Les escoles que segreguen per sexe, sota sospita

L’anunci del govern espanyol de fer ús de l’article 155 de la Constitució per renovar 1.956 concerts educatius a educació infantil i secundària dels centres escolars de Catalunya ha desfermat una allau de crítiques de bona part de la comunitat educativa, que no feia pas gaires setmanes veia com Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP arribaven a un acord d’investidura que incloïa la no-renovació dels concerts de les escoles que segreguen per sexe. Tot plegat ha reobert el debat sobre la necessitat de sufragar amb diners públics aquest tipus de centres, vinculats de manera majoritària a l’Opus Dei, i que sorgeix de manera cíclica.

La iniciativa d’eliminar aquests concerts va ser de la CUP, que ja havia batallat en aquesta qüestió en la legislatura anterior. “Ho vam fer perquè és un dels punts del nostre programa, que aposta per una escola al cent per cent pública”, explica Àlex Rosa, responsable de l’àrea d’educació d’aquesta formació. Rosa diu que es tracta d’una “mesura popular de construcció de la nova república”.

La polèmica sobre la necessitat de pagar amb diner públic escoles que separen els nens de les nenes no és nova. Es va criticar durant els successius governs de Jordi Pujol i també quan el tripartit d’esquerres, inicialment contrari a aquests concerts, els va renovar quan va governar.

Els contraris a aquest model d’ensenyament no només no hi veuen cap avantatge des del punt de vista pedagògic, sinó que sostenen que va contra la igualtat de gènere. La sociòloga Marina Subirats, que ha tractat en profunditat les qüestions de coeducació, assegura que “separar nens i nenes només porta desavantatges”. “Des que es va fer el pas a l’escola mixta, als anys setanta, hi ha hagut un salt extraordinari en el nivell educatiu de les dones”, argumenta Subirats, que alerta que els avenços cap a la igualtat i en la convivència dels dos sexes podrien frenar-se si s’apostés per aquest model. “Abans les famílies eren més nombroses i ara n’hi ha moltes amb només un fill, de manera que una criatura es pot fer gran amb molt poca interacció amb les de l’altre sexe”, assenyala. Que els nens i les nenes no es relacionin ni a l’escola –afegeix– té “conseqüències nefastes: hi haurà molt poca capacitat d’entendre’s”, hi afegeix.

Els defensors de separar per sexes a l’escola, en canvi, addueixen sovint que aquest tipus d’ensenyament permet atendre millor els diferents ritmes de maduresa i d’aprenentatge dels nens i les nenes i neguen que es produeixi cap tipus de discriminació. “La finalitat última de l’educació diferenciada és assolir una igualtat d’oportunitats real dels alumnes, intentant potenciar les seves capacitats i ampliar les opcions de futur de nois i noies”, argumenta Albert Cortés, portaveu de la Institució Familiar d’Educació, entitat que aplega tretze escoles d’educació diferenciada de Catalunya i les Illes Balears. “Un bon exemple –afirma– és el percentatge de noies que es decanten per opcions postobligatòries tradicionalment considerades masculines, com les ciències exactes, la informàtica o les enginyeries” o, en el cas dels nois, per “estudis amb poca presència masculina com els vinculats amb les humanitats, la pedagogia o les ciències de la salut”.

Per Subirats, els arguments sobre les diferents edats de maduració “són una fal·làcia perquè a les nenes des de molt petites se les educa en la cura dels altres i als nens en la violència i l’acció”. “Les nenes assumeixen papers diferents, no un nivell de maduresa diferent”, diu la sociòloga, que avisa que sovint s’atribueix “l’alt nivell educatiu” d’aquest tipus d’escoles al fet que separin per sexe sense tenir en compte el nivell social dels pares.

Cortés defensa que “l’educació diferenciada ha donat bons resultats” i recorda que aquest model “és present a la majoria de països occidentals com França, Alemanya, Islàndia, el Regne Unit, els EUA i el Japó”. “A més, considerem que la diversitat d’opcions i propostes escolars enriqueixen el nostre sistema educatiu i permet a les famílies triar l’educació que desitgen.”