Educació
Una excursió que no deixa indiferent
Alumnes dels jesuïtes viatgen a Ceuta per conèixer de primera mà el fenomen migratori
Visiten la tanca, intercanvien experiències amb joves migrants i entrevisten veïns
El viatge forma part d’una experiència pedagògica que inclou visites a entitats que treballen a Barcelona
A Ceuta es coneix la complexitat del fenomen d’una ciutat fronterera que concentra paradoxes
L’experiència de veure a pocs metres la tanca a Benzú, a Ceuta, és impactant. “L’activitat que sens dubte ens va marcar més a tots i totes va ser el dia que vam poder veure la frontera en primera persona. Es podia veure com puja les muntanyes separant Espanya del Marroc. Veure la frontera on centenars de persones han hagut de saltar per començar a fer realitat el seu somni, arriscant la seva vida, ens va impactar.” Així ho explica la Valentina, una alumna de segon de batxillerat dels Jesuïtes de Sant Gervasi, després del viatge que va fer amb una quarantena de companys a Ceuta a principis d’octubre per conèixer de primera mà el fenomen migratori. Van ser cinc dies intensos que formen part de l’experiència pedagògica Frontera Sud i que s’inscriuen en l’assignatura optativa trimestral de problemàtiques socials.
Aquesta matèria la segueix tot l’alumnat de batxillerat de les escoles de jesuïtes. “Vam apostar per dirigir la matèria al fenomen migratori d’arreu del món: causes, desequilibris..., amb una reflexió profunda i conscient”, explica Oriol Jiménez, professor de batxillerat a Casp Jesuïtes. Aquest plantejament s’insereix dins del projecte educatiu Experiències de Sentit, que té un recorregut pedagògic al llarg de la vida de l’alumne a l’escola, com precisa Virginia Méndez, directora de pastoral dels jesuïtes i responsable de l’experiència Frontera Sud. “És important entendre que l’escenari pedagògic és un espai en què es produeixen diferents aprenentatges” relacionats amb l’autoconeixement dels alumnes, les decisions que prenen i el compromís amb els altres. “L’Experiència de Sentits és un recorregut: al costat de qui vull viure. És un projecte transversal de totes les escoles” que es tradueix en diverses iniciatives, com una visita a Auschwitz i Frontera Sud, del qual forma part el viatge a Ceuta.
Aquest viatge és una proposta voluntària per a l’alumnat. No ho és, en canvi, el treball que es fa al voltant del fenomen migratori. S’ha escollit el nom de Frontera Sud com a referència al nom que sovint es dona al punt on es troben els estats espanyol i marroquí, i que és escenari dels tràgics intents de molts migrants que tracten d’arribar a Europa. Un treball que inclou una visita a la tanca de Ceuta com a evidència més palpable de les fronteres físiques, però també un recorregut per la Barcelona de la immigració que acaba al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. “Una institució alegal que denunciem i visibilitzem”, segons Jiménez.. “Agafem el concepte Frontera Sud i el convertim en projecte social per a totes les escoles”, precisa el professor. A partir d’aquesta línia comuna, cada escola decideix com la desenvolupa. “A primer i a segon de batxillerat fem activitats, com enviar diners solidaris a Migra Studium”, entitat vinculada als jesuïtes que fomenta l’acollida d’immigrats, o performances relatives a les morts al Mediterrani. “A més, oferim l’experiència d’anar a Ceuta per palpar el que s’ha treballat a l’aula. Es concreta el fet i es fa un contacte directe amb la realitat, tot i que a les nostres ciutats, com Barcelona, això ja es troba. Però a Ceuta veus la tanca i el mar, i l’impacte visual és brutal”, assenyala Jiménez.
Recorregut per Barcelona
Un grup de 41 alumnes de segon de batxillerat, provinents de diverses escoles, va viatjar entre l’1 i el 5 d’octubre a Ceuta. El viatge va començar amb una visita al cementiri musulmà. “El 60% de la població de Ceuta és musulmana i se sent espanyola tot i la cultura magribina. No és incompatible, i aquí ja cau un prejudici”, relata Jiménez, que va acompanyar el grup a Ceuta. Entre altres coses, els van explicar que el personal del cementiri, fora de la feina, dignifica els cadàvers diaris de persones que intenten entrar a l’Estat espanyol nedant, oferint-los un funeral, tot i que en desconegui la identitat.
El segon dia el van dedicar a entrevistar aleatòriament gent del carrer per preguntar-los l’opinió sobre el fenomen migratori i com ho viuen a Ceuta. I quina imatge creuen que es té de la ciutat a la península. “Responen que se senten abandonats per la Unió Europea i Espanya. No volen complir el paper de guardià. Se senten orgullosos de ser de Ceuta, però la situació és complexa”, explica Jiménez. També van visitar l’associació Elín, que treballa a la ciutat propiciant l’arrelament a nouvinguts que resten al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI). “L’entitat imparteix classes i tallers emocional i els acompanya durant el dia, ja que al CETI, on s’estan entre quatre i dotze mesos, només reben llit i menjar”, explica Jiménez. Adolescents dels jesuïtes i d’Elín, la majoria subsaharians, comparteixen una tarda, amb berenar, música i ball, per descobrir què tenen en comú. “No es fa pas amb una mirada paternalista. Veuen que no hi ha tantes diferències en els anhels i s’evita una sensació de superioritat.” Durant el viatge hi va haver temps per veure la pel·lícula Adú, que explica els intents desesperats de molts per superar la frontera espanyola. I per parlar amb responsables de Migra Stadium sobre com poden ajudar des de Catalunya.
El dia fort va ser el quart, que es va dedicar a conèixer la tanca que separa Espanya del Marroc des de Benzú. Un espai des d’on van poder observar la instal·lació i on van escoltar les explicacions d’un comandant de la Guàrdia Civil. “Ens va fer una explicació legal i rigorosa del funcionament de la tanca i de les polítiques frontereres de l’Estat. També ens va explicar anècdotes i va parlar de l’orgull i la prioritat de preservar la vida i rescatar persones del mar, la via d’entrada habitual.” La trobada va servir per concloure que els guàrdies “no són els dolents”, per preguntar i per mirar la tanca “no només com un objecte, sinó en la seva profunditat, tot reflexionant sobre totes les fronteres que hi ha al món i que fan el mateix”. I també sobre “la fossa comuna per a moltes persones que ha esdevingut el mar Mediterrani”, diu el docent.
L’experiència a Ceuta no deixa l’alumnat indiferent. “L’impacte del viatge és una sacsejada que s’ha d’acompanyar emocionalment. El mateix passa amb la visita al CIE. Però el fet de ser capaç de veure les coses mobilitza recursos. Pensem què podem fer i com ens hi podem involucrar”, valora Jiménez. “A Ceuta es coneix la complexitat del fenomen d’una ciutat fronterera que concentra diverses paradoxes. Volem que l’alumnat no simplifiqui, sinó que tingui una mirada oberta. Que no es prejutgi la Guàrdia Civil, ni les entitats ni cap dels agents implicats.” En tornar, els participants han de fer un informe als companys sobre l’experiència, que no ha de quedar en una anècdota, sinó reflectir-se en projectes posteriors. L’activitat no s’avalua, “però sí que cal mantenir la torxa encesa, que actuïn com a portaveus per a la resta. I ho fan, perquè venen tocats”, explica el professor.
El viatge s’ofereix a l’alumnat de l’escola de Casp des de fa quinze anys i a tota la xarxa de jesuïtes des de fa quatre anys. Tot aquest temps ha permès valorar l’impacte que l’experiència ha tingut entre els participants. I s’ha constatat que, efectivament, n’ha tingut. Segons relata Virginia Méndez, alumnes que han viscut el viatge a Ceuta han estudiant periodisme, dret internacional o han creat una ONG. Frontera Sud, com a escenari pedagògic, aconsegueix els objectius amb què treballen els centres educatius: que els alumnes siguin compromesos, compassius, conscients i competents. Que es posin en acció a partir del que veuen, que siguin empàtics amb els altres, que també siguin conscients del món en què viuen i competents en els sabers que tenen.
“Dins de la pedagogia ignaciana són molt importants els aprenentatges significatius: si no vius l’experiència, no aprens. No cal patir i veure misèries, però fer una immersió en la realitat té un preu”, considera Méndez. “La seva proactivitat no va tant de fer voluntarisme com denúncia”, assenyala.
La responsable de Frontera Sud es refereix també al recorregut que es fa per Barcelona. Es visiten entitats hospitalàries amb els migrants, però s’acaba davant del CIE com a símil del trajecte de tantes persones. “Has arribat amb uns somnis, has trobat llocs d’acollida, però et trobes amb traves burocràtiques. És un recorregut que fem des de la solidaritat, però veient la realitat: que un centre d’internament és una presó”, conclou Méndez.
