Poc seguiment de la vaga contra la Lomqe
Milers de manifestants a Catalunya en protesta per la llei Wert i les retallades
L'oposició al PP ha aconseguit canvis en la reforma educativa però no la derogació
Mestres, estudiants i famílies estaven convocats ahir a una jornada de mobilització i de vaga contra la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) i les retallades en educació que va resultar una de les menys seguides dels últims anys. Segons les dades del Departament d'Ensenyament, l'aturada va ser secundada pel 2,9% dels docents dels centres públics. Pel que fa als estudiants, el seguiment va ser molt desigual, amb instituts on s'hi va adherir tot el centre i d'altres on amb prou feines sabien que hi havia vaga i facultats que es van paralitzar i d'altres que no es van immutar.
La convocatòria, que va ser seguida també de manera molt desigual a tot l'Estat, va tenir el suport de la major part dels sindicats de mestres i d'estudiants catalans, que s'hi van adherir, però tard i sense grans expectatives d'èxit. Els sindicats han esmerçat molts esforços els darrers mesos a negociar millores en el pressupost del 2017 del govern que van fructificar en un acord que va evitar la vaga que hi havia convocada pel 9 de febrer a Catalunya.
Així i tot, milers de mestres, estudiants i pares es van aplegar en les diferents manifestacions que hi va haver arreu de Catalunya. Sota el lema Per la cohesió social, ni Lomqe ni retallades, prop de 3.000 persones van marxar des de la plaça Universitat de Barcelona fins a la Delegació del Govern espanyol. Els manifestants van cridar consignes a favor de l'educació pública, contra les retallades i contra el model de graus de tres anys i màsters de dos.
La llei Wert, aprovada amb la majoria absoluta del PP en l'anterior legislatura, ha estat modificada per la pressió dels partits de l'oposició, que han aconseguit eliminar alguns del punts polèmics com ara les revàlides, però no n'han forçat la derogació com havien promès.
LA XIFRA
Denúncia al govern pel docent mort
La família d'Abel Martínez, el professor lleidatà mort a mans d'un alumne d'ESO en un institut de Barcelona l'abril del 2015, durà el Departament d'Ensenyament als tribunals després que el govern no hagi contestat la seva petició d'un milió d'euros per les errades de seguretat, segons va informar a Europa Press el seu advocat, José Antonio Calles. Els pares i el germà d'Abel han iniciat els tràmits perquè sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que decideixi si el Consorci d'Educació de Barcelona ha de pagar aquesta quantitat com a indemnització en considerar que el centre era responsable de l'alumne i que van fallar les mesures de control. La mort del professor va obrir un debat sobre la violència als centres educatius i el Departament d'Ensenyament es va comprometre a elaborar un protocol contra les agressions al professorat que els sindicats ja fa temps que reclamen i que encara no s'ha presentat.
