Nou curs, velles reivindicacions
Les classes van començar ahir a escoles i instituts de la demarcació en un clima de normalitat
El sindicat Ustec exigeix més docents i menys barracons
Han obert portes dos nous instituts: a Sarrià i a Lloret de Mar
El nou curs escolar va arrencar ahir a les comarques gironines en un ambient de normalitat, però arrossegant algunes problemàtiques que venen de lluny, com ara l’existència de mòduls prefabricats arreu del territori. En total, n’hi ha 304, un menys que el setembre del 2018. Xavier Díez, del sindicat Ustec, va destacar ahir, en una roda de premsa, que això representa que un de cada tres centres de la demarcació té algun mòdul prefabricat i que un 10% dels centres estan formats íntegrament per aquestes estructures concebudes “teòricament com a temporals”. Díez va destacar que aquesta situació afecta de forma exclusiva la xarxa de centres públics i actua com a element de segregació escolar. “És un mal endèmic”, va manifestar Díez.
De fet, dos dels tres nous centres que ahir van obrir les portes –l’institut de Sarrià de Ter i l’institut de Sant Quirze de Lloret de Mar– han començat a funcionar amb barracons i, de moment, amb les condicions mínimes necessàries per atendre els alumnes de primer d’ESO. El tercer centre en qüestió –l’institut escola El Bruel-Empuriabrava, a Castelló d’Empúries– neix de la fusió de dos centres existents.
Per a aquest curs, hi ha matriculats un total de 122.802 alumnes –110 menys que el curs passat, principalment de les etapes d’infantil i primària– i una plantilla de 9.172 docents, cosa que representa 41,5 dotacions més que el curs passat. Respecte d’aquestes xifres, el portaveu de la Ustec va assenyalar, en primer lloc, que el nombre d’alumnes proporcionat per Educació “no és fiable” perquè no recull la matrícula viva que es produeix al llarg del curs bàsicament amb la incorporació d’escolars nouvinguts. I va lamentar la decisió de tancar fins a 28 grups d’infantil i primària (20 d’infantil i vuit de primària) mentre simultàniament s’incrementen les ràtios (nombre de nens per aula) tant a primària com a secundària. “L’increment de ràtio és el veritable indicador de la qualitat educativa”, va remarcar Díez. En aquesta línia, va subratllar que comença a ser habitual trobar grups de batxillerat amb 37 alumnes per classe, “fet que va radicalment en contra de la qualitat”.
Reclamen més docents
I en relació amb el professorat, el sindicat Ustec insisteix novament en la necessitat d’incrementar les plantilles dels centres per tornar al nivell d’abans de les retallades que es van aplicar fa una dècada. En concret, la Ustec calcula que falten 690 docents més per a les comarques gironines dels que han estat nomenats, a més de 100 noves contractacions de personal laboral. Aquests 690 professors de més es distribuirien, segons el sindicat, de la manera següent: 300 per posar en pràctica la reducció de l’horari lectiu previ al 2010; 50 docents per transformar els contractes de terç de jornada a mitja jornada, i 240 dotacions per a la reducció de ràtios, aplicació del decret de l’escola inclusiva i desdoblament de grups. “És un inici de curs trist; fa molts anys que tenim escassetat de recursos”, va reblar Díez.
LA FRASE
“Amb l’escola inclusiva, Educació aplica una política de pedaços”
N.A
“En matèria d’escola inclusiva, Educació es limita a posar pedaços. En realitat l’únic que fa Educació és canviar el nom dels dispositius –els SIEI d’avui eren els USEE d’abans– però per administrar la mateixa misèria.” Així es va pronunciar el portaveu d’Ustec en relació amb els recursos que Educació destina a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) en centres ordinaris. En concret, per a aquest curs Educació ha dotat set centres educatius de les comarques gironines d’unitats de suport integral a l’escola inclusiva (SIEI). Les noves unitats es crearan a les escoles públiques L’Esculapi de l’Escala, Sant Jordi de Maçanet de la Selva i Les Deveses de Salt. I també als instituts Montsoriu d’Arbúcies, Sa Palomera de Blanes, Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar i Salvador Sunyer i Aimeric de Salt. La creació d’aquestes unitats representa un increment de catorze docents i cinc educadors. Uns recursos que el sindicat Ustec considera que són del tot insuficients. D’altra banda, l’organització sindical va mostrar novament el seu rebuig “als nomenaments a dit” per part dels directors dels centres. La Ustec calcula que més d’un 11% dels docents han estat triats mitjançant entrevistes personals (a partir del concepte dels perfils professionals) i que prop del 40% dels docents ocupen la seva plaça després d’una intervenció més o menys directa per part de les direccions. “El pitjor d’aquesta nova cultura de gestió de personal impròpia del sector públic és que està erradicant la tradició democràtica dels claustres i s’està substituint per una estructura jeràrquica que normalitza les discriminacions envers les persones amb dificultats de conciliació”, va argumentar Díez. La prioritat del sindicat per a aquest curs serà continuar amb les mobilitzacions “per recuperar les condicions laborals i salarials perdudes fa una dècada”.
Prop de 160 nens i nenes es beneficiaran d’ajudes
A les comarques de Girona, la Creu Roja ha posat en marxa un programa per facilitar el retorn a l’escola dels infants en situació de vulnerabilitat. Mitjançant aquest programa, es distribuiran 16.500 euros en ajudes escolars entre uns 160 nens i nenes en risc d’exclusió. Els escolars que gaudeixen d’aquestes ajudes pertanyen a famílies amb greus dificultats econòmiques a causa del baix nivell o la inexistència d’ingressos, i que estan en seguiment per part de la mateixa Creu Roja coordinadament amb els serveis socials.
Concretament, aquestes ajudes es destinaran a la compra de llibres i de material escolar, una despesa que, en molts casos, no poden assumir les famílies en situació de dificultat, adverteix la Creu Roja. En aquest sentit, aquesta organització recorda que, segons dades de l’11è Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja sobre la cronificació de la pobresa, més del 44,5% de les famílies ateses per la Creu Roja en programes vinculats a l’extrema vulnerabilitat es troben en situació de pobresa crònica o persistent, i un 84,5% en situació de pobresa greu. Es tracta d’un col·lectiu en què la mitjana d’ingressos familiars se situa entre els 300 i els 600 euros (majoritàriament provinents de prestacions). I entre la població activa enquestada, més de la meitat de les famílies (fins a un 60%) tenen tots els membres adults a l’atur. Els 16.500 euros provenen de fons propis de la Creu Roja, de les aportacions econòmiques d’administracions, herències i llegats a favor de l’entitat.
