Educació
La Girona pedagògica
Editorial Gavarres publica una guia de butxaca que proposa un recorregut a peu per la ciutat des d’una perspectiva de memòria de l’educació
Els autors, Salomó Marquès i David Pujol, destaquen les “ressonàncies pedagògiques” d’una ruta que evoca llocs com l’Acadèmia Coquard o noms com les germanes Úriz Pi o Antònia Adroher
Quan impartien classes de pedagogia i música a l’escola Normal de Girona, entre el 1914 i el 1929, les germanes navarreses Pepita (1883-1958) i Elisa Úriz Pi (1893-1979) van viure al carrer dels Banyoles. Les Úriz Pi, militants comunistes, no només van ser dues grans referents pedagògiques, distingides pel seu ensenyament renovador, sinó que van impulsar les primeres organitzacions feministes i de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) durant la República. La germana gran, Pepita, va viatjar a l’URSS el 1934 i la petita, Elisa, es va casar amb el secretari general de la UGT, Antoni Sesé, que va ser assassinat durant els Fets de Maig del 1937. Van morir a l’exili, al Berlín Oriental.
Van ser dues avançades al seu temps: la Pepita va destacar pel fet de ser la primera de la seva promoció i per una concepció profundament social de l’escola i del magisteri, i l’Elisa va aconseguir una beca per estudiar a Ginebra i perfeccionar així el seu projecte d’introduir la gimnàstica rítmica com a mètode pedagògic. Ara la seva història i la seva empremta a la ciutat de Girona es recorden a l’Itinerari pedagògic per Girona (Editorial Gavarres, 2021), realitzat pel catedràtic d’història de l’educació i especialista del magisteri durant la República, la dictadura i l’exili, Salomó Marquès, i el doctor en ciències de l’educació David Pujol.
És una ruta pensada per fer-la caminant evocant, tal com recorden els autors en la presentació del llibre, les classes que acostumava a impartir Aristòtil, passejant. O també la citació que fan del clàssic Caminar de l’escriptor i filòsof Henry David Thoreau, quan la serventa del poeta William Wordsworth menciona que l’estudi del seu amo és a l’aire lliure.
Hi ha més de vuitanta centres educatius escampats pel mapa escolar de Girona i el seu terme municipal. Expliquen els autors que l’objectiu d’aquesta guia de butxaca no és “retratar la situació del món escolar gironí, sinó recordar alguns dels espais de la ciutat que tenen ressonàncies pedagògiques, bé perquè hi havia hagut o encara hi ha algun col·legi o acadèmia o bé per fer memòria d’algun mestre o pedagog”. D’aquesta manera, la ruta, que surt de l’escola Annexa Joan Puigbert, passeja i fa aturada, entre altres llocs, per les Beates Dominiques, l’antic Seminari Menor, l’Escola Pia, l’acadèmia Coquard al carrer de l’Auriga o el mural de la mestra gironina i fundadora del POUM, Antònia Adroher (1913-2007), situat a la placeta de Pere Sacoma.
Memòria de l’ensenyament
Cada un dels 34 punts de la ruta inclou una foto en blanc i negre realitzada per Mònica Sala, i un text breu sobre el perquè de l’aturada que s’acompanya d’un fragment, d’un article de premsa o d’una publicació, que en fa referència. L’epíleg amb què es clou l’itinerari pedagògic són fragments de les Instruccions per a l’ensenyança de minyons de mossèn Baldiri Reixac.
És un homenatge a la pedra, que guarda història, però també memòria de l’ensenyament, del mestre, d’aprendre, en definitiva. Un itinerari amb una trentena de parades per reflexionar i descobrir-hi, davant d’un carrer mil vegades transitat, que forma part de la història vital de les germanes Úriz Pi.
