Educació

Educació

Trencant estereotips

L’estudiant Marta Bertran, guardonada en els premis Dona TIC, anima les noies a estudiar carreres tècniques, amb poca presència femenina

Un estudi de la UOC conclou que els prejudicis i la por de no poder conciliar vida laboral i personal fan que moltes alumnes no escullin estudis STEM

En les TIC, les dones representen només un 3%, segons la Unesco

Una de les maneres d’animar les nenes a escollir STEM és la presència de referents femenins

L’interès que Marta Bertran sentia des de petita per les assignatures de ciències l’ha acabat duent del petit poble pirinenc de Prats i Sansor a Meyrin, la ciutat suïssa on està instal·lat el CERN, el laboratori europeu de física de partícules elementals, considerat el laboratori d’investigació bàsica més important del món. La trajectòria de Bertran, de 25 anys, és la d’una estudiant excel·lent en un terreny amb poca presència femenina, i ha estat mereixedora d’un dels guardons dels premis Dona TIC, que la Generalitat va lliurar dimecres passat. La jove aprofita l’ocasió per animar les noies a escollir estudis tècnics i trencar amb la dinàmica que ella s’ha trobat a les aules i els equips. “Al grau érem una o dues noies. Al màster soc l’única de la meva promoció, i en els llocs on he fet pràctiques potser érem dues en un equip de deu o dotze persones. Quan fas aquesta carrera, saps que et trobaràs un ambient molt masculí.”

L’interès per les matemàtiques i les ciències la va animar a decantar-se per uns estudis tecnològics, però no exclusivament: “No em veia reflectida en una carrera tècnica, i vaig estudiar a la Salle perquè hi incorporaven la gestió.” Es va sentir emparada en una universitat petita on els professors la van animar a estudiar enginyeria telemàtica, després d’un any d’assignatures comunes en les diverses enginyeries. Durant els estudis va tenir un entrebanc important. Competia en un torneig d’hípica –es declara amant dels esports, i també dels idiomes– quan el seu cavall va caure. Un mal cop la va deixar en coma durant uns dies i la seva lesió va necessitar rehabilitació, durant uns mesos, a l’institut Gutmann. La lesió no li ha deixat seqüeles i sí lliçons de vida. “Vaig aprendre molt a la Gutmann de la positivitat de la gent”, recorda. La universitat li va adaptar els estudis amb la possibilitat de fer els exàmens a final de curs. “Jo tenia clar que volia continuar estudiant. La Salle em va ajudar, però no em va regalar res. Vaig acabar el curs amb molt bones notes.” Part dels estudis els va compaginar amb una feina al Barcelona Supercomputing Center.

Bertran va fer el salt de Barcelona a Estocolm i Hèlsinki, ja que va continuar amb un màster EIT en cloud i infraestructures de xarxa amb menció en innovació que li va permetre estudiar un any a la universitat sueca KTH i un altre a la finlandesa d’Aalto, “totes dues molt bones, amb una educació molt pràctica”. Encara està estudiant, immersa en el treball final de màster, i ho compagina des del febrer amb unes pràctiques al CERN, que va aconseguir després d’haver-hi enviat el seu currículum. Al CERN, Bertran treballa en un experiment del Large Hadron Gollider, l’accelerador de partícules més gran del món. Forma part de l’equip de programari de l’experiment ALICE, i s’encarrega de la infraestructura de computació distribuïda que fa l’anàlisi de les dades obtingudes de l’experiment físic. El seu treball de final de màster tracta sobre com integrar supercomputadors en aquesta xarxa de computació amb l’objectiu d’utilitzar els seus recursos. Acabarà el contracte al CERN al gener i es vol dedicar a la recerca. “Em sembla molt emocionant”, diu.

Bertran considera que els estudis tècnics són exigents “però obren moltes oportunitats”, i anima les noies a descobrir les oportunitats que dona la tecnologia. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha fet públic un estudi aquesta mateixa setmana, liderat per la investigadora Milagros Sainz, sobre els motius pels quals les dones continuen evitant matricular-se en alguns àmbits STEM (ciències, tecnologia, enginyeries i matemàtiques), mentre que aposten cada cop més per estudis associats a la salut i les cures. L’estudi conclou que “els estereotips de gènere, sovint reforçats per la família, l’escola i els mitjans de comunicació, continuen modelant la visió dels àmbits STEM que tenen les noies, que continuen considerant que són professions eminentment masculines i infravalorant la seva capacitat per dedicar-s’hi”. Un dels factors que influeixen en el fet d’escollir o no aquests estudis és la preocupació per no poder aconseguir un equilibri entre la vida personal i la laboral, o la por de no poder compatibilitzar maternitat i carrera sense ser penalitzades. També hi pesa la falta de referents femenins. Alisa Petroff, primera autora del treball, alerta de “la falta de models de referència, com mares i científiques, i la falta de xarxes de mentores”. Segons la Unesco, prop del 30% de les noies trien les STEM a secundària, però en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació la representació femenina és només del 3%, i en les matemàtiques i l’estadística, un 5%, una situació compartida per tots els països desenvolupats.

Bertran no creu que la seva carrera sigui un impediment per ser mare, i està convençuda que cada cop més les empreses volen dones en la tecnologia. “Hi ha dones que hi treballen, però estan poc visibilitzades”, afirma. I creu que una de les maneres d’animar les nenes és la presència de referents femenins. A ella, la seva família l’ha animat sempre molt, però reconeix que “la societat té prejudicis i estereotips, i ja de petits s’encasellen homes i dones” en els diferents estudis.

Aula a Lleida per motivar
La Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida ha estrenat una aula pionera per promoure competències de les STEM entre l’alumnat del grau en educació primària.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“He canviat de feina, no podia més”

barcelona

Empitjora la salut mental dels sanitaris

barcelona
PILAR GISBERT MONT-ROS
mestra, educadora social i voluntària de Caritas

“El voluntariat no es fa per ocupar temps lliure”

girona

El certificat COVID digital de la UE

barcelona

Joan Perich i la caminada Isabel Vilà, premis Gavarres

MONT-RAS

Tensió fronterer creixent al canal de la Mànega

PARÍS

Molta participació en el disseny de la Garrotxa del futur

OLOT

Un pressupost de 2,5 milions per a Cornellà

CORNELLÀ DEL TERRI

Masella és l’estació amb més garantia de neu el 2030

Puigcerdà