Els comuns celebren que el TC avali el règim lingüístic de la LEC i insisteixen en “blindar” la immersió a Catalunya
Urtasun assegura que si arriben al govern espanyol el català serà oficial al Parlament Europeu
La número dos a la llista d’En Comú Podem al Congrés, Aina Vidal, ha celebrat quest dijous l’aval per part del Tribunal Constitucional del règim lingüístic recollit a la Llei d’Educació de Catalunya davant el recurs presentat pel PP el 2009. Vidal també ha insistit que cal blindar el model d’immersió lingüística català davant les forces polítiques que el qüestionen i ha assegurat que és “un ascensor social” i que és “fonamental” a Catalunya. Tot i això, la representant dels comuns no ha volgut valorar la part de la sentència que anul·la deu articles perquè “no s’ajusten a la normativa estatal bàsica” i ha explicat que els cal estudiar la sentència a fons. Per la seva banda, l’eurodiputat Ernest Urtasun ha assegurat que si governen a l’Estat el català serà oficial al Parlament Europeu perquè, segons ha apuntat, depèn només dels executius de cada Estat demanar-ho.
La número 2 d’ECP ha valorat la decisió del TC abans d’un acte sobre joves i universitat, que ha fet juntament amb la presidenta parlamentària, Jéssica Albiach i amb l’eurodiputat Ernest Urtasun. Vidal ha defensat la necessitat que els joves puguin emancipar-se i ha apuntat que divideixen la reivindicació en tres àrees, el treball, l’habitatge i l’educació.
Així, al candidata al Congrés ha assegurat que cal derogar les reformes laborals i evitar la precarització laboral i ha reivindicat la necessitat de crear habitatges socials. També ha defensat que cal fer efectiva la rebaixa del 30% de les taxes universitàries, fet que ha recordat que ha aprovat el Parlament i que no s’ha dut a terme, per caminar cap a la gratuïtat dels estudis universitaris.
El català a les institucions europees
L’eurodiputat Ernest Urtasun ha afegit durant l’atenció als mitjans que si acaben governant faran el català llengua oficial al parlament Europeu. En aquest sentit, ha explicat que per tal que ho sigui només cal que l’executiu de l’Estat en qüestió ho demani formalment i que en ser una reivindicació programàtica seva serà “en qualsevol negociació”.
Així, ha explicat que amb el govern de José Rodríguez Zapatero ja es va fer “un petit pas” cap a aquest objectiu, amb la petició que els ciutadans es poguessin adreçar per escrit en català, amb una traducció a càrrec del Parlament Europeu.
