Incertesa per la fi dels Erasmus al Regne Unit
Afectarà a l’any 1.000 alumnes catalans i britànics
Els centres esperen “rebre informació” sobre el futur dels intercanvis amb socis britànics a partir del curs 2022/2023
Les universitats catalanes viuen amb incertesa la fi del programa Erasmus al Regne Unit, que preveuen que afecti l’intercanvi entre centres a partir del curs 2022/2023. Després de la “sorpresa” que els va suposar l’anunci del govern de Boris Johnson al desembre de desvincular-se del marc comunitari de mobilitat entre universitaris, ara esperen “rebre informació” sobre què passarà a partir de llavors. Un miler d’alumnes cada any es poden veure afectats pels canvis, entre britànics que solen venir i catalans que es desplacen al Regne Unit.
Representants de la Universitat Ramon Llull (URL) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) coincideixen a afirmar que els intercanvis del curs 2021/2022 continuaran coberts sota el paraigua de la UE. “Els acords firmats amb les universitats angleses basats en el programa Erasmus ja cobreixen aquest període”, explica el vicerector de la URL Carlo M. Gallucci. Amb tot, malgrat que per exemple la convocatòria per als intercanvis del curs vinent de la UPF ja deixava clar que “passés el que passés amb el Brexit” els ajuts Erasmus “podrien continuar”, la universitat ha percebut “inquietud” d’aquells que han de sortir a partir del setembre vinent. La directora de relacions internacionals del centre, Sara López, explica que estan “preparant una nota per deixar tranquils els estudiants pel que fa als ajuts”. Amb tot, admet que “una altra qüestió és que canvien les condicions d’entrada del país” en funció de la durada de l’estada.
El curs 2018/2019, 687 estudiants catalans van fer un Erasmus al Regne Unit i 301 britànics van fer una estada en universitats catalanes. Són xifres similars als anys anteriors: els cursos 2016/2017 i 2017/2018, 695 i 643 catalans es van desplaçar a Gran Bretanya, respectivament, mentre que 304 i 360 anglesos, escocesos, gal·lesos i nord-irlandesos sumats van venir. En números rodons, es tracta d’un miler d’alumnes implicats cada any sumant les dues parts. Al voltant del 10% dels catalans que han marxat a països europeus en programes de mobilitat entre 2016 i 2019 ho van fer a través d’Erasmus al Regne Unit. Pel que fa als que van venir d’universitats europees, un 5% ho van fer amb el mateix programa des de la Gran Bretanya.
Més enllà del curs vinent, però, la incertesa és màxima. “No tenim cap informació respecte al futur de les nostres relacions amb els socis britànics”, diuen fonts de la UPF. Un aspecte que comparteix Gallucci, de la URL, que afegeix que tant el govern espanyol com les mateixes universitats del Regne Unit tenen “molt poca informació”. Consultada per l’ACN, la secretaria d’Universitats i Recerca també explica que més enllà del curs 2021/2022 “no es disposa de més concreció”.
Uns i altres estan expectants sobre l’anunci de Boris Johnson d’un programa equivalent, Turing, del qual només s’ha anunciat que cobrirà tan sols els estudiants britànics que vulguin estudiar a l’estranger. “Els nostres col·legues britànics no saben de què va encara”, afegeix Gallucci, que ni dona per fet els detalls que s’han conegut.
La vicerectora de la UPF Isabel Valverde també admet que “està per veure” en què es tradueix el programa Turing.
