“L’espai per aprendre ja no és només l’aula, sinó el món sencer”

Per un costat és un honor i penso que és un agraïment a la feina ben feta. També crec que és una responsabilitat per intentar mantenir el bon nivell de l’educació i ajudar a millorar-la.

No. Et podien proposar des de professors, alumnes o exalumnes fins a gent que hagués estat en tallers amb tu.

Hi havia una sèrie de criteris en els quals havies de demostrar si havies generat articles, quines activitats s’havien publicat a mitjans de comunicació, si fas tallers o formació i quina presència tens a les xarxes socials, entre d’altres. El fet d’utilitzar les noves tecnologies era important, però també pesava molt el fet que si tu fas una bona pràctica educativa aquesta traspassi les fronteres de l’aula.

Tot ve arran d’una anècdota. Estava en un sopar amb un grup de persones de mitjana edat i en la conversa va sortir la Venus de Willendorf (una escultura del període paleolític). Em vaig trobar que la majoria no la coneixia. En aquella època havia sentit a parlar de fer vídeos per capgirar l’aprenentatge i em vaig decidir a fer-ne un per explicar l’obra a aquest grup de gent. Després vaig comentar aquest episodi als meus alumnes i em van demanar que els ensenyés el vídeo. Així ho vaig fer. A partir d’aquí ells mateixos em van proposar fer més coses d’aquest estil, i vaig pensar: per què no? Al setembre següent ja el vaig incorporar a les classes.

Totalment. Tinc molt clar que si tu penges una cosa al núvol, aquell alumne que més o menys és bo amb un o dos cops que ho visualitzi en té prou. Però per a aquell alumne que li costa, el fet de poder mirar el vídeo tants cops com ho necessiti se li converteix en un suport. A més, si les activitats que generes estan al núvol, això permet a l’alumne que hi pugui accedir en qualsevol moment.

Per un costat faig servir com a suport tot el que serien eines de Google. Per mi la base és Google Classroom, on a partir del qual als alumnes els generes un seguit d’activitats i a més tenen els enllaços a totes les eines tecnològiques que fem servir tant a l’aula com a fora. També utilitzo d’altres eines que em permeten fer un seguiment de les activitats que fan els alumnes des del núvol. Alhora, ells mateixos es poden gestionar el seu ritme d’aprenentatge.

Estic fent un projecte de Google que porta per títol The wall less classroom (la classe sense parets). Tinc molt clar que, cada vegada més, l’espai per aprendre ja no és només l’aula, sinó el món sencer. Tant per les activitats que fas com pels vincles que pots generar.

Sempre existirà la idea de motivar l’alumne a tenir ganes d’aprendre. El professor és el llumí que ha d’encendre aquestes ganes. L’aprenentatge, però, l’hem d’adaptar als nous moments.

No. Aquí hem de tenir molt clar també que una cosa no nega l’altra. El fet de la lectura d’un llibre com a mitjà de consulta pot ser útil. S’ha de tenir present que no tots els alumnes aprenen ni al mateix ritme ni amb la mateixa estratègia. Hi ha alumnes a qui els va molt bé prendre apunts.

Jo tinc una avaluació externa, que és la selectivitat. Els resultats no m’han baixat, al revés, tendeixen a anar pujant. Tot i això, el que em motiva més són els intangibles com el fet que els alumnes em demostrin que estan interessats en la matèria. Això no és puntuable amb notes.

Els rols de professor i alumne han canviat. El docent ha de ser l’agitador i l’alumne ha de ser el creador del contingut. A més, la presència de la tecnologia en el dia a dia és un factor molt important per ajudar l’alumne en el seu aprenentatge.