Educació

JOSEP A. PLANELL

Rector de la UOC

“La digitalització no ha arribat encara a la universitat”

La creació de la UOC podia semblar una extravagància en un moment en què començava a aparèixer l’ADSL i no existia Google
El plantejament pedagògic de la UOC, en part perquè al principi no hi havia vídeo, és no reproduir l’ensenyament presencial

Josep A. Planell és rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des del 2013. La universitat a distància catalana celebra aquest curs el 25è aniversari.

La UOC va començar el 1995, pràcticament de manera paral·lela a internet. Va ser una genialitat crear una universitat ‘online’ aleshores o una temeritat?
En aquell moment, podia semblar una extravagància. La World Wide Web és de la tardor del 1993 i havíem d’enviar als estudiants els disquets de 3,5. Començaven a aparèixer les ADSL, la Play Station, el minidisc... No existia Google... Al món hi havia 2.400 pàgines web, quan ara n’hi ha 1.700 milions. En aquell moment, a Catalunya es volia fer una universitat a distància en català i es van mirar diverses fórmules, com l’educació a distància clàssica de la UNED, i alternatives. Segurament per les inquietuds tecnològiquesque tenia, al fundador de la UOC, Gabriel Ferraté, li va semblar que internet tindria futur. El que podia semblar una extravagància s’ha demostrat que era una genialitat. Va permetre fer una universitat no a distància, sinó sense distància, ja que gràcies a internet la universitat és allà on és l’estudiant.
La tecnologia era molt diferent llavors.
La tecnologia en aquell moment no permetia fer vídeos, no permetia fer classes filmades. Per tant, es va haver de reinventar la metodologia docent, i la reinvenció va ser posar l’estudiant al centre. L’estudiant no rep classes d’un professor, sinó que aprèn perquè se li subministren uns recursos d’aprenentatge textuals, multimèdia, de veu... A l’aula virtual es col·loca un professor que atén les consultes dels estudiants a través del correu electrònic i organitza seminaris i fòrums de discussió en què els estudiants també s’interconnecten.
Com es feia el 1995? El correu electrònic era també molt incipient.
Es va comprar un correu electrònic que venia dels Estats Units, que havia estat desenvolupat per la NASA i que tenia l’avantatge que deia si l’altra persona havia rebut i llegit el correu. La UOC ha anat avançant al ritme de la tecnologia i ara hi ha un portal UOC amb molta més informació que aleshores.
Aquesta forma d’aprenentatge us ha marcat a l’hora de crear els estudis o l’oferta que té la UOC és la clàssica adaptada a un aprenentatge diferent?
El principi que hem seguit per crear els graus és que tot el que tingui lloc en una aula es pot impartir de manera virtual. Les pràctiques requereixen un laboratori, però el laboratori es pot virtualitzar, o tenir un laboratori remot de manera que puguin enviar a l’estudiant els elements perquè ell es descarregui la feina pràctica des de casa. Això ho hem fet amb els estudis d’informàtica i telecomunicacions, en què tenim laboratoris virtuals i laboratoris remots, i també amb el grau de disseny i el grau d’arts. Va ser un repte. El 2013 ens vam plantejar si podíem virtualitzar ensenyaments que històricament no han estat virtuals, com els graus de disseny i d’arts. I, efectivament, ja tenim una primera promoció del grau de disseny, que dura tres anys, i en el d’arts tenim estudiants que han començat el quart any aquest curs. El repte és sempre veure fins on podem arribar en la virtualització i com de rica la podem fer.
Quin tipus d’alumnat atreu la UOC?
Més del 60% està en la franja de 24 a 45 anys. I un 90% d’aquests estudiants treballen. Són persones que tenen obligacions familiars i laborals, i acostumen a combinar-les amb l’estudi. Això implica que tenim un impacte social molt important, perquè permetem els estudis al llarg de la vida i que la ciutadania pugui progressar laboralment o reinventar-se.
Heu notat més interès per la vostra oferta arran del confinament?
Sí, i tant, ha augmentat tant el nombre de noves matrícules com el nombre de crèdits dels estudiants que ja estaven matriculats. Aquest any teníem previst un creixement del 6% o el 7% i hem crescut un 15%, és un percentatge significatiu. Tenim uns 80.000 estudiants quan el 2013 en teníem uns 50.000.
I el primer any? Va crear expectació el nou model o va passar desapercebut?
El 1995 hi va haver dos grups pilot, cadascun amb 100 estudiants. Jo crec que sí que va crear expectació, era innovador. Els estudiants havien de tenir ordinador i es va crear una cooperativa per ajudar qui no en tenia a comprar-ne un. Era el principi de l’ADSL, i la UOC va crear amb Telefónica un sistema que permetia una tarifa plana, perquè, com que era connexió telefònica, un estudiant de la Seu d’Urgell pagava molt més que un de Barcelona. La UOC és una organització digital amb la vocació de fer una funció social i arribar a capes de la població que d’una altra manera ho tindrien més difícil.
Així com el tipus d’estudiant és una mica diferent de la universitat presencial, també ho és el professorat?
Sí, tenim dos tipus de professor. Tenim l’intern, que ha de tenir un doctorat i és la persona que dissenya els continguts i la didàctica de cada curs. I al capdavant de cada aula virtual tenim professors col·laboradors, que acostumen a treballar en empreses i que tenen un ingrés principal fora de la universitat. És una figura similar al que hauria de ser un professor associat a les universitats presencials, però amb una figura legal diferent. Tenim uns 500 professors interns i uns 4.000 col·laboradors. Tenim 3.000 assignatures i 8.700 aules virtuals. La UOC és una universitat de gestió privada amb mandat públic i preus públics.
Cap a on s’orienta la investigació?
Com que venim del món de la tecnologia i la ciència social, els nostres àmbits de recerca fonamentals són la relació entre internet i la societat, i l’e-learning, la relació entre educació i tecnologia. Darrerament hem entrat també en la recerca de tecnologia i salut. I, evidentment, fem recerca de tecnologies de la informació. Som una universitat que ha apostat per la recerca, tenim una escola de doctorat i tres centres de recerca. Tenim dos professors d’Icrea que fan recerca amb nosaltres i una mica menys de 400 doctorands que fan la tesi amb nosaltres. Tenint en compte com som de petits, tenim una capacitat de recerca rellevant, captem cinc milions d’euros de fons competitius de recerca, bàsicament europeus.
Ara es parla més que mai d’‘e-learning’ per la transició ràpida que han hagut de fer instituts i universitats cap a l’ensenyament virtual o híbrid. Què està aportant la UOC a aquest procés?
Les universitats presencials s’hi han hagut d’adaptar de manera ràpida per l’emergència i ho han fet amb un gran esforç del professorat. Nosaltres expliquem que, a part del coneixement en e-learning que tingui cada professor, és el personal de suport i gestió externa el que marca la diferència. Hem tingut més de 30.000 seguidors en webinars [seminaris web] i diversos tipus de formació que hem organitzat. Hem llançat un programa de beques amb la Secretaría General Iberoamericana de formació i tecnologia per a professors llatinoamericans, del qual hem rebut moltes demandes de col·laboració per a la transició digital de les universitats.
Recomanaria replantejar la manera de fer la docència en el model híbrid o virtual?
El plantejament pedagògic de la UOC des del principi, i en part perquè llavors no hi havia vídeo, és que no reproduïm l’ensenyament presencial. Ara és possible filmar classes, i moltes universitats tenen un model online que són classes filmades. És difícil aguantar l’atenció mirant un vídeo d’algú parlant més de 15 minuts. No pensem que sigui la millor metodologia. La nostra permet treballar en equip, aprendre mentre treballes amb els teus recursos i amb els reptes que se’t proposen. És una actitud més activa que no pas escoltar qui parla. Depèn de la posició pedagògica de cada universitat, però el que és rellevant és que l’acadèmic necessita un suport important.
Sou objecte de l’infrafinançament del govern com la resta d’universitats públiques?
La subvenció que rebem de la Generalitat està congelada des del 2012. El que passa és que hem aconseguit créixer en nombre d’estudiants i, per tant, ha crescut l’ingrés per matrícules. Les matrícules d’aquest any han representat 100 milions d’euros. D’aquests 100 milions, 35 venen de fora de Catalunya. Els estudiants de fora de Catalunya ens ajuden a compensar el dèficit que tindríem pel menor finançament de la Generalitat.
Les restriccions per la Covid us han afectat d’alguna manera?
En la docència ens han afectat relativament poc, perquè hem continuat treballant de la mateixa manera. L’única cosa que hem fet és que al setembre vam decretar que tothom faria teletreball, tant professors com personal de gestió, fins al setembre del 2021. Els espais estan oberts, qui necessiti venir a treballar ho pot fer demanant permís, però la consigna és el teletreball de tota la plantilla, perquè és possible fer-ho. Hem hagut de distribuir l’equipament necessari. Ja en el confinament vam enviar 150 cadires de despatx als treballadors.
Quins són els objectius de la UOC a curt i a mitjà termini?
Acabar de consolidar el model d’universitat global en formació i estudiants. Tenim alumnes de 142 països; en la majoria dels casos, catalans i espanyols expatriats, i gairebé 8.000 estudiants amb passaport no espanyol, especialment de l’Amèrica Llatina. Volem ser també una universitat amb impacte social. El nostre estudiant és una persona que estudia al llarg de la vida per millorar la seva posició professional, tot i que també hi ha qui ho fa pel plaer d’aprendre, i un repte és l’ocupabilitat del nostre alumnat. També volem ser un referent de l’aprenentatge online i un element important per a la transformació digital de les universitats. Tothom veu que la transformació digital està arribant. Nosaltres som digitals i podem col·laborar en la transformació digital de l’educació. La digitalització no ha arribat encara a la universitat. Fa 700 anys que l’educació s’imparteix de la mateixa manera. De cop i volta, la pandèmia ha posat les institucions de l’educació superior davant de la necessitat d’incorporar la tecnologia.
El seu mandat acaba el 2023, després d’una extensió de tres anys. Quines coses li queden per fer?
De reptes, n’hi ha molts. Alguns dels quals, de caire tecnològic, com ara incorporar la intel·ligència artificial i el big data a l’educació i a la gestió. També ens plantegem com incorporem noves titulacions. Els graus i màsters que oferim són oficials, però cada cop més faltarà formació que sigui molt específica en certs camps professionals, encara que no estigui reglada. Les grans empreses tecnològiques, com Amazon i Linkedin, estan entrant en el camp de l’educació. Què ofereixen les universitats que sigui diferent més enllà de la formació purament professionalitzadora? Quan no hi havia la Viquipèdia, tot el coneixement el tenia el professor; quan no hi havia Google, la transmissió del coneixement era a través de la biblioteca de la universitat. Internet està trencant tot aquest paradigma. El coneixement no és només a la universitat, és als museus, a les empreses, als hospitals... Quin paper té la universitat com a node de coneixement? Com obrim aquest coneixement a tota la societat?
Hi ha risc que la universitat perdi prestigi amb tantes vies de coneixement?
És el repte. La universitat pública ha de diferenciar-se, perquè aporta coses diferents respecte a les empreses orientades al benefici econòmic. L’ensenyament públic s’ha de diferenciar amb la formació d’una ciutadania democràtica i crítica. Cal destacar el que aporten les universitats presencials al seu territori; pensem en com la de Girona, la de Lleida o la Rovira i Virgili han ajudat a articular el territori. No han de desaparèixer, tenen una funció importantíssima, però la universitat s’ha de repensar en funció d’aquest escenari canviant que està portant internet.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les estacions d’esquí nòrdic demanen al Govern decisions “sòlides i consistents” arran del fre a l’Esport Blanc Escolar

lleida

Barcelona celebra un petit tast de la Festa Major de Sant Antoni, posposada per la Covid-19

barcelona

La Guàrdia Urbana impedeix la celebració d’una festa en un habitatge de l’Eixample de Barcelona

barcelona

Pugen a 1.057 els grups escolars confinats (+387)

barcelona

250 professionals de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona reben la primera dosi de la vacuna de Moderna

esplugues del llobregat

Els comerços de Platja d’Aro tornen a obrir simbòlicament per reclamar ajudes i deixar de sentir-se “abandonats”

platja d’aro

Terratrèmol de 3 graus amb epicentre entre Llagostera i Cassà de la Selva

llagostera

Illa s’obre a ampliar el confinament nocturn però manté que no hi haurà confinament domiciliari

barcelona

Salut detecta un segon cas de la soca britànica de Covid-19 a Catalunya

barcelona