Només un 9,4% de graduats en FP dual són a l’atur al cap de sis mesos
L’ocupació és plena per als estudiants de formació professional d’electricitat o electrònica, el món agrari, manteniment d’instal·lacions o el transport i la reparació de vehicles
Les dades han de servir per redefinir i ajustar l’oferta de graus
La formació professional (FP) i altres estudis derivats, com ara els de formació i inserció (PFI) i qualificacions professionals es consoliden com una bona aposta perquè els estudiants trobin feina. La incorporació al mercat laboral supera, en el cas de l’FP de grau mitjà, el 52,5% al cap de sis mesos d’haver acabat els estudis, amb un 54,9% de l’alumnat que continua estudiant o compagina els estudis amb una feina a temps parcial o complet. En el cas dels estudis de FP dual, aquells que combinen l’activitat lectiva amb les pràctiques laborals en empreses, les xifres encara són més bones: una inserció laboral d’un 64,18% i amb només un 9,4% dels alumnats que han acabat estudis desocupats al cap de sis mesos després d’haver completat el cicle formatiu.
Són dades extretes de la 16a enquesta d’inserció laboral confeccionada entre 2.720 estudiants de les comarques gironines pel Departament d’Educació i les Cambres de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. El director territorial d’Educació, Àdam Manyé, destacava que es consolida la tendència creixent en ocupabilitat posterior a l’FP, que s’aprecia des del 2014 –a excepció del sotrac que va implicar la pandèmia el 2020 i el 2021–. I un altre factor, com és la continuïtat en els estudis: “Els joves acaben veient que han de compaginar les dues coses.” En aquest sentit, a banda de polir itineraris entre l’FP de grau mitjà i els cicles superiors, també treballen en “itineraris i passeres” per accedir a la universitat després dels graus superiors, amb la convalidació de matèries. “Cal flexibilitat”, admetia Manyé.
Dèficit de mà d’obra
El president de la Cambra gironina, Jaume Fàbrega, va agrair la implicació a l’alça d’empreses en l’FP dual, i l’increment d’estudis i centres gironins que s’hi aboquen. L’experiència està garantint ocupacions gairebé plenes en sectors com ara els graus d’electricitat o electrònica, el món agrari, manteniment d’instal·lacions o en el transport i reparació de vehicles, i molt elevades en d’altres com ara la sanitat, l’obra civil o els serveis socioculturals i comunitaris, tot insistint que cal reforçar-hi la dotació de places. Manyé, des d’Educació, va argumentar que aquest any volen enllestir una projecció i redefinició de l’oferta per als pròxims anys, i va admetre que encara “hi ha cadires buides en alguns cicles i demanda professional en d’altres”. Per acabar-ho de relligar, una comissió interdepartamental debat la situació i els aspectes derivats, com ara les opcions de mobilitat en transport públic per al moviment d’alumnat entre municipis.
Entre altres factors favorables, hi ha la major estabilitat contractual i salarial dels nous treballadors, afavorida també pels canvis en el sistema de contractes, que ha fet davallar la temporalitat –un 50% dels contractats amb graus superiors són indefinits– o els contractes de pràctiques i formació i aprenentatge, només un 3% del total. Pel que fa a coses a millorar, la majoria de dones obté contractes a temps parcial –però potser també per poder continuar estudiant– i detalls com ara que la majoria de contractes continuen sent fruit de coneixences. La continuïtat després de l’FP dual, però, és en segon lloc. I el currículum, en tercer. Els centres proposen habilitar borses laborals per connectar oferta i demanda un cop acabats els estudis.
