Un model de societat

La separació de nens i nenes en l’ensenyament té opinions a favor i en contra i partidaris i detractors fa anys que es tiren els arguments pel cap, sovint emparant-se amb estudis que avalen les seves tesis. Un dels que més rebombori han aixecat els últims anys és el que va publicar la revista Science l’any 2011, titulat “La pseudociència de l’escolarització per sexes”, que assegura que no hi ha evidències científiques que demostrin que l’educació diferenciada millori el rendiment acadèmic dels estudiants i sí que hi ha proves, en canvi, que la segregació per sexes fa augmentar els estereotips de gènere i legitima el sexisme institucional. L’estudi rebat les teories sobre els diferents ritmes de maduració de nois i noies en què es basen els defensors de l’escola diferenciada i remarca el valor socialitzador de l’escola en una societat mixta.

Els científics no són els únics que han pres partit en un tema tan controvertit. També ho han fet organismes internacionals com la Unesco, que s’hi pronuncia en la convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’àmbit de l’ensenyament. Així, en l’article 1 s’afirma que “el terme discriminació inclou qualsevol distinció, exclusió, limitació o preferència que, basada en raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o d’altres tipus, condició nacional, d’origen social, econòmic o de naixement tingui el propòsit o l’efecte d’anul·lar o perjudicar la igualtat de tractament en l’educació”. Aquest punt sembla deslegitimar l’opció de l’educació segregada, però, en canvi, l’article 2 ho matisa en aclarir: “Quan estigui permès en un Estat, no serà constitutiu de discriminació l’establiment o manteniment de sistemes educatius separats per als estudiants dels dos sexes si aquests sistemes o institucions ofereixen un accés equivalent a l’educació.”

Tampoc la llei d’educació de Catalunya (LEC) és prou clara en aquest sentit. En l’article 43, la norma parla del “principi de coeducació per mitjà de l’escolarització mixta, que ha d’ésser objecte d’atenció preferent”, però no exclou que puguin haver-hi altres tipus d’escolarització. A Catalunya, de fet, tant amb els governs de Pujol com amb el Tripartit, com més recentment amb l’executiu de Junts pel Sí, s’ha optat per mantenir els concerts a les disset escoles catalanes que segreguen per sexe.

Els darrers anys, però, coincidint amb les retallades en educació, han augmentat les veus que reclamen que es posi fi a aquests concerts amb centres vinculats, en la seva majoria, a l’Opus Dei, una prelatura catòlica de caire molt conservador i molt ben connectada amb el govern espanyol, que en la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) va blindar els concerts amb aquest tipus de centres. “L’Església mana molt més que la influència que té en la societat”, lamenta la sociòloga Marina Subirats, que, tal com sostenen molts altres col·legues, recorda que en el rerefons de la qüestió hi ha en joc un model de societat.