Es triplica el nombre de denúncies per ‘bullying' homòfob
La col·laboració amb els ajuntaments fa aflorar més casos
Demanen un protocol contra la LGTBIfòbia
El nombre de denúncies per assetjament homòfob a les escoles es va triplicar el 2016 a Catalunya respecte de l'any anterior i, amb un total de 84 incidències, va representar un 13,1% de les incidències registrades per l'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) el 2016, un percentatge notablement superior al 4,4% del 2015.
Les dades de l'informe L'estat de la LGTBIfòbia a Catalunya, presentat ahir, demostra, segons el president de l'observatori, Eugeni Rodríguez, que el bullying és una “xacra en augment” que comença a aflorar gràcies, sobretot, als convenis de col·laboració amb una trentena d'ajuntaments. Les incidències més freqüents són les agressions, tant físiques com verbals, que suposen un 30,9% dels casos, un percentatge idèntic al registrat en l'estudi del 2015. Rodríguez va alertat del perill de “banalitzar els insults”, ja que, tot i la llei del Parlament contra la LGTBIfòbia en vigor, fins ara el govern només ha imposat una sanció econòmica a una persona per haver proferit insults homòfobs a un treballador d'un centre residencial per a gent gran.
El president de l'OCH va alertar de la “invisibilitat” de la LGTBIfòbia a les escoles i de la dificultat de lluitar-hi, especialment si no es té la complicitat de les famílies. Rodríguez va criticar la política d'“apagar incendis” i va demanar “estratègies concretes i preventives”, com ara un protocol específic contra l'assetjament escolar per LGTBIfòbia. En la majoria dels casos –va denunciar– “es trasllada d'escola el nen” agredit.
Rodríguez va explicar que quan accepten una incidència a l'observatori s'obren diversos itineraris, com ara l'administratiu o la comunicació a la fiscalia, als Mossos d'Esquadra i, també, al Síndic de Greuges.
LA XIFRA
Ruiz recorda que ja té un pla contra l'assetjament
La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, va recordar ahir al ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, que Catalunya ja té, des de la setmana passada, el seu propi pla de convivència escolar “que va molt més enllà que els plantejaments que proposa el ministre”. Durant la Conferència Sectorial d'Educació que es va fer ahir a Madrid entre el ministre i els consellers autonòmics del ram, Ruiz va remarcar que l'estratègia contra l'assetjament escolar del govern català és diferent de la de l'Estat, que preveu establir un responsable de convivència i un telèfon de l'assetjament a cada centre. A Catalunya, en canvi, es treballa “amb una estratègia completa” en què “cada centre farà una diagnosi de la seva situació, es marcaran uns objectius” i “cada centre farà el seu propi projecte de convivència amb uns indicadors d'avaluació”. Pel que fa a la demanda que els equips docents tinguin l'última paraula en l'obtenció dels títols d'ESO i batxillerat, Ruiz va explicar que havia estat acceptada pel ministre.
