Crida d’Educació 360 perquè els centres s’obrin a l’entorn
Una aliança propicia la col·laboració entre els centres escolars i el món local per millorar l’equitat educativa
Els partits polítics reben 36 propostes per incloure l’estratègia als futurs ajuntaments
Tots els infants tenen garantit l’ensenyament obligatori, però l’accés al lleure educatiu i les activitats complementàries no estan a l’abast de tothom, com va posar de manifest el Síndic de Greuges el 2014. I no és una qüestió menor, segons la conclusió a la qual ha arribat als Estats Units la iniciativa Expandes Schools: als 12 anys, la diferència d’hores d’aprenentatge dels nens que han tingut accés a l’educació extraescolar –entesa com tot el que passa fora de l’ensenyament obligatori– pot arribar a les 6.000 hores, sumant el temps passat a l’escola bressol, casals i campaments d’estiu, activitats extraescolars i també lectures en família i sortides de cap de setmana.
“Fora de l’ensenyament garantit de manera universal és on es poden produir les desigualtats”, assenyala Carles Barba, director d’Educació 360, un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. La filosofia d’Educació 360 és que “l’educació no afecta només escoles i mestres, sinó el conjunt de la comunitat, raó per la qual s’ha de connectar el que ara es fa a diversos llocs de manera dispersa”, hi afegeix Barba. “Cal educar durant tota la vida, i l’esport, l’activitat artística i el joc són coses a les quals no es dona importància educativa quan sí que la tenen”, diu Barba. Implicar els ajuntaments i el teixit associatiu és cabdal, i en aquest sentit no es parteix de zero, ja que el projecte, que va néixer fa un any, vol servir de paraigües i connectar iniciatives que a molts municipis ja s’han desenvolupat amb els plans educatius d’entorn.
L’aliança ha aconseguit implicar, en aquest primer any, 60 ajuntaments, que s’hi han adherit a través d’acords de ple, i 40 xarxes d’entitats i centres educatius. En aquest segon any que comença, el repte és que els ajuntaments sorgits després de les eleccions municipals incorporin a la seva estratègia aquesta manera d’entendre l’educació. “Els ajuntaments són un actor molt important per promoure la connexió, i per això ens hem adreçat als partits polítics perquè incorporin 36 mesures als seus programes electorals”, explica el director d’Educació 360. Entre aquestes mesures es proposa crear consells educatius municipals, redefinir les zones educatives, renovar els espais públics perquè siguin més amables amb els infants i adolescents, coordinar l’oferta educativa d’estiu i promoure programes municipals de suport escolar. “La resposta dels partits ha estat favorable i la transversalitat, gran, ja que en alguns plens la proposta s’ha aprovat per unanimitat”, afirma Barba.
D’una altra banda, s’obre ara una crida als centres educatius perquè vinculin el que passa a les aules amb l’exterior. Educació 360 ha obert un procés, fins al 31 de març, per escollir 30 centres als quals acompanyaran en la millora del seu projecte educatiu. Educació 360 preveu elaborar un anuari que reculli l’oferta global que hi ha fora de l’horari lectiu, que s’acompanyarà d’un informe de costos.
Tan variats com l’entorn
Els projectes aixoplugats a Educació 360 són tan variats com les característiques de cada municipi. Al Prat de Llobregat, amb una bona oferta d’equipaments, es treballa la interacció entre educació i cultura. A Granollers s’ha facilitat la participació dels adolescents a un seguit d’activitats culturals i esportives organitzades per l’Ajuntament i les entitats per millorar-ne la socialització. Al Moianès s’ha treballat en clau comarcal per desenvolupar un nou model de servei menjador amb un espai educatiu. A Manlleu, les AMPA elaboren un catàleg conjunt de les activitats que fan. El Consorci de Badalona Sud promou el suport a l’escolarització tot reforçant el vincle entre l’escola i la família. Aquestes són algunes de les experiències que ja s’han posat en marxa en alguns municipis i que l’aliança vol que s’estenguin a tot arreu.
El Prat: educació i cultura per transformar el món
Al Prat ja fa tres cursos que s’està treballant al programa Interseccions, una iniciativa que va sorgir de l’encàrrec de l’alcalde, l’ecosocialista Lluís Tejedor, a les regidories d’Educació i Cultura. El projecte vol afavorir “que es treballi l’educació i la cultura de manera transversal amb la transformació social com a objectiu, que es millori la qualitat de vida i es formi gent amb pensament crític, tolerància i que participi en la vida col·lectiva amb un objectiu final: la transformació social a través del treball comunitari”. Així ho explica la tècnica responsable, Cristina Castells, que assenyala que el programa està ara sota el paraigües d’Educació 360, però que ja estava prèviament consolidat.
El plantejament és global, ja que abasta des de les escoles bressol fins a les d’adults, l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) i les diferents escoles d’arts. S’hi ha implicat les diferents associacions de mares i pares i equipaments com ara la biblioteca, el Cèntric i la Capsa, dedicat a la cultura musical. Ja hi ha 60 accions en marxa, dins i fora de l’horari lectiu. Professors de l’escola d’Arts en Viu ofereixen pràctiques amb instruments a les escoles i treballen tècniques teatrals amb els alumnes. Nadius de parla anglesa canvien les aules de l’EOI per les d’escoles i instituts. I la biblioteca col·labora amb els docents per generar converses literàries a les classes a l’estil dels clubs de lectura. Aquests són tres exemples del que Castells defineix com un “aprenentatge mutu” que contribueix a transformar la manera d’educar “d’una lògica passiva a una d’activa i col·laborativa”. Aquest és el segon curs que Interseccions és a les aules, i el repte ara és ampliar les propostes a l’horari de tarda no lectiu.
