Incertesa per marxar

El curs que comença aviat serà complicat per a aquells estudiants que tenen previst marxar a estudiar a l’estranger amb el programa de mobilitat Erasmus. Si bé la majoria d’universitats catalanes no han posat cap trava als estudiants perquè anessin a estudiar a l’estranger, la incertesa de quines seran les restriccions imposades als diversos països d’acollida, així com quines seran les modalitats educatives amb què s’impartiran les classes han fet caure la mobilitat de manera important. Els estudiants sortints s’hauran d’adaptar a les mesures per a la prevenció de la Covid-19 allà on vagin i aquest fet els preocupa, ja que tenen por de no poder viure una “experiència Erasmus” com la que esperaven, en què la socialització i la integració amb la cultura d’acollida juguen un paper important.

Aina Brichs estudia el quart curs de física a la Universitat Autònoma de Barcelona i aquest primer quadrimestre el cursarà a la universitat LMU de Munic. Tot i que està molt engrescada amb la idea d’estudiar a l’estranger, l’angoixa que, a hores d’ara, encara hi ha moltes coses que no sap. “El que més em preocupa és que no sabem res –explica–. Ara mateix, no sé com seran les classes, si n’hi haurà de presencials o no.” La incertesa de la situació arriba fins al punt de no saber si podrà marxar. “D’aquí a l’octubre, que és quan haig de marxar, ves a saber; potser no podem ni sortir”, es lamenta, i hi afegeix: “Si no puc marxar, aquí ja farà un mes que fan classes i ja no tinc l’opció de quedar-me. Pot ser que perdi un quadrimestre.”

Les complicacions no s’acaben aquí i l’Aina s’ha trobat que amb el canvi de calendari que ha fet la universitat de Munic haurà de perdre’s un mes de classes a Catalunya. “En principi, les classes començaven a l’octubre, però amb el coronavirus ho han endarrerit i ara, comencen al novembre i acaben al març”, explica. Des de la universitat de Munic també li han ofert de fer l’Erasmus a distància, és a dir, fer classes en la universitat alemanya però des de Catalunya. “Potser si a última hora tot es complica seria una opció”, reconeix, tot i que sosté que una part important del programa de mobilitat és la vivència i la pràctica de l’idioma: “Si vas d’Erasmus i et quedes tancat a casa, es perd tota l’experiència, et quedes només amb la part acadèmica i ni això, perquè no és el mateix.” Així mateix, admet que per a ella té molt valor aprofundir en la cultura i l’autonomia personal que s’hi pot desenvolupar. “Perds conèixer gent d’allà, la cultura, el fet d’anar-te’n a viure tu sola...”, apunta.

Potser per aquesta suma de dificultats provocades pels efectes de la pandèmia, hi ha hagut molts estudiants que han optat per renunciar a l’estada a l’estranger. És el cas de Guillem Ulldemolins, estudiant de quart de geografia a la Universitat de Barcelona, que havia d’anar d’Erasmus a Cork (Irlanda) però que ha decidit que ho deixarà per a més endavant. “Em van assignar la plaça amb normalitat, però, a partir de l’abril, ens van començar a enviar correus des d’Irlanda dient que la situació era inestable i que no compréssim vols ni allotjament, per si de cas”, exposa. Assegura que no va ser fins a principi de juliol que els van avisar per correu electrònic, informant-los que més del 50% de les classes es farien en línia i que haurien d’estar al cas de la normativa vigent al setembre, ja que les condicions “no serien les d’un any normal”. Això, per a en Guillem, suposava que havia de fer una quarantena de 14 dies en arribar a Irlanda. “Vaig decidir que no em sortia a compte anar d’Erasmus i exposar-me al risc d’haver-me de quedar confinat al pis, de fer quarantena quan arribés, d’haver de fer tests PCR i tots els tràmits que se m’haurien requerit”, conclou. “Per sort, em vaig esperar molt a comprar el vol, però depèn d’on vagis no t’ho pots permetre, perquè pugen els preus”, hi afegeix. Tot i això, no descarta estudiar a l’estranger d’una altra manera. “Tinc ganes de fer un màster a fora o un Erasmus pràctic, de cara a l’any que ve, si la situació millora”, sosté.

Hi ha altres estudiants, però, que no han tingut l’opció de decidir si volien marxar fora o no, ja que ha estat la mateixa universitat d’acollida la que els ha cancel·lat les estades. Així ho ha viscut Júlia Illa, estudiant de quart de psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que esperava començar aquest curs a l’agost la Universitat d’Oslo, on havia sol·licitat fer un Erasmus durant el primer semestre del curs. Va estar pendent de possibles canvis fins al mes de maig, quan la van informar que la seva universitat no acolliria estudiants estrangers el primer semestre. “El procés de selecció va per fases i fins al mes de maig no vaig estar segura que m’havien agafat ”, explica. “I, el mateix dia que vaig saber això, vaig rebre un correu de la Universitat d’Olso dient que no es farien Erasmus durant el primer semestre”, lamenta.

La Júlia té la intenció d’anar-hi en el segon semestre. “Un cop t’has decidit a fer un Erasmus, si al final et diuen que no, et quedes amb les ganes de fer-lo”, assegura. Però adverteix que encara no en saben les condicions: “Hauria de tornar a passar el procés de selecció i, un cop m’agafessin, confirmar que els Erasmus es mantenen.” D’altra banda, hi afegeix que no té clar si valdria la pena marxar si les classes fossin virtuals: “Noruega és un país molt car i anar allà i haver de pagar l’allotjament si no aprofites l’experiència al màxim no té sentit.” També considera que no tothom es pot permetre “anar-se’n a última hora i no poder planejar”. “Jo tinc la sort que visc amb els meus pares i no estic pagant un lloguer, que tinc una feina comprensiva que ha entès els canvis que he fet a última hora i que tinc estalvis i podré marxar, però no és el cas de tothom”, sosté.