Educació

Educació

Una cooperativa com a assignatura

Alumnes de tercer d'ESO de l'institut Pla de l'Estany porten un negoci que els permet aprendre les lleis comercials i a treballar plegats

Dos cops per setmana, una aula de l'institut Pla de l'Estany de Banyoles es converteix en les oficines, la sala de reunions i el magatzem d'una cooperativa formada per nois i noies de tercer d'ESO. Són 21 propietaris treballadors de 14 o 15 anys. Cadascun d'ells ha posat 10 euros de capital inicial i es reparteixen les feines: uns són l'equip directiu, d'altres porten la tresoreria i la secretaria, un grup es cuida del disseny i la innovació, un altre té cura de les operacions de compravenda... Comercialitzen productes del territori (nous, mel, alls, te, embotits, xocolata, joguines...) amb la complicitat dels proveïdors, però no pas perquè els facin un tracte econòmic preferent sinó perquè els dediquen hores a explicar-los el seu projecte i el dia a dia del negoci. També posen a la venda peces d'artesania que es fabriquen ells mateixos, com ara bijuteria, espelmes i sabons. Han fet un estudi de mercat, han buscat proveïdors, han pensat en els punts de venda, han calculat els preus de venda per obtenir benefici i han previst el destí solidari que donaran a un percentatge dels guanys: la recerca sobre la leucèmia infantil que fan a l'hospital de Sant Joan de Déu. La resta servirà per finançar sortides i el viatge de fi de curs de quart, o per reinvertir en el negoci.

Per cinquè curs consecutiu, la cooperativa és la matèria de l'assignatura optativa d'emprenedoria, però –i aquí rau el seu atractiu– està plantejada com si es moguessin en la selva del lliure mercat. Un cop fins i tot van anar a demanar un crèdit a un banc (van sortir-ne més aviat espantats per les condicions que els exigien i no se n'ha parlat més). Sempre acaben l'exercici amb beneficis; el curs passat, 1.000 euros.

Als cooperatives de Give me five! (“Xoca'n cinc!” és el nom que li han donat aquest any), els professors Quim Farrés, Gràcia Adroher i Puri Hermoso els donen les pautes i els assessoren, però miren de no anar més enllà. “Les decisions les prenen ells. No estem formant economistes sinó que fomentem l'observació, que siguin gent llesta, emprenedora, que vegin oportunitats on els altres veuen un problema”, expliquen els docents. Les decisions les prenen en assemblees en què cada cooperativista té un vot, un sistema que resulta un bon aprenentatge de la cultura del diàleg i el consens. Els professors asseguren que no ha suspès mai ningú perquè el control a què se sotmeten entre ells fa molt difícil que algú quedi al marge del procés.

Les vendes les fan a l'interior de l'institut mateix, i de clients tenen la resta de la comunitat educativa. Al maig seran a Girona en una trobada mercat amb la resta de cooperatives nascudes en centres educatius. De tant en tant reben un encàrrec, com ara fer uns rètols per a l'Ajuntament de Porqueres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LA CELLERA DE TER

Els viveristes demanen que l’ACA els “obri l’aixeta” per no haver de tancar

LA CELLERA DE TER
campdevànol

Un projecte vol convertir el Ripollès en refugi de persones LGTBIQ+

campdevànol
gastronomia

Un ‘mercat’ gastronòmic quedarà obert al Port Vell

Barcelona

S’Agaró, un referent centenari

S’Agaró

El camí de ronda, un regal

s’agaró
Claudio Grande
Cap de l’oposició de Llançà per Alternativa per Llançà (AxL)

“El govern de Junts i el PSC està fent una política continuista”

Llançà
Vicissituds abans, durant i passada la guerra
MOMENTS DIFÍCILS

Vicissituds abans, durant i passada la guerra

Terramar, precedent avantatjat i inconclús
SITGES

Terramar, precedent avantatjat i inconclús

Estratègia comercial pionera
PROMOCIÓ INTENSA

Estratègia comercial pionera