Ensenyament planta Méndez per la revàlida
Catalunya no assisteix a la reunió que havia de pactar la suspensió de la prova de final del batxillerat
El Ministeri insisteix a convocar-la malgrat no tingui valor acadèmic
Catalunya no va enviar ahir cap representant a la trobada del Ministeri d'Educació amb les comunicats autònomes per pactar els “retocs” que el Ministeri pretén fer en les proves de nivell obligatòries de secundària i el batxillerat. El ministre Íñigo Méndez de Vigo va convocar les comunitats per consensuar la prova de nivell que substituirà la revàlida en acabar el batxillerat, i que serà, a la pràctica, una reedició de la selectivitat que s'havia d'eliminar el pròxim mes de juny. L'absència de govern a l'Estat i el fet que el curs ja ha començat obligava a prendre una decisió ràpida, sobretot pel fet que les comunitats autònomes on governa el PP no havien encara admès que no convocarien la revàlida i mantenien el seu caràcter acadèmic i obligatori.
Mariano Rajoy es va comprometre a deixar sense efecte acadèmic la revàlida de final del batxillerat, que segons la Lomqe havia de ser obligatòria per accedir a l'ensenyament superior. Però el projecte presentat pel Ministeri només preveia deixar en suspens el seu valor, i continuar convocant-la. Ensenyament va optar per no assistir a la trobada, atès que Catalunya ja fa temps que va decidir no convocar la revàlida i que les universitats convoquin una prova conjunta que ordeni tots els alumnats i sigui reconeguda per tot el sistema universitari català. A efectes pràctics, aquesta prova serà com una selectivitat, malgrat que la Lomqe l'eliminava i preveia proves d'accés separades per accedir a cada universitat.
“Assistir a la trobada seria acceptar el seu criteri”, va insistir el secretari de Polítiques Educatives. El model català aposta per les proves de nivell “ja molt detallades” al llarg de la secundària obligatòria, de manera que no cal cap prova externa i, molt menys, una d'obligatòria per accedir a la universitat. Ensenyament qüestiona la pretesa voluntat de diàleg de Rajoy i el seu nou executiu, atès que presenta un model de proves similar a l'anterior al seu compromís de fer-la no avaluable. El govern català tem que “estiguem davant de fets consumats”, de manera que prefereix no participar-hi. Tot i les petites concessions, Méndez de Vigo es resisteix a fer marxa enrere en el manteniment de la revàlida i d'altres aspectes de la Lomqe, malgrat que tots els partits polítics llevat del PP van aconseguir aprovar al Congrés una proposició per derogar la llei.
En l'àmbit català, les universitats ja han pactat una prova, no definida com a selectivitat, però que es puntuarà com fins ara fins als 14 de nota màxima, de manera que tots els alumnes disposin de les mateixes oportunitats d'entrar als graus que requereixen més d'un 10.