“Posem l’alumne en una situació real que trobarà en una consulta”

[Míriam Torres] És el segon any que ho hem fet i sorgeix amb el replantejament del grau de Nutrició Humana i Dietètica. Estàvem fent un canvi de memòria i un dels eixos estratègics és que a les diferents assignatures s’incorporés més la pràctica del que és ser professional dietista i nutricionista. Vam incorporar estratègies d’innovació docent, que l’alumne aprengués a través de noves metodologies i no a la clàssica classe de teoria. Amb l’entitat Osonament ja havíem fet diferents coses i els vam contactar per fer un projecte que anés en aquesta línia. I va ser el projecte d’aprenentatge-servei, que l’alumne integri les seves habilitats i coneixements amb un projecte per a la comunitat. Com que les persones d’Osonament tenen un trastorn mental es va buscar una assignatura on es treballés el tema de la patologia. Els alumnes fins ara no tenien integrada la salut mental al seu currículum i ho hem incorporat. A l’alumne de l’assignatura Dietoteràpia Aplicada se li assigna una parella d’Osonament.

[M.T.] Es troben el professor de l’assignatura i la persona que porta el servei d’Osonament i miren els perfils d’usuaris; si és rigorosa, estricta, disciplinada, si és oberta... i per afinitats s’intenta crear els perfils perquè hi hagi complicitat entre l’usuari i el futur nutricionista-dietista. [Anna Vila] En l’aspecte docent fem una primera part teòrica de l’abordatge de la hipertensió, la obesitat, etcètera. Durant la primera visita els estudiants fan la història dietètica i clínica, adquireixen habilitats comunicatives i se’ls dona responsabilitat perquè preguntin i valorin tot allò que necessitaran per fer un bon plantejament nutricional. Per exemple, preguntar qui va a comprar, en quin àpat té més gana... que seran bàsics per a la modificació d’hàbits. En base als hàbits alimentaris i les mesures antropomètriques que es prenen, el pes i alçada per trobar l’úindex de massa corporal, el perímetre de la cintura i la pressió arterial, li dona una base d’hàbits alimentaris. [M.T.] Amb les parelles dietètiques posem l’alumne en una situació real i un usuari real, que trobarà en una consulta. [A.V.] En l’alimentació pots plantejar una bona estructura alimentària, però l’èxit està que la persona la segueixi. Si no ho fa s’ha de buscar l’estratègia per aconseguir els màxims canvis. Els alumnes també s’adonen que cada usuari té les seves circumstàncies vitals i personals.

[M.T.] És curt, però en un o dos mesos ja es comencen a percebre petits canvis que fan intuir que la intervenció va bé. Se li proposen petits canvis d’hàbits alimentaris.

[M.T.] La gent no esmorza o, si ho fa, opta per coses no del tot saludables. I se’ls incorpora l’hàbit de menjar a primera hora del matí o se’ls canvia el perfil d’aliments. [A.V.] Per la medicació molts tenen limitat el consum de begudes i en beuen moltes de refrescants, com ara Coca-Cola, Fanta, etcètera, amb consums de fins a quatre litres. El volum de sucre és molt elevat i modificant-los la beguda d’una sessió a l’altra ja havien modificat el perímetre abdominal. El mateix passa en substituir un producte de brioixeria per una peça de fruita. No és un tractament perquè només són tres sessions. A la primera visita no se’n van amb la dieta, sinó amb una sèrie de recomanacions. Després amb les dades recollides fan un pla nutricional a base de recomanacions generals i d’una estructura de menú d’una o dues setmanes en funció del cas, que jo corregeixo. A la segona visita se’ls entrega i explica i a la darrera es veu el grau d’adherència al menú establert, si l’ha seguit, si ha tingut dificultats, i es tanca el projecte.

[A.V.] Serveixen per canviar horaris, ja que alguns en no treballar van a dormir tard, s’aixequen tard i l’estructura d’esmorzar a mig matí, dinar, berenar i sopar queda trencada. La intervenció intenta estructurar els hàbits en les ingestes i les rutines en els horaris.

[M.T.] Fem coses similars amb altres col·lectius, però és el projecte d’aprenentatge i servei que tenim més ben definit.

[M.T.] L’aprenentatge i servei és una estratègia d’innovació docent que s’està implantant en molts àmbits i als països nòrdics en tenen molt bagatge. Nosaltres vam decidir aplicar aquesta innovació pedagògica a la nutrició, on no hi ha experiències similars. [A.V.] N’hi ha, de col·lectius, a nivell de menjadors escolars a Navarra, però no està focalitzat a persones individuals.