El benestar dels docents, clau per a la millora educativa

El sistema educatiu té nombrosos reptes per afrontar, com l’abandonament escolar, l’equitat i la inclusió de tot l’alumnat, i el Departament d’Educació tracta d’abordar-los amb l’aprovació de decrets i reformes educatives. Però aquests decrets pensats per crear millores sovint “generen cert malestar, angoixa i incertesa als docents”, segons va assegurar ahir la investigadora de sociologia de l’educació i directora de l’anuari 2022 de la fundació Jaume Bofill, Aina Tarabini –l’anuari ha estat elaborat per 12 expertes–. “El problema no està en el què es fa sinó en el com s’apliquen les reformes”, hi va afegir, referint-se al dèficit en els recursos però sobretot en l’acompanyament dels docents. “Les reformes no tenen en compte el paper del professorat”, va afirmar, quan justament és clau en la posada en pràctica de les reformes.

Per aquest motiu l’anuari proposa cinc eixos que haurien d’orientar la política educativa. Defensa unes millors condicions d’escolarització en escoles i instituts, i la proposta de la fundació és un finançament segons les necessitats de cada centre amb l’equitat com a objectiu. Les reformes han d’anar acompanyades d’una organització racional, amb una burocràcia més simple i flexible sobretot als centres més complexos. Calen claustres cohesionats i estables, amb plantilles més estables. També cal replantejar l’horari lectiu dels docents –a partir del gener es redueix una hora lectiva– perquè tinguin més temps per dissenyar projectes transformadors. La formació permanent de mestres i professors és també important per aprofundir en el coneixement de la didàctica i la justícia educativa, segons Tarabini, que va defensar una mena de MIR educatiu d’un any perquè els docents aterrin als centres amb l’acompanyament d’un mentor. I millorar la participació els docents en les decisions dels centres, “perquè genera malestar assabentar-se de polítiques educatives quan ja s’estan aplicant”, segons la investigadora.