Normalitat, però amb reptes pendents
Tots els alumnes de les comarques gironines van començar ahir el curs en un ambient de normalitat a excepció de Verges i Torroella, on va haver-hi protestes
El govern català reconeix que cal fer inversions en matèria d’infraestructures escolars
Aquest curs s’ha d’abordar el canvi de normativa dels menjadors
El nou curs escolar va començar ahir a les comarques gironines amb normalitat a la major part dels centres amb l’excepció de Torroella de Montgrí i de Verges, on va arrencar amb protestes. En el cas de l’escola Montgrí de Torroella, per l’afer dels menjadors escolars i en el de Verges, per les condicions en què està escolaritzat l’alumnat de primària i secundària. I és que, segons va reconèixer el delegat del govern de la Generalitat a Girona, Pere Vila, en la visita que va fer ahir al matí a l’institut escola de Lloret de Mar juntament amb el director dels serveis territorials d’Ensenyament, Martí Fonalleras, “hi ha molta feina per fer” en els propers anys en matèria d’infraestructures. “Malauradament, entre l’aplicació del 155 i la manca d’inversions els darrers anys, s’ha fet impossible atendre totes les demandes. No podem parlar 100% en positiu quant a infraestructures perquè hi ha llocs en què no està consolidat el model educatiu que voldríem”, va manifestar. En aquest sentit, cal recordar que Girona és la demarcació catalana amb una major quantitat de mòduls prefabricats: fins a 305 repartits en 102 centres educatius. I tenir un edifici propi no és tampoc garantia de condicions òptimes. Per exemple a Roses, l’escola Montserrat Vayreda, que es va estrenar el setembre del 2017, no s’ha entregat formalment a l’Ajuntament perquè han aparegut desperfectes als sostres de les aules que s’han hagut de reparar d’urgència aquest estiu.
Altres reptes que Ensenyament té sobre la taula són l’afer dels menjadors escolars –el canvi de normativa ha quedat congelat de moment per un curs– i les reivindicacions dels sindicats de revertir les retallades amb la contractació de més personal docent.
Aquest curs ha començat amb 22.066 alumnes d’infantil, 49.947 de primària i 51.345 de secundària. A secundària, el nombre d’alumnes ha crescut un 5,45% més que el curs anterior, quan van fer secundària 48.650 joves. D’aquí la incorporació de 87 professors més als instituts de la demarcació. Amb tot, les ràtios per a primer d’ESO disminueixen lleugerament. De mitjana, les aules gironines tindran 26,06 alumnes per classe –el curs passat n’hi havia 26,64–. A més de treballar per reduir el nombre de mòduls prefabricats al territori, Ensenyament també s’ha proposat potenciar les escoles instituts. “És un model que ens interessa molt. Es podria aplicar a molts llocs i seria positiu per als centres de primària i per als instituts, que no haurien de suportar l’allau d’alumnes d’ESO que tenen en aquests moments”, va dir Fonalleras.
Institut nou a Sant Joan de les Abadesses
R. Estéban
Sant Joan de les Abadesses va veure ahir coberta la vella reivindicació d’un centre de secundària nou, amb l’estrena de l’institut escola Mestre Andreu a la Coromina del Bac, que substitueix l’edifici històric de Duran i Reynals, que ja no donava més de si. És l’únic centre de nova construcció d’aquest curs a la demarcació de Girona. La jornada va discórrer amb normalitat, si exceptuem la visita a les instal·lacions que van fer els alumnes abans de començar les classes. Falta encara algun moble i a la biblioteca, per exemple, ahir encara tenien els llibres en capses.
El nou centre és d’un sol nivell per facilitar la mobilitat al seu interior i té capacitat per a 120 alumnes. Disposa de quatre aules d’ESO, una altra de desdoblament, una de reforç i una biblioteca de 78 metres quadrats. També aules de plàstica i música, un laboratori i una aula taller, a part dels espais de serveis i els destinats al professorat. Des del punt de vista arquitectònic destaque la quantitat i situació de les obertures, que garanteixen molta llum natural a alumnes i professors. El seu cost ha estat d’uns 2,6 milions d’euros, una quantitat que inclou el condicionament de l’entorn i la urbanització dels accessos. Tot el recinte fa 6.700 metres quadrats.
De moment al flamant Mestre Andreu només hi ha alumnes d’ESO, però l’Ajuntament té com a objectiu que, a mitjà termini, en aquest recinte s’hi imparteixi la resta de l’ensenyament obligatori, dels 3 als 16 anys. D’aquí que se l’anomeni institut escola.
Ustec diu que encara falten 600 docents més
Un inici de curs que continua arrossegant els problemes dels darrers anys i des d’aquest punt de vista “continuista”. Així és com va definir el portaveu del sindicat Ustec, Xavier Díez, el començament del curs 2018/19. Díez considera que l’increment de les plantilles docents amb un centenar de professionals és del tot insuficient. I sosté que, segons els càlculs del sindicat, caldria nomenar-ne 618 més per tornar a la situació d’abans de les retallades, l’any 2009. A més, el portaveu de la Ustec va denunciar un cop més la pràctica dels nomenaments a dit de determinats professors, anomenats de perfil, per part dels directors dels centres. En concret, aquesta pràctica, segons la Ustec, ha comportat nombrosos casos de discriminació entre persones que tenen familiars a càrrec, especialment dones. Fins i tot un d’aquests casos estaria als jutjats, segons va indicar Díez.
Pel que fa a les dotacions de les plantilles, el director dels serveis territorials d’Ensenyament, Martí Fonalleras, va indicar que, tenint en compte que es treballa amb el pressupost del 2017, fer un increment d’un centenar de docents ha de ser valorat de forma positiva. “No es poden demanar impossibles”, va dir. I quant als nomenaments de docents per part dels directors, Fonalleras va admetre que s’ha produït en el darrer any un increment de les places perfilades. “Vigilarem perquè no hi hagi distorsions i vetllarem perquè aquestes estiguin ocupades pels millors professionals”, va declarar.
