L’atur juvenil triplica el dels joves graduats en FP
La formació professional es consolida com una de les millors vies d’inserció laboral segons les cambres i Educació
Els alumnes d’FP es continuen formant i molts accedeixen a la universitat
L’atur entre els graduats en formació professional (FP) està al voltant del 9%, el que representa una taxa tres vegades inferior a la desocupació juvenil, del 28,8% entre els 16 i els 24 anys. Així ho destaca l’estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2018, elaborat pel Departament d’Educació de la Generalitat i el Consell General de Cambres de Catalunya a partir de 31.588 enquestes fetes a graduats. S’ha preguntat als alumnes del curs 2016/2017 per la seva situació laboral entre sis i nou mesos després d’haver acabat els estudis. El 8,6% dels estudiants de grau mitjà es declaraven a l’atur, un 9,3% en el cas del grau superior.
Segons el director general de formació professional, Joan Lluís Espinós, “tenir un títol de graduació professional és una garantia per trobar feina”. La inserció laboral en el cas de l’FP dual és encara major, ja que només el 6,5% dels joves està a l’atur. Això no vol dir, però, que tots estiguin treballant en acabar els estudis, ja que molts continuen amb la formació i d’altres combinen les classes amb la feina. En el moment de l’enquesta, el 38,5% dels graduats treballaven, el 36% continuaven estudiant, el 16,5% estudiaven i treballaven alhora i el 8,9% estaven a l’atur, unes xifres similars a les del 2017.
La continuïtat formativa és una tendència que es consolida entre els estudiants d’FP. La tendència, però, és diferent entre els més joves i els més grans. Fins als 19 anys, un 78,7% continuen els estudis, però té una inserció laboral baixa, del 29,7%. Els més grans, entorn dels 30 anys, presenten una inserció alta, del 83%, però només el 16,9% continuen estudiant. Arribar a la universitat és més fàcil per als graduats de grau superior, un camí escollit pel 65,2%, el que mostra, segons Espinós, que s’ha trencat la manera d’entendre l’entrada a la universitat com a continuïtat del batxillerat. Cal enterrar, doncs, el tòpic que l’FP és per als que no volen estudiar.
Per famílies professionals, les que presenten un grau més alt d’inserció laboral són les relacionades amb l’àmbit industrial, com ara fabricació mecànica, instal·lació i manteniment i química. També superen el 60% d’inserció les famílies maritimopesquera, l’hostaleria i turisme i la sanitat.
Un 81,9% dels enquestats perceben que el fet d’haver cursat estudis professionals ha estat útil per trobar feina. La pràctica en empreses se situa com la manera més efectiva d’entrar al mercat laboral, ja que un 25,5% dels graduats han trobat feina d’aquesta manera. La xarxa de contactes és la segona manera d’entrar al mercat laboral, i, pel que fa als ingressos, el 49% dels graduats tenien contractes d’entre 900 i 1.200 euros en un moment en què el sou mínim era de 735 euros. S’observen, però, diferències entre homes i dones. El 2018 la inserció laboral dels homes va ser del 59,1% i la de les dones, del 50,3%. El 8,5% dels nois i el 9,3% de les noies buscaven feina. Elles continuaven estudiant en un 56,3% dels casos, mentre que els nois ho feien en un 49%.
32.106 empreses han ofert pràctiques, amb predomini de la petita empresa i de l’empresari individual. Educació estudia augmentar les hores d’estada a les empreses, ara de 400 –1.000 en el cas de l’FP dual–. El president del consell de cambres, Miquel Valls, va destacar que tot plegat mostra que “l’FP és una opció més que recomanable per entrar al mercat del treball”.
