educació
El curs escolar arrenca amb més de 70.000 alumnes
El nombre absolut baixa en 57 estudiants respecte al 2015, però l'ESO en suma 925 més
El Maresme no estrena cap escola, però hi ha quatre centres en procés
Hi ha 329 mestres d'educació especial, 13 més que el curs passat
La normalitat, a excepció d'alguns problemes poc importants, va marcar l'inici del nou curs escolar al Maresme i Fogars de Tordera. Segons les dades facilitades pels serveis territorials del Maresme i el Vallès Oriental, un total de 61.965 escolars de P3 a ESO i 8.291 de batxillerat i de formació professional de graus mitjà i superior van començar les classes.
En el cas de l'educació obligatòria, on es concentra el gruix d'alumnes, es detecta un descens de 57 alumnes en nombre absolut i es manté la tendència d'arreu de Catalunya, on la baixada de la natalitat castiga l'educació infantil i primària –754 infants menys matriculats que el 2015–; en canvi, augmenta en l'àmbit dels estudis de secundària, amb una demanda de 927 alumnes més que el curs passat.
Pel que fa al nombre de centres, puja lleugerament. Si el setembre del 2015 hi havia 219 centres educatius –180 de públics i 39 de concertats–, ahir van obrir les portes 221 –182 de públics i 39 de concertats–. En nombres absoluts, 42.276 infants i joves han optat per fer els seus estudis obligatoris en centres públics i 19.689, en centres concertats. Pel que fa als que cursen estudis postobligatoris, 6.978 ho fan en instituts de titularitat pública i 1.313, en espais de titularitat concertada.
Davant el repte que suposa la diversitat en l'alumnat del Maresme i amb l'objectiu de reduir els efectes d'aquesta complexitat, des dels serveis territorials del Maresme i el Vallès Oriental destaquen que s'han incrementat els recursos “per impulsar una escola inclusiva i de qualitat”. Així, entre les àrees on s'ha notat més aquest augment hi ha la dels mestres d'educació especial en escoles públiques, que amb un total de 329 han sumat 13 incorporacions noves, i les 52 unitats de suport educatiu especial, que arriben a 52, amb 7,5 de noves aquest any. Pel que fa a les aules d'acollida, el curs 2016/17 n'hi haurà 17,5 més repartides en les dues comarques d'influència dels serveis territorials.
Impuls a les llengües
Un altre dels aspectes destacats en la presentació de l'oferta educativa del Maresme correspon al domini d'altres llengües estrangeres. En el cas dels grups d'experimentació plurilingüe (GEP), si el curs passat n'hi havia deu al Maresme –cinc escoles de primària i cinc instituts–, aquest mes de setembre s'hi afegeixen les escoles La Serreta (Alella), Sant Jordi (Sant Vicenç de Montalt), Sot del Camp (Sant Vicenç de Montalt), Sagrada Família (Caldes d'Estrac) i Joan Maragall (Arenys de Mar), i l'institut Els Tres Turons d'Arenys de Mar.
Pel que fa a noves construccions, ahir no es va inaugurar cap centre educatiu, tot i que l'institut de Cabrils ja té acabada l'obra i aquest primer trimestre del curs hi han d'entrar els alumnes. El que sí que hi ha pendents, en diferents fases d'obra, són tres escoles i dos instituts.
LES XIFRES
Protesta a la Mar Nova perquè no tanqui
Pares de l'escola Mar Nova de Premià de Mar es van concentrar ahir davant les portes del centre per reclamar que no tanqui les portes, al contrari del que està previst de cara al curs vinent. L'escola ja no ha matriculat infants de P3 i, segons Ensenyament, s'integrarà a l'escola Montserrat. Jordi Estalrich, membre de la junta de l'AMPA, va recordar ahir que en l'assemblea prevista per avui es decidirà el calendari de les properes accions en defensa de mantenir el centre. En concret, hi ha pendent el debat en el si de la comissió d'Ensenyament del Parlament aquest mes i decidir si es porta el cas als tribunals. Estalrich destaca que amb el futur tancament de la Mar Nova s'incrementen les dificultats per garantir un equilibri en la distribució de la complexitat entre les escoles de Premià de Mar. “Està arribant a nivells insostenibles i prescindir d'una de les cinc escoles públiques del municipi no farà res més que complicar encara més la gestió de la diversitat dins les aules”, alerta el portaveu de les famílies.
Atorgades fins ara 4.240 beques de 7.100 peticions
T. Márquez
El Consell Comarcal del Maresme, un cop rebudes les sol·licituds de cada ajuntament, ha gestionat la concessió de 4.240 beques de menjador per als alumnes del territori d'un total de 7.100 peticions que s'han fet per a aquest curs. L'ens confirma que aquests ajuts es faran arribar a les famílies en els pròxims dies, complint el compromís del Departament d'Ensenyament d'agilitar el procés i evitar que les concessions, com en anys anteriors, s'arribin a donar fins al mes de març. El conseller comarcal d'Educació i Joventut, Ignasi Bertomeu (ERC), explica que el nombre de sol·licituds ha baixat respecte al curs passat, que va ser de 7.400, però ho atribueix més a la davallada demogràfica que no pas a una reducció real de la demanda. “De les beques sol·licitades el departament n'ha rebutjat 1.366, perquè la majoria d'elles superaven el llindar de renda de la família establert”, assenyala. Bertomeu també explica que encara queden pendents de resoldre al voltant de 1.500 sol·licituds, bona part de les quals corresponen a famílies que tenen pendent algun deute tributari amb Hisenda i que l'han de resoldre prèviament per poder accedir a l'ajut.
Amb les dades actuals, Ensenyament s'ha compromès a derivar al Consell Comarcal un total de 2,4 milions d'euros per fer front a les beques de menjador. “Tot i que la quantitat final anirà en funció de la resolució de les beques pendents”, assenyala el conseller. La majoria dels ajuts corresponen al 50% del cost dels àpats, que es mantenen un any més a 6,20 euros, i de moment només 88 infants es beneficiaran del 100% del valor de les beques.
El Consell Comarcal del Maresme, d'altra banda, gestiona un total d'onze menjadors de centres escolars.
