Educació preveu oferir el nou batxillerat general en una vintena de centres a partir del curs vinent
La conselleria s’obre a replantejar la desaparició de filosofia a 4t d’ESO o la denominació ‘en procés d’assoliment’
El Departament d’Educació té previst oferir la modalitat de batxillerat general en una vintena de centres a partir del curs vinent. Aquesta modalitat de nova creació se suma a les ja existents científica i tecnològica, humanística i social i l’artístic es desdobla en musical i arts escenifiques i visual i arts plàstiques. Fonts del departament han explicat que la voluntat és fer un híbrid que permeti a l’alumne que se’l pugui personalitzar i el podrà cursar en tres anys. D’altra banda al conselleria ha recordat que els nous currículums estan en procés de participació i que escoltaran els suggeriments, motiu pel qual no tanca la porta a replantejar la retirada de Filosofia a 4t d’ESO o la nomenclatura ’en procés d’assoliment’ en l’avaluació.
El batxillerat general s’estrenarà en una vintena de centres al setembre, que poden ser tant públics com privats. Es començarà pels de nova creació i que ja hagin estat experimentant en aquesta hibridació. El Departament està acabant de treballar amb el territori quins seran aquests centres.
Com que es tracta d’una nova modalitat es desconeix si tindrà molta o poca demanada però en cas que se superin les expectatives, s’analitzarà la situació. La voluntat és que hi hagi oferta per zones escolars.
Un batxillerat més flexible
El currículum del nou batxillerat es farà arribar a la comunitat a finals d’aquest mes. L’objectiu principal d’aquests és, segons fonts de la conselleria, donar més flexibilitat a tota l’etapa. Això es tradueix per exemple en la possibilitat que els alumnes puguin escollir optatives d’altres modalitats o, fins i tot, de cicles formatius.
Per tal de poder donar aquesta flexibilitat, el repartiment global de les hores segons la modalitat de l’assignatura també canvia a 1r de batxillerat. Així, les comunes passaran de 14 a 12 hores, les de modalitat de 12 a 9 hores i les optatives de tres a nou hores. D’aquesta manera, l’alumne podrà tenir accés a més matèries optatives. A segon curs en canvi, es mantenen les mateixes hores (14 de comunes, 12 de modalitat i 4 d’optatitves).
Entre les optatives trimestrals, s’obre també la possibilitat que un alumne es pugui convalidar activitat formatives que fa fora del centres. Les mateixes fonts puntualitzen que no es tracta de qualsevol activitat sinó per exemple idiomes cursats en escoles oficials o ensenyaments artístics superiors. Sobre això, s’està acabant de perfilar quina nota es pot convalidar, ja que això ja s’estava fent en alguns casos però amb una puntuació màxima d’un 5.
En resum, els quatre canvis que aporta el nou esborrany són: la nova modalitat del batxillerat general, el desdoblament de l’artístic, l’aposta per l’ensenyament competencial i la major flexibilitat.
Oberts a modificacions
Pel que fa a les crítiques rebudes per la proposta de nou currículum d’infantil, primària i secundària, indiquen que el procés participatiu no està tancat i que el que hi ha és una proposta. Una d’aquestes crítiques és la desaparició de l’optativa de Filosofia a 4t d’ESO. Fonts del Departament expliquen que part d’això ve donat per la proposta del govern espanyol però que encara s’està treballant i obren la porta a modificar-ho.
En una línia similar, no descarten debatre si el suspens o el no assoliment s’ha de canviar per ’en procés d’assoliment’, com planteja l’esborrany, una terminologia que també ha rebut crítiques.
En tot cas, Educació defensa la necessitat de transformació educativa i de caminar cap un ensenyament per competències real, amb una avaluació continuada i qualitativa, més enllà de la numèrica que permeti major personalització i atendre la diversitat de l’alumnat.
Els nous currículums s’aplicaran a partir del curs vinent en els cursos imparells: 1r, 3r i 5è de primària, 1r i 3r d’ESO i 1r i 3r de batxillerat.
