BANYOLES

L’INS Josep Brugulat torna a participar en el City Nature Challenge

BANYOLES
societat

L’equip de govern vol posar el nom de Terricabras a una plaça o un carrer

girona
Urbanisme

Barcelona aprova la remodelació d’un espai de muntanya a Torre Baró

Barcelona
Medi ambient

Paisatges blancs a Altafulla i Torredembarra per la calamarsada

Altafulla
lloret de mar

La Plataforma per la Pau, guardó Sa Gavina 2024 de la Festa de la Cultura

lloret de mar