“El bon mestre ha d’entendre la tecnologia”

Un dels avantatges és que fa augmentar la implicació de la gent, especialment quan han de fer tasques repetitives i avorrides. Amb la ludificació, les taques es tornen més estimulants. És especialment eficaç a l’hora de motivar a fer coses que no venen de gust, però no es pot forçar ningú a participar-hi. Cal una actitud adequada.

Sí, en general, es creu que es tracta de donar punts i recompenses, però la cosa no funciona així. Està bé que es faci si això reflecteix que has après una cosa específica: parles un nou idioma, has corregut una marató, saps com funciona un programa..., però la veritable motivació ve d’assolir els nostres objectius personals.

Perquè els jocs siguin divertits i eficaços, han de facilitar l’aprenentatge, i el joc és el camí per fer l’aprenentatge estimulant. El joc permet que vagis superant reptes fins que assoleixis una habilitat determinada. A més, pots morir moltes vegades i no passa res, forma part del joc. A l’escola tradicional, en canvi, si t’equivoques és dolent.

Sempre que hi ha una nova tecnologia, la gent es preocupa. Va passar amb els videojocs als anys noranta i ara sabem que tenen molts beneficis. Els mòbils a les escoles són tant una oportunitat com un risc. Si no hi ha una reflexió sobre com hem d’usar la tecnologia, pot ser perillosa. En el nostre entorn, però, aquests aparells hi són tan presents que si els nens no els fan servir de petits poden quedar sense competències tecnològiques clau per al futur.

Molts aprenen aquestes coses durant el temps lliure o a casa, però qui diu que els pares estan ben qualificats per guiar-los? A l’escola hem de tenir mestres amb les competències adequades per fer això.

Ho haurien d’estar. El bon mestre ha de ser algú que entengui la tecnologia i que pugui ajudar la gent jove a entendre-la, i els pares han d’acompanyar els fills en l’ús de la tecnologia.

S’utilitza en l’educació, per formar el personal de les empreses, en el mercat financer (per entendre com podem invertir millor, per exemple) i, en l’àmbit mèdic, per conèixer les malalties.

S’utilitzarà molt la realitat virtual, ja que la gent pot aprendre a través de simulacions d’un projecte real. Els ordinadors ja no són només una pantalla i un teclat, sinó que ens donen un munt de possibilitats. Amb la ludificació, aprendre cada cop és més estimulant i divertit, i el procés es duu a terme d’una manera que ni te n’adones.