La competència socioemocional millora els rèdits acadèmics
Cada cop més escoles treballen habilitats que van més enllà dels coneixements
Els programes per potenciar destreses socials han de tenir continuïtat per ser eficaces
Mentre governs i educadors busquen fórmules per millorar les competències bàsiques i obtenir millors resultats en les proves PISA, cada cop hi ha més escoles que estan incorporant, de manera específica, les competències socioemocionals a les aules, unes habilitats que no computen en els tests internacionals. Els últims estudis, demostren, però, que són clau per millorar el rendiment acadèmic.
Així es va posar de manifest en la jornada Què funciona en educació? Habilitats i competències per al segle XXI: com es poden treballar des de l'escola i com es poden avaluar?, organitzada per l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill. Segons va explicar Queralt Capsada, doctora en sociologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i investigadora de la Universitat de Glasgow, la recerca feta en països anglosaxons demostra que, com els coneixements, les competències socioemocionals com ara les habilitats personals, les interpersonals, la motivació, la resiliència, l'autoestima i l'autonomia es poden millorar en diversos àmbits, entre els quals l'escola, que es beneficia d'una millora de l'aprenentatge dels alumnes i de la reducció de comportaments de risc.
Els programes per potenciar les habilitats socioemocionals i l'autoregulació (les estratègies d'aprendre a aprendre, els elements de motivació, autonomia, planificació i pensament crític) no es poden dur a terme de manera espontània i aïllada, sinó que han de seguir l'anomenat mètode SAFE: han de ser seqüencials (coordinades), actives (en la forma d'aprenentatge), focalitzades (en una o poques competències) i explícites (amb objectius coneguts pels alumnes).
La recerca feta fins ara demostra que els programes destinats, específicament, als alumnes amb més problemes donen millors resultats que els que s'apliquen a tots els estudiants i són més efectius si els du a terme personal del mateix centre. El principal problema és que els efectes són molt positius al principi, però es comencen a diluir al cap de sis mesos. És per això que els investigadors demanen que tinguin continuïtat al llarg de diferents cursos.
Perquè tot això funcioni és molt important la implicació de les famílies i que posin els aprenentatges socioemocionals al mateix nivell que la resta de competències.
LA FRASE
Vuit mesos de progrés acadèmic per curs
Una de les claus per millorar l'aprenentatge dels estudiants és traslladar la responsabilitat de l'aprenentatge, principalment, a la motivació dels alumnes per aprendre, una cosa que s'aconsegueix a través de l'autoregulació. Es tracta, segons els investigadors, de fer de l'aprenentatge un procés “actiu i constructiu segons el qual els estudiants estableixen objectius d'aprenentatge i intenten monitorar, regular i controlar la seva cognició, motivació i comportament”. D'aquesta manera, l'estudiant millora, de manera progressiva, i es torna més autònom.
Per a tot plegat, cal que l'estudiant reflexioni, conegui quins són els seus coneixements i habilitats, i entengui el procés d'aprenentatge que està seguint. Si es donen totes aquestes circumstàncies, els investigadors calculen que els alumnes que participen en aquests programes poden arribar a guanyar uns vuit mesos de progrés acadèmic cada curs. Gerard Ferrer, investigador de la Fundació Agnelli, a Itàlia, i del Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives de la Universitat de Barcelona (UB), va remarcar que les estratègies de motivació funcionen millor en el treball en grup que no pas en l'individual.
