EDUCACIÓ
La immersió, un dret
A l’Estat espanyol hi ha cinc models lingüístics d’escola als territoris amb dues llengües cooficials
Les dades sociolingüístiques indiquen que només la immersió en la llengua pròpia garanteix el bon coneixement dels dos idiomes
Al País Basc un 47% dels ciutadans són monolingües en castellà i al País Valencià només un 34,7% escriuen en català
E l suposat dret d’elecció de la llengua vehicular de l’ensenyament per a cada família és l’argument més emprat pels detractors de la immersió lingüística en català a l’escola catalana. Una opció, però, que els experts jurídics descarten perquè no està recollida de manera específica en cap fonament constitucional ni legislatiu. Ben al contrari, des del món de la pedagogia es planteja que, en tot cas, si existeix en una societat com la catalana un dret a protegir és el dels infants a l’aprenentatge de les dues llengües cooficials al màxim nivell, la qual cosa és el que a la vegada proporciona una irrenunciable igualtat d’oportunitats en l’àmbit social, laboral, etcètera. La pregunta és, doncs, quin model lingüístic escolar garanteix millor el domini de les dues llengües a cada territori? Les dades indiquen que dels cinc models vigents a l’Estat espanyol als territoris amb dues llengües cooficials els nivells més alts de domini de les dues llengües es donen en els casos on predomina totalment o majoritàriament la immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia.
Catalunya
El model d’escola catalana és el que incorpora la immersió lingüística en la llengua pròpia amb tota la seva extensió tant a l’escola pública com a la concertada. L’ensenyament de totes les assignatures es fa en català a excepció de l’assignatura de castellà i la de llengua estrangera. Amb els pertinents reforços en casos puntuals. El resultat és evident. Segons la darrera enquesta d’usos lingüístics del 2013, un 94,3% dels catalans entenen perfectament el català, un 80,4% el parlen, un 82,4% el saben llegir i només baixa en l’escriptura, àmbit en què un 60,4% el saben escriure, però amb una espectacular evolució des del 31,5% del 1986 només explicable pel sistema escolar. Quant al castellà, tots els informes indiquen que la capacitat dels escolars al final de l’escola obligatòria està per sobre de la mitjana dels escolars de l’Estat espanyol.
Illes Balears
Els registres a les Balears són semblants als del Principat. Un 96,8% entenen el català, un 83,5% el llegeixen, un 80,5% el parlen i un 61,9% l’escriuen. En aquest cas, malgrat que la immersió lingüística en català no és obligatòria en el conjunt del sistema educatiu de les Illes, des del 1984 el Moviment d’Escoles Mallorquines ha estès la xarxa on s’aplica la immersió d’escola en català. En aquelles escoles que no formen part del moviment, l’elecció idiomàtica del professorat acaba decantant l’idioma en què s’imparteix l’assignatura. Aquest sistema va intentar ser substituït pel polèmic TIL (tractament integrat de llengües) –també conegut com a decret de trilingüisme– del govern del PP presidit per José Ramón Bauzá. El TIL pretenia obligar totes les escoles a impartir el mateix nombre d’assignatures en català, castellà i anglès. El projecte va ser rebutjat pels docents de les Balears amb fortes mobilitzacions de mestres i famílies, i va ser derogat per l’actual govern d’esquerres.
País Valencià
Dels Països Catalans, el del País Valencià és el model escolar amb menys presència del català, cosa que repercuteix clarament en els menors nivells de coneixement de la llengua pròpia. Un 72,4% dels ciutadans entenen el valència i només un 52,9% el llegeixen i un 50,9% el parlen, mentre que el nombre de valencians que saben escriure la seva pròpia llengua es redueix a un 34,7%. Tot i la particularitat que una part del País Valencià té arrels històriques castellanoparlants, els paràmetres lingüístics del conjunt del país són extrapolables als territoris de parla catalana. Tot just acaba d’aprovar-se el nou model basat en el plurilingüisme –fortament combatut judicialment per les forces espanyolistes perquè asseguren que va en detriment de la preeminència del castellà–, que vol posar en marxa el govern d’esquerres del socialista Ximo Puig i el conseller d’Educació de Compromís, Vicent Marzà. Però el model escolar aplicat fins ara a la zona valencianoparlant del País Valencià es basa en dues línies lingüístiques amb el valencià o el castellà com a llengua vehicular majoritària segons la línia. A la zona castellanoparlant no existeix línia en valencià i, a banda de la majoritària línia en castellà, existeixen les anomenades línies d’incorporació progressiva en què s’inicia l’escolarització en castellà i es va incorporant el valencià fins a realitzar la majoria de les assignatures en valencià els últims cursos. La tria de la línia lingüística és de lliure elecció dels pares, però, malgrat que l’opció de la línia en valencià ha anat creixent sota l’impuls de l’entitat Escola Valenciana, cada curs es denuncia que uns 100.000 alumnes que voldrien cursar l’educació en valencià no poden fer-ho per falta de places i han de triar la línia en castellà.
Galícia
A Galícia, en principi, totes les escoles han d’impartir la meitat de les classes en gallec, segons la llei impulsada pel PSC i el BNG. Però el PP de Núñez Feijóo va incorporar canvis que a la pràctica ha suposat el predomini del castellà en un 73% de les escoles urbanes. Això ha provocat una caiguda de parlants en gallec de més del 10% entre els menors de 14 anys. I que malgrat un 97,1% dels gallecs entenen la seva llengua i un 86,4% diuen que la parlen (caldria analitzar el nivell de deteriorament amb la castellanització), només un 45,9% saben llegir en gallec i un trist 27,1% l’escriuen correctament. Malgrat que el gallec és una llengua afermada a Galícia gràcies a la tradició oral i a la poca immigració existent, queda clar que el model escolar no ha permès un coneixement integral del gallec.
País Basc
El País Basc representa el cas lingüísticament més feble. El model escolar és semblant al valencià amb tres línies de lliure elecció: A, immersió en castellà; B, repartiment de les assignatures entre castellà i euskara a criteri del centre escolar, i D, immersió en euskara (l’opció C no hi és perquè aquesta lletra no existeix en l’alfabet basc). El resultat, malgrat el creixement del nombre de pares que trien l’opció A, especialment a Guipúscoa, és que un 47% dels bascos són exclusivament monolingües en castellà; que un 19,1% són bascoparlants passius, és a dir que saben l’euskara però no l’utilitzen habitualment, i que només un 33,9%, és a dir un de cada tres bascos, és bascoparlant i, per tant, domina les dues llengües cooficials.
Les dades sociolingüístiques són rotundes: el model escolar influeix definitivament en el domini de la llengua pròpia per aconseguir una igualtat lingüística amb el castellà, el bon coneixement de les dues llengües i, per tant, garantir la igualtat d’oportunitats i la llibertat d’ús lingüístic. Segons els estudis, la igualtat lingüística només la garanteix la immersió escolar en la llengua pròpia, tal com es fa a Catalunya amb el català, perquè com més introducció del castellà hi ha en el sistema escolar, pitjor és el coneixement de les dues llengües a la societat.
