Arrenca el segon curs Lomqe amb més alumnes que mai

El curs escolar va arrencar ahir amb més alumnes que mai a les aules, amb la llei Wert implantada a tota la primària i a la meitat de l'ESO i el batxillerat, però amb menys canvis dels que sembla en el funcionament dels centres i les mateixes reivindicacions dels últims anys.

La primera, pel nombre de mestres, que, tot i l'augment de 790 dotacions respecte del curs passat, és, a parer dels sindicats, del tot insuficient per atendre els 1.560.000 alumnes actuals. Per USTEC-STEs, per arribar a la situació de fa cinc anys, abans de les retallades, caldria incorporar 7.050 mestres més al sistema. “I si aspiréssim a millorar-la –va assenyalar el seu portaveu, Ramon Font– 11.500 més.” 

El malestar de molts docents i pares per la falta de recursos i, especialment, la tardança a cobrir les baixes del professorat, es va tornar a fer visible amb les samarretes grogues a favor de l'educació pública que duien posades un bon nombre d'alumnes i mestres de les escoles i instituts públics del país.

Malgrat tot, el curs va començar amb la mateixa il·lusió de sempre de la majoria d'alumnes i docents, que aquests dies han estat concentrats a preparar un curs amb nou currículum a primària i a la secundària, en què aquest any estrenen reforma educativa a primer i tercer d'ESO i a primer de batxillerat.

“En l'àmbit intern, hi ha pocs canvis”, diu Lourdes Balmes, directora de l'institut Vil·la Romana, de la Garriga. “El fet que hi hagi menys assignatures optatives i més hores de les obligatòries ens obliga a fer alguns retocs horaris.” Balmes posa com a exemple l'hora setmanal de més de matemàtiques que faran a tercer d'ESO i la de llengües a primer de batxillerat. El Departament d'Ensenyament ha hagut de fer equilibris entre la preservació del model educatiu actual i el compliment “administratiu” de la Lomqe, una opció que, entre altres coses, ha obligat els instituts a suprimir l'assignatura d'educació per a la ciutadania, però que ha permès mantenir les matèries artístiques en el currículum, tot i que la llei Wert ja no les considera obligatòries.

A l'institut Vil·la Romana, aquests canvis i el fet que el nou currículum de l'ESO no s'hagi publicat fins al 28 d'agost no els ha suposat cap trasbals. “El curs passat ja teníem els esborranys i hem canviat els llibres de text, que ja estan adaptats”, afirma la directora, que aclareix que el centre s'ha compromès a mantenir-los almenys cinc anys, al marge del que passi amb la llei Wert, que si el PP perdés la majoria al desembre podria tenir els dies comptats. Més maldecaps li comporta el fet que no es cobreixin les baixes fins al sisè dia lectiu, perquè han començat el curs amb un professor malalt.

Les substitucions han estat una de les qüestions més controvertides aquests dies. USTEC va denunciar que 5.192 mestres substituts han arribat aquest mateix dilluns als centres educatius catalans “sense conèixer el centre ni l'alumnat que tindran” i va demanar que es cobreixin les baixes el primer dia. El sindicat va xifrar en un milió d'hores de classe les que es van perdre el primer trimestre del curs passat, segons les xifres de l'Assemblea de Docents de Barcelona.

Ensenyament, però, va relativitzar l'impacte d'aquests retards, ja que dels 5.227 substituts que s'han nomenat en aquest inici de curs, 2.875 corresponen a reduccions de jornada, que en molts casos completen les hores que deixa de fer el titular de la plaça, que és en qui “recau el pes de la programació del curs”.