Rigau aposta per esgotar tots els terminis per arribar al juny sense haver d’aplicar la sentència del 25% de castellà
L’exconsellera diu que si cal “explicitar” que no està exclòs, es faci, i lamenta la “dimensió política” de tot plegat
L’exconsellera d’Educació Irene Rigau aposta per esgotar tots els terminis per arribar al juny sense haver d’aplicar la sentència que estableix un 25% de castellà a les aules. En ser preguntada sobre si el Departament ha de desobeir, ha respost que no sap què ha de fer “però dir-ho (que desobeeix) segur que no”. En declaracions a La2 i Ràdio 4, ha defensat que el plantejament dels percentatges és “anacrònic” i ha rebutjat que el castellà no estigui present en l’ensenyament o que hi hagi una norma que li negui presència. Ha afegit que si cal explicitar-ho, es faci. Ha defensat però que el català és la llengua “preferentment emprada” i ha insistit que és la que està en minoria a la societat. Rigau ha lamentat la “dimensió política” del tema.
L’exconsellera ha valorat que la decisió judicial es basa en una visió “com enciclopèdica” de l’ensenyament que no es correspon amb la realitat. Sobre les afirmacions assegurant que la nova llei Celaá blindava la immersió, ha valorat que el que hi ha hagut amb la norma és una qüestió de “maquillatge” però que l’article continua dient que els alumnes tenen dret a rebre ensenyament en castellà. Per això, ha afirmat que caldrà veure com s’administra aquest precepte. En tot cas, ha rebutjat que això es pugui traduir en un percentatge de castellà.
Ha lamentat també que s’hagi creat el marc mental que el català és llengua “exclusivament” emprada a les escoles, quan la llei diu que és la “normalment” emprada. Així, ha defensat que no hi ha cap text que negui que el castellà tingui presència a l’ensenyament.
Sobre l’origen de la polèmica, ha afirmat que hi ha una dimensió política, que els que han iniciat les reclamacions són famílies castellanoparlants sense problemes en l’aprenentatge d’aquesta llengua, i ha lamentat que no tothom que ha vingut a viure a Catalunya admet que hi ha una llengua i una cultura pròpia. “I pensa que la que porta és superior”, ha sentenciat.