Un 80% més d’alumnes d’FP a Girona que 12 anys enrere
L’augment no fa minvar el batxillerat, sinó que hi ha menys joves que pleguen d’estudiar després d’acabar l’ESO
S’aposta per potenciar els cicles amb alt índex d’inserció laboral i els de sectors emergents
S’avisa que l’auge ha fet dispersar cicles de la mateixa família
La formació professional (FP) ha experimentat un fort creixement els últims anys a tot Catalunya, un augment que, en el cas de la ciutat de Girona, queda palès amb una dada: el nombre d’alumnes ha crescut un 80% en 12 anys. Així ho mostren les dades del web de l’Observatori de l’Ajuntament de Girona, que situen la xifra d’estudiants d’FP a la ciutat el curs 2017/18 en 3.223, quan el curs 2005/06 eren només 1.801. Es tracta d’un increment continuat al llarg de tots aquests anys, amb l’única excepció dels cursos 2010/11 i 2011/12, en què hi va haver un petit retrocés. El creixement ha estat més fort en els cicles de grau superior, en què el nombre d’alumnes ha pujat un 90% (de 830 a 1.579), que en els de grau mitjà, en què els estudiants són un 70% més ara (de 971 a 1.644). Cal destacar que aquest auge de l’FP de grau mitjà, que coincideix en edat amb el batxillerat, no ha fet minvar el nombre d’estudiants de batxillerat: el curs passat, eren 1.816, gairebé els mateixos que dotze anys abans (1.865). Al llarg dels anys, la xifra ha anat fluctuant, però no hi ha hagut cap fort retrocés. Així doncs, l’augment d’alumnes d’FP no resta taxa d’escolarització a batxillerat sinó que el que disminueix és el col·lectiu de joves que deixen els estudis després d’acabar l’ESO. El creixement global d’alumnes en els ensenyaments postobligatoris ha estat del 37,5% (de 3.666 el curs 2005-06 a 5.039 el curs 2017-18).
Principals línies de futur
Amb l’objectiu de valorar la situació actual, després d’aquest auge, i marcar les principals línies pels propers anys, el Consell Municipal de la Formació Professional i Ocupacional de Girona acaba d’aprovar l’Informe de l’estat de l’oferta dels ensenyaments professionals a la ciutat de Girona i propostes de millora.
Una de les preocupacions que s’hi expressa és que l’increment d’oferta de cicles formatius “ha portat a dispersar cicles formatius que pertanyen a una mateixa família en diversos centres públics”, com és el cas d’electricitat i electrònica i, alhora, a duplicar l’oferta en alguns casos concrets. Es destaca que, tot plegat, “dificulta la possibilitat de tenir centres referents d’FP a la ciutat”, sobretot per al sector empresarial. També es mostra preocupació perquè en alguns cicles del centres públics hi ha una ocupació de més del 100% i, per tant, se supera el ràtio d’alumnes previst.
Pel que fa a les línies de cara al futur, es proposa incidir en alguns cicles de grau mitjà que tenen un alt índex d’inserció laboral i xifres de matriculació baixes: “Caldria esmerçar esforços per incrementar el seu prestigi social i ampliar l’oferta d’acord amb les necessitats del teixit productiu de la ciutat i les comarques gironines.” Es refereix a cicles de temàtiques tan diverses com ara comerç i màrqueting, edificació i obra civil, electricitat i electrònica, fabricació mecànica, fusta, moble i suro, imatge personal, indústries alimentàries, instal·lació i manteniment, química, sanitat, serveis socioculturals i a la comunitat, i transport i manteniment de vehicles.
L’informe també demana incrementar l’oferta de nous cicles de grau mitjà vinculats a sectors d’activitat econòmica emergents. En concret, s’esmenten els sectors de les energies renovables, de la logística i la distribució, de la indústria cultura i audiovisual, del comerç internacional, del màrqueting i la publicitat i de la indústria 4.0.
Altres propostes de millora quant a l’oferta són incrementar tant els itineraris de formació específica com els programes de formació i inserció. En un àmbit més general, es reclama posar en marxa iniciatives que impulsin els vincles entre els centres d’FP i empreses del seu entorn, i també potenciar la relació entre els centres i els serveis municipals especialitzats en orientació i intermediació laboral (Servei Municipal d’Ocupació) i en emprenedoria i creació d’empreses (GironaEmprèn). També es considera oportú promoure la creació tant d’un mapa local de centres d’FP especialitzats com d’una xarxa entre aquests centres. A més, es demana millorar la gestió de la llista d’espera en els processos de preinscripció i matriculació, i millorar les instal·lacions i la dotació de recursos dels centres.
LES XIFRES
Centres, places i inserció laboral
L’informe assenyala que hi ha deu centres que imparteixen cicles formatius a Girona: quatre són instituts públics (INS Escola d’Hostaleria i Turisme, INS Montilivi, INS Santa Eugènia i INS Narcís Xifra) i sis són centres privats (Escola Tècnica de Girona, escola La Salle, escola Fedac Sant Narcís, escola Vitae, Escola de Gestió Empresarial i Aneff Girona). L’informe se centra en els públics, que aquest curs estan oferint 3.272 places (1.620 de CFGM i 1.652 de CFGS), distribuïdes en 21 famílies professionals. El nombre de matriculats ha estat de 2.704, cosa que suposa una ocupació global del 82,6% de les places.
Una dada destacada de l’informe és que quatre de cada deu graduats troba feina a través de l’empresa de pràctiques o del centre docent. “Aquest és un dels motius que els estudiants reconeixen en cursar els estudis tècnics professionals”, s’explica. A més, es destaca que la inserció laboral dels graduats en FP dual a Girona és de més del 64% en els cicles de grau mitjà i del 40% en els de grau superior.
Promouen l’FP dual entre els empresaris gironins
N.Astorch
La FOEG va organitzar, recentment, la jornada FP dual: conceptes bàsics i experiències d’èxit a Girona amb l’objectiu de potenciar aquesta formació entre les empreses gironines. “Entre els empresaris, d’una banda, hi ha falta de coneixement, i després, pensant sobretot en les empreses petites, se’ls ha de posar fàcil i ajudar-los a l’hora de fer els tràmits burocràtics i la gestió que comporta” participar en el projecte, va explicar Guillem Salvans, cap de projecte sènior de la Fundació Bertelsman, una entitat que té experts en aquest àmbit i que es va encarregar de la formació.
Per la seva part, Mireia Santamaria, gerent de la FOEG, va indicar que les empreses tenen moltes dificultats per trobar personal qualificat i al mateix temps cal encaixar l’oferta i la demanda per tal de reduir l’atur. Aquest és un dels punts que consten en el full de ruta que la patronal gironina va anunciar el setembre de l’any passat, durant la celebració del seu 30è aniversari.
La jornada va ser el punt de partida d’un seguit d’accions que la FOEG durà a terme aquest mandat per potenciar l’FP i també els oficis. En aquest sentit, Salvans hi va afegir que l’FP dual permet formar futurs treballadors de perfils professionals que sovint costa trobar en el mercat.
En la jornada, es van abordar els avantatges de l’FP dual i les passes que calen per implantar projectes d’aquest tipus i es van exposar alguns casos d’empreses de la demarcació en què aquesta modalitat d’FP s’ha aplicat amb molt bons resultats. Són els casos de Comexi, Frit Ravich i la Fundació Kreas. Representants de totes tres van coincidir a destacar que per a l’empresa és molt beneficiós contractar un jove que s’hagi format en les seves empreses amb aquesta modalitat d’FP.
