Les poblacions amb més atur tenen menys escoles bressol
La Fundació Jaume Bofill mostra l'augment desigual del nombre de guarderies
Els nens d'entorns desafavorits obtenen més beneficis de l'escolarització de 0 a 3 anys
El nombre d'escoles bressol i el percentatge de nens de sis mesos a tres anys que hi estan escolaritzats han augmentat de forma notable els últims anys, però ho han fet de forma desigual: molt més a les poblacions amb menys atur i amb un nivell educatiu mitjà més alt i molt menys a les ciutats socialment més desafavorides, que és on més incidència té aquesta etapa educativa en l'aprenentatge dels nens.
Segons l'autor de l'estudi De l'escola bressol a les polítiques per a la petita infància, Jaume Blasco, el desequilibri s'ha produït perquè s'ha prioritzat la política de conciliació per damunt de la política educativa, que fomenta la igualtat. L'anàlisi de les taxes de cobertura de l'escola bressol als municipis més grans de Catalunya és prou reveladora. Sant Cugat del Vallès, amb un nivell socioeconòmic mitjà alt, ocupa el segon lloc en percentatge, amb un 59,2% d'infants menors de tres anys amb possibilitat de plaça, només superat pel 60,9% d'Esplugues de Llobregat i molt per sobre de la mitjana catalana, del 44%. En l'extrem oposat hi ha Santa Coloma de Gramenet, amb molt més atur i una cobertura del 20,8%.
“L'escolarització abans dels tres anys és més necessària per als infants menys estimulats”, que solen ser els d'entorns més desafavorits, els immigrants i els que no coneixen la llengua del país, va explicar Blasco. Per a aquests infants, anar a l'escola bressol té un impacte positiu notable en les “habilitats cognitives, emocionals, la lectoescriptura i les matemàtiques”, entre d'altres, mentre que la resta poden trobar els estímuls a casa.
L'estudi constata l'augment espectacular en el nombre de guarderies que hi ha hagut entre els cursos 1998/1999 i 2014/2015, concentrat, sobretot, en el sector públic. Blasco va recordar que l'increment es va disparar arran de la llei del tripartit del 2004, coneguda com la de les “30.000 places”, en què la Generalitat va finançar la creació de nombroses escoles bressol públiques. Gràcies a aquella política, Catalunya està per damunt de la mitjana de l'Estat, que encapçala el País Basc, on les escoles d'educació infantil i primària acullen els nens des dels dos anys.
Oferta desigual
L'augment del nombre d'escoles bressol a Catalunya, però, es va fer de forma molt desigual, de manera que en alguns municipis petits hi va haver un excés d'oferta i en els més grans, com Barcelona, un dèficit important.
Les retallades dels darrers anys han anat minvant la quantitat de diners que la Generalitat destinava a les escoles bressol, que ha passat dels 147 milions d'euros del 2009 als 71,5 del 2013. La inhibició del govern català ha fet que els ajuntaments i les diputacions hagin assumit una part del finançament i, alhora, hagin augmentat a les famílies les quotes en conceptes com ara la quota de menjador i el material escolar, encara que hi hagi beques per als que ho necessitin o sistemes de tarifació social en què els pares paguen en funció de la seva renda.
Davant el fet que el 56% dels infants de menys de dos anys no van a la guarderia i que “no hi ha política d'infància més enllà de l'escola bressol”, l'estudi recomana al Departament d'Ensenyament que “lideri” i “planifiqui” una xarxa pública d'escoles bressol, en fixi un finançament estable i les promogui allà on n'hi ha menys i són més necessàries.
L'informe de la Fundació Jaume Bofill també proposa que el govern flexibilitzi el decret del 2006 sobre les escoles bressol i que reguli les diferents modalitats de criança comunitària, com ara les anomenades llars de criança o les mares de dia, que en molts casos operen des de l'alegalitat i que estan sorgint amb força.
