Les universitats grans alerten contra l'infrafinançament
La UB, la UAB i la UPC demanen un pressupost que arribi “a curt termini” a 1.000 milions d'euros per mantenir l'excel·lència actual
El govern condiciona l'increment a la disponibilitat de recursos
L'anunciada millora del pressupost de la Generalitat del 2017 en l'apartat social, educació inclosa, no convenç les universitats públiques catalanes, tres de les quals, les més grans i antigues, van fer ahir front comú per reclamar una millora urgent del seu finançament. O s'augmenten “a curt termini” fins a 1.000 milions d'euros els ingressos públics de les universitats o el moment dolç dels centres catalans, que ocupen llocs destacats en els rànquings internacionals, se n'anirà en orris.
“El sistema universitari català està infrafinançat i si això no es resol deixarà de ser un sistema d'excel·lència”, va advertir el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, en un acte conjunt amb la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, i el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Enric Fossas. Elias va avisar que els bons resultats actuals de les universitats catalanes són conseqüència de l'entrada de professors joves a la dècada dels anys vuitanta, un fet que amb les estretors actuals ja no es dona, cosa que fa que el professorat s'estigui envellint a marxes forçades. L'edat mitjana d'un professor estable de la UB és de 59 anys, i a la UAB el 36% tenen més de 55 anys i el 66% entre 45 i 65 anys. “No tenim personal jove i això és una pèrdua de talent”, va alertar la rectora de la UAB.
Tot i que l'infrafinançament afecta totes les universitats públiques catalanes, que ja s'han pronunciat en anteriors ocasions contra les retallades, és especialment greu en la UB, la UAB i la UPC perquè són més grans (entre les tres tenen més del 70% dels alumnes) i més antigues (amb més professors grans i edificis que requereixen més manteniment).
El rector de la UPC va demanar que el govern aporti el 90% de la inversió de la universitat, de manera que es garanteixi que el capítol de personal, infraestructures i recerca queda cobert. Fossas va recordar que, amb el finançament públic actual, les universitats no en tenen ni per cobrir les despeses de personal. Arboix, per la seva part, va posar com a exemple Àustria, amb un nombre d'habitants semblant a Catalunya i que inverteix el doble en universitats per estudiant.
El director general d'Universitats, Josep Pallarès, va assegurar que el govern té com a objectiu millorar el finançament de les universitats, una qüestió que formarà part del futur Pacte Nacional d'Universitats, però va condicionar la recuperació del pressupost anterior a la crisi a les “disponibilitats pressupostàries” de cada exercici. Pallarès va recordar que l'aportació del govern a les universitats va ser de 780 milions d'euros el 2016.