La nova vida de la Farga d’Aram de Banyoles

Aquest mes s’han complert cinc anys de la recuperació de l’activitat a la Farga d’Aram de Banyoles, un edifici històric que s’havia nodrit de la força del rec Major per a les diverses activitats que havia tingut. Després d’uns anys en desús, l’Ajuntament i el Consell del Pla de l’Estany van rehabilitar parcialment l’edifici –conegut també com el molí Escatllar– i l’ens comarcal va cedir-ne una part a uns artesans de l’elaboració de paper. Va ser d’aquesta manera que va néixer Sastres Paperers (Toni Sardà i Jordi Torrent), continuadors d’una empresa establerta també a la ciutat de l’estany que un any abans havia tancat. És un projecte ben singular perquè, d’una banda, queda poca gent que faci paper de manera artesanal i, de l’altra, perquè en les seves instal·lacions els sastres ofereixen visites guiades i tallers. També, perquè hi fan activitats els usuaris del centre especial de treball El Puig.

A la Farga d’Aram produeixen papers de diferents mides, un per un. Entre els quatre integrants de l’equip en produeixen unes quatre tones anuals, destinades sobretot a les belles arts i, cada cop més, al disseny gràfic, la publicitat i als encàrrecs molt concrets i especials. Entre aquestes comandes singulars hi figura –explica Jordi Torrent– un paper “plantable”: porta incorporades unes llavors i, un cop l’has fet servir, plantes el paper i neixen enciams, camamilla... O unes etiquetes per a pantalons fetes amb algues del Cantàbric, o unes targetes de restaurant elaborades a partir de llençols de l’àvia de la casa, o unes carpetes per a un congrés d’informàtica que contenien microcircuits d’ordinador...

Les visites i tallers, tot i que s’organitzen per a grups de tota mena, tenen molt d’èxit entre els escolars. Als visitants els expliquen el procés de fer el paper, que parteix de l’ús de fibres vegetals que es trituren, refinen amb aigua i encolen. La pasta resultant rep un tractament o un altre segons el tipus de paper que es vol. Finalment, es passa la pasta per uns sedassos, es talla a la mida desitjada, s’apila per premsar-la i es penja –ja convertida en paper– a la planta primera, amb moltes obertures, perquè s’assequi. En un dia de feina es posen a assecar uns 200 fulls de 50 x 65 cm.