Maternitat subrogada: més enllà del desig
L’augment del nombre de famílies que recorren a una gestant a l’estranger fa créixer el suport social a la regulació d’aquesta pràctica
El 73% dels catalans apostarien per aquesta via, mentre que un informe d’experts de la UB s’hi mostra en contra
-
Maternitat subrogada: més enllà del desig Arxiu. -
A dalt, a l’esquerra, cartell de la campanya publicitària a favor de la maternitat subrogada. A baix, una trobada de pares que ja han culminat el procés a l’estranger ARXIU. -
Maternitat subrogada: més enllà del desig Arxiu. -
Maternitat subrogada: més enllà del desig Arxiu.
“Si això fos competència del Parlament català, ja ho tindríem”
La situació dels pares bloquejats a Ucraïna amb fills nascuts per gestació subrogada, una pràctica prohibida a l’Estat espanyol, ha revifat un debat cada cop més present en la societat, que sembla que té el cor dividit entre la prohibició i la regulació. L’opció de recórrer al que s’anomena popularment “ventre de lloguer” per poder tenir un fill amb l’esperma del pare és cada vegada més freqüent, tant a Catalunya com a Espanya, i així ho acrediten les nombroses clíniques que s’han obert en els últims anys per facilitar aquests tràmits.
També el suport social, com a mínim a la necessitat d’afrontar la qüestió i no deixar-la en la simple prohibició, sembla que creix, tal com es desprèn d’una enquesta de fa un any del Grup d’Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop), que conclou que el 73% dels catalans estarien a favor de la regulació de la maternitat subrogada.
En contra, s’hi ha pronunciat el govern espanyol, que es desmarca així d’una proposició no de llei presentada per Ciutadans el 2017, i algunes entitats feministes que han rebutjat la maternitat subrogada perquè entenen que “vulnera el dret de la dona, que ho acostuma a fer per motius econòmics”. Campanyes com ara No somos vasijas, impulsada per la Xarxa Estatal Contra el Lloguer de Ventres, està en aquesta línia contrària a convertir el desig de molts pares en un negoci.
En els últims mesos, i a partir del bloqueig a Ucraïna, s’ha multiplicat el nombre de veus a favor i en contra. Fa dues setmanes, el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB), del qual formen part metges, filòsofs i juristes, va emetre un informe contrari a la legalització de la maternitat subrogada al·legant que “vulnera els drets de la dona gestant i del nadó” i en el qual criticava obertament “la mercantilització que s’està fent de tot el procés”. La jurista Mònica Navarro, una de les directores de l’informe, entén que un embaràs subrogat “no és com una donació d’òrgans, ja que això acabaria motivant que, encara que molta gent s’estigui pronunciant a favor de fer-ho de manera altruista, es convertís en un negoci”. A més, l’informe insisteix que es tracta d’una posició compartida pel Parlament Europeu i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Tot i que el grup diu obertament que “el desig de tenir fills s’ha d’encaminar pels mitjans existents actualment, com ara la reproducció assistida i l’adopció”, al final fa algunes recomanacions concretes “per si finalment s’opta per la regulació”. Un dels primers requisits, que no es compleix en el cas d’Ucraïna, és que “hi hagi un control judicial per garantir la validesa del consentiment de les persones implicades i la gratuïtat del procés”.
Navarro recorda que, des de l’any 2010, l’Estat espanyol permet registrar els nens nascuts a l’estranger, però aclareix que només als països on hi ha un control judicial. “A Ucraïna això no passa. Per què els intermediaris els envien allà si ja saben que no els podran regularitzar?”, es pregunta.
A favor
A favor de la legalització a l’Estat espanyol s’ha mostrat l’Associació per la Gestació Subrogada, que ja va impulsar una iniciativa legislativa popular el 2017, i Son Nuestros Hijos, que ha impulsat una campanya a tot l’Estat amb el lema Jo gestaria, en què més de 200 dones s’han mostrat partidàries d’oferir el seu cos per gestar de manera altruista el fill d’un parent o un amic. Javier Costacora, pare per gestació subrogada i membre de Son Nuestros Hijos, lamenta la posició del govern espanyol en aquest tema. “És anar contra tothom. Anar contra una tendència general. Irlanda, Holanda, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà... I ara ho faran molts països de l’Amèrica del Sud. És negar una realitat, i nosaltres el que demanem és que un extrem i l’altre s’asseguin a parlar”, assenyala Costacora, que reconeix que no és una qüestió fàcil, “perquè els suports són molt transversals; hi ha gent a favor i en contra en tots els partits”, assegura.
Son Nuestros Hijos no està d’acord amb la proposta de Ciutadans, que no preveu que el procés es faci sota supervisió judicial, però sí que advoca per una regulació “amb molt control judicial abans i després, com es fa en algunes províncies del Canadà i el Regne Unit”. En aquest sentit, assegura que, a Catalunya, tant ERC com Catalunya en Comú i el PDeCAT també estan d’acord amb la necessitat de regulació. “Si això fos competència del Parlament català, ja ho tindríem”, subratlla. I critica que “aquesta situació d’alegalitat deixa els nens en un buit jurídic”, quan el que caldria és “una regulació a escala internacional que elimini també les males praxis, que es poden donar més fàcilment si no hi ha control”. La setmana passada, Son Nuestros Hijos va denunciar davant la fiscalia de Barcelona una empresa de gestació per diverses irregularitats.
En la mateixa línia s’expressa Santiago Agustín, de l’empresa Interfertility, que opina que en cada país “la societat civil ha de buscar el model amb el qual s’identifiqui més, des de propostes públiques com les que planteja EH Bildu al País Basc fins a un model similar al de la donació d’òrgans com planteja Ciutadans”. I, pel que fa a les empreses, qüestionades des d’algunes institucions, insisteix que, mentre no arriba la regulació, “és important que hi hagi assessors que evitin que les famílies siguin estafades o vagin a llocs on no es respecti la legislació local o els drets de totes les parts”.
Més embarassos subrogats que adopcions internacionals
L’any passat es van adoptar a Catalunya 83 nens d’altres països, gairebé la meitat que l’any anterior, quan el nombre d’adopcions internacionals es va elevar a 153. La davallada ha estat progressiva en els últims anys. Els motius són, bàsicament, que els països amb els quals la Generalitat té convenis –un total de 29– han endurit el reglament i també, segons fonts del Departament d’Afers Socials i Famílies, el fet que, “de mica en mica, van tenint un sistema de protecció dels menors més fort i això els fa menys dependents de les adopcions internacionals”.
Per contra, el nombre d’embarassos subrogats a l’estranger ha anat augmentant i, segons assegura Javier Costacora, de Son Nuestros Hijos, ja supera de molt el nombre d’adopcions internacionals. “És difícil tenir xifres exactes, però l’any passat, només a Ucraïna, es va arribar a les 300 famílies. El nombre total estaria entre les 700 i les 800 famílies. De les quals, la quarta part són de Catalunya”, explica Costacora.
Go4Baby és una empresa amb seu a Ucraïna que està experimentant l’increment del nombre de casos en els últims temps. El motiu és clar. “Als Estats Units, una gestació subrogada pot costar 150.000 euros. A Ucraïna, 40.000, amb programes tancats”, expliquen fonts de l’empresa, que no acaben d’entendre el canvi d’actitud del consolat. “Tot és molt contradictori. No és un problema d’Ucraïna, sinó d’Espanya. Suposo que quan eren casos puntuals els donaven el passaport amb el nom del pare, però la massificació deu haver saturat el sistema”, asseguren les mateixes fonts.
De moment, s’està permetent que els fills de les famílies que han estat bloquejades tornin amb la nacionalitat espanyola, explica. Però, si no es canvia la disposició del 2010 –hi va haver una modificació més permissiva el 14 de febrer, però es va retirar el 18 de febrer–, “els nens hauran de venir amb passaport ucraïnès i fer aquí el procés de filiació, una trava afegida que potser desanima moltes famílies”.
