Els docents abaixen la guàrdia en l’ús del català a l’institut

La comunitat educativa ha convocat per a aquesta tarda una manifestació de suport a l’escola en català en un moment en què aquest model està amenaçat pel govern espanyol, que malda per introduir el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament. Un estudi presentat ahir, però, revela que, tot i que el català és la “llengua principal i institucional” a l’escola, no és, en exclusiva, la llengua vehicular, si més no en molts instituts catalans, on s’hi fan classes en castellà.

Així ho acredita el llibre Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària, de Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé i F. Xavier Vila, que recull el parer de quaranta professors de secundària de tretze centres de Manlleu, Mataró, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern, i on queda palès que els professors han relaxat la consciència que hi havia fa uns anys de fer del català el pal de paller de l’escola.

“Abans l’escola era molt fidel a la llengua i la cultura del país i es valorava més la genuïnitat. Ara, en canvi, el valor més important és la diversitat”, assenyala Vila, cosa que, juntament amb la creença que l’etapa d’extensió del coneixement de la llengua ja ha estat superada, ha fet abaixar la guàrdia en el foment de l’ús del català a l’escola.

“La percepció entre els professors és que les llengües no són un problema”, explica Bretxa, que remarca que, contra el que diuen alguns polítics i mitjans, a les escoles catalanes no hi ha un conflicte lingüístic. Tot plegat fa, però, que “la promoció de l’ús del català sigui poc prioritària per a la comunitat educativa”.

Sí que hi ha, en canvi, un malestar entre els docents per la politització de la llengua als centres educatius, un rebuig que tot fa pensar que s’ha agreujat respecte del moment en què es van fer les entrevistes, el curs 2013-2014. Justament la pressió a què estan sotmesos els professors fa que, en molts casos, aquests es retreguin a l’hora d’estimular l’ús del català a classe per por que els puguin acusar de polititzar l’educació.

En alguns casos, explica Bretxa, s’han d’enfrontar a alumnes que eviten parlar en català i, fins i tot, el rebutgen perquè el perceben com una imposició. En alguns barris, a més, els professors tenen problemes a l’hora de conscienciar els alumnes de la necessitat que aprenguin català perquè en el seu entorn no el fan servir i els costa veure-hi la utilitat que pot tenir per al seu futur professional i social.

Al professorat “li falta formació per gestionar la diversitat i formació en sociolingüística, que és pràcticament nul·la”, observa Comajoan-Colomé, que afegeix que al llibre ofereixen estratègies als professors per resoldre diverses situacions lingüístiques.

En tot cas, el sistema educatiu tot sol no pot resoldre l’escàs ús de la llengua entre els joves. “L’escola té un impacte petit en els usos lingüístics dels alumnes”, afirma Bretxa. S’hi poden fer coses, però, com fomentar la “col·loquialització de la llengua” amb exàmens orals inclosos, assenyala Vila, que denuncia que es pot arribar “fins al final del batxillerat sense haver demostrat cap coneixement oral de la llengua catalana”.