Educació aposta per un plurilingüisme que posarà fi a les línies i capacitarà els alumnes

La Conselleria d'Educació ja té enllestit el decret de plurilingüisme, la norma del govern de Ximo Puig que ha de marcar la nova política lingüística a l'ensenyament. El conseller Vicent Marzà i el secretari autonòmic, Miguel Soler han avançat en una trobada amb els mitjans de comunicació la l'esborrany de la proposta que serà presentada aquesta mateixa setmana en les diferents meses sectorials i als grups polítics.

L'objectiu d'aquest decret, que es dirà Programa Plurilingüe Dinàmic (PPD), és aconseguir la plena competència dels alumnes en les dues llengües oficials del País Valencià (castellà i valencià) així com l'anglés. “Fins ara no s'ha aconseguit. I l'actual sistema –establert pel PP en el decret de 2012– no ha funcionat. És més, ha propiciat la segregació d'alumnes, cosa que no té cap sentit ni des del punt de vista social ni pedagògic”, ha lamentat Marzà.

Com aconseguir-ho?. La resposta que dóna el nou decret és una clara aposta pel plurilingüisme. Es tracta de “convèncer” els centres públics i de titularitat privado-concertada que se sumen al programa de manera “voluntària”, ja que aquest un sistema permetrà que els seus alumnes obtinguen la certificació lingüística oficial en acabar els seus estudis, equivalent al Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), A1, A2, B1, B2, C1 i C2. En la nomenclatura escollida per la conselleria, aquests nivells seran Bàsic I i II, Intermedi I i II i Avançat I i II. “Directament tindran acreditat el nivell de competència lingüística sense haver de fer cap prova d'anglés o de valencià”, ha indicat el conseller.

Adaptable

Com la base de partida de cada centre és molt diferent no sols ja en cada comarca, sinó en un mateix barri, la Conselleria assegura que el programa tindrà diferents nivells de concreció. “S'adaptarà a cada centre educatiu i el nostre treball és acompanyar-los perquè es puguen avançar des del nivell que tenen actualment”, ha subratllat Marzà. Els centres que opten per incorporar més assignatures en valencià i anglés aconseguiran que els seus alumnes obtinguen una capacitació lingüística major i alhora es convertiran en centres de major referència.

Així, i pel que fa a l'ensenyament Infantil i Primària, el que fins ara era un Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà (PPEC), en què s'imparteix sols un àrea en valencià, correspondrà al nivell Bàsic I, el mínim i que es correspon amb el decret del PP. Segons ha indicat Marzà, ara no hi ha cap centre que puga emmarcar-se en el nivell Avançat II. A més, en el cas que el PPEC, impartisca en valencià una assignatura que siga Ciències Socials o Naturals , equivaldrà al nivell Bàsic II i si ambdues es donen en la llengua pròpia, ja es passa al nivell Intermedi I. L'Avançat I correspondria a l'actual Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià (PPEV). Tant Marzà com Soler han posat alguns exemples de com funcionarà la certificació: acabar el Batxillerat amb un nivell
Avançat, significa obtindre l'acreditació del B1 d'anglés i el C1 sense haver de sotmetre's a un examen intern.

Consolidació

La Conselleria passa la decisió sobre el programa lingüístic als centres, ja que són aquests els que determinaran, segons les seues circumstàncies, si desitgen quedar-se en el nivell que tenen –tots es troben com a mínim enel Bàsic I– o canviar a un programa superior. En cap cas es podrà retrocedir. La decisió final ha de ser consensuada per tota la comunitat educativa, ja que la proposta que s'elabore ha de comptar amb el suport de dos terceres parts del consell escolar en el cas dels col·legis públics. L'avaluació del programada correrà a càrrec dels centres escolars, però serà supervisada per la pròpia Conselleria.

La intenció del departament dirigit per Marzà és que el decret es publique abans de desembre, de manera que els centres puguen preparar-se el programa lingüístic . El calendari d'aplicació marca que s'instaure en Infantil en el pròxim curs 2017-2018; en el 2018-2019 en Primària i en 2019-2020 en tercer i quart. La generalització i el Batxillerat seria en 2023-2024. “Ens marquem uns deu anys de treball”, ha emfasitzat Soler convençut que la proposta es mantindrà en el temps malgrat un futur canvi de govern. “Les coses que funcionen bé i tenen el suport social persisteixen acaben consolidant-se”, ha reblat. Tampoc no s'ha volgut valorar si això va en contra de les demandes d'algunes entitats, com ara Escola Valenciana, de la immersió lingüística.

Professorat

Educació, però, sí que és conscient que el principal problema per a aconseguir una aplicació efectiva del decret es troba en el professorat, ja que no tot el cos docent està capacitat per a impartir les classes en valencià, i sobretot, en anglés. “Sabem que tot això necessita concreció a les aules”, ha reconegut Marzà. És per això que la Conselleria té previst impulsar un pla “potent” dirigit als docents. Entre les mesures es troba la creació d'un Centre de Formació del Professorat en Multilingüisme, ubicat a Alzira, activitats específiques en les Escoles Oficials d'Idiomes i fins i tot l'intercanvi de professorat d'altres països. “Són metodologies que hem comprovat que funcionen”, ha dit Marzà.