Innovació educativa en un món canviant

El curs 2015/2016 va començar el 14 de setembre amb canvis en el currículum i en el sistema educatiu, que estrena llei en tots els cursos de primària i els senars de secundària, però amb les mateixes rutines i maneres de fer de sempre a la majoria d'escoles del país, un fet que va en direcció contrària a l'evolució de la societat.

Si més no, aquest és el diagnòstic que van fer els experts aplegats en el debat Converses amb el Banc Sabadell dedicat a la innovació educativa, que s'emetrà demà a El Punt Avui Televisió. El sistema educatiu actual està obsolet, van coincidir a dir.

“Cal fer un canvi radical. No pot ser que un alumne de secundària estigui de vuit del matí a tres de la tarda assegut prenent apunts. No es correspon amb la manera de fer d'avui”, va avisar Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Martí Teixidó, president de la comissió de deontologia del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (Copec), també va advocar per un canvi profund i va argumentar que, de la mateixa manera que s'han fet innovacions com ara “incorporar les noves tecnologies” a l'escola i es tracten “qüestions actuals de salut com ara l'anorèxia i fenòmens com ara el masclisme”, cal afegir-hi també la “renovació pedagògica”.

Teixidó va recordar que el debat no és nou i les iniciatives per introduir canvis en l'educació vénen de
lluny: “A Catalunya ja s'impulsaven pedagogies actives a finals del segle XIX i principis del segle XX. El que passa és que van topar amb dictadures incultes.” Teixidó va proposar “fer l'esforç de rellegir” els mètodes per a projectes que es van fer aleshores des de Catalunya i altres llocs del món i “reescriure'ls amb els recursos que tenim ara”. El president de la comissió de deontologia del Copec va posar com a exemple el mètode Montessori, de la pedagoga italiana Maria Montessori, implantat amb gran èxit als orfenats. Montessori i altres pedagogs –va remarcar Teixidó– van demostrar que es poden fer grans avenços, especialment amb “els nens amb més dificultats”.

Els darrers mesos, la innovació educativa ha tornat a saltar al bell mig del debat públic amb la posada en marxa, per part dels Jesuïtes, d'un nou mètode educatiu que pretén deixar enrere alguns preceptes de l'ensenyament tradicional, com ara el fet d'agrupar els alumnes per edats i, si es pot, en grups petits. “Hem proposat un canvi sistèmic en què organitzem la feina dels professors d'una altra manera”, va explicar Josep Menéndez, director general adjunt de la Fundació Jesuïtes Educació. Als seus centres –hi va afegir– es treballa en aules amb seixanta alumnes, això sí, atesos per tres mestres, que “treballen en equip”, va aclarir Menéndez. “Hem notat un canvi d'actitud de l'alumne”, va assegurar el responsable dels Jesuïtes, des que van posar en marxa la nova manera de treballar. “Els estudiants –va dir– se senten més responsables i són més conscients de per a què fan les coses.”

Per engegar aquest nou model pedagògic, els Jesuïtes van haver de respondre els dubtes que els expressaven molts pares, que no entenien això del treball per projectes. La solució –va relatar Menéndez– va ser recordar als pares que les empreses treballen d'aquesta manera i que no hi ha cap raó perquè els nens no ho facin també. “Les empreses sumen especialistes treballant per un mateix objectiu”, va recordar el director general adjunt de la Fundació Jesuïtes Educació.

Menéndez va recordar que, a banda del projecte dels Jesuïtes, “a Catalunya hi ha moltes iniciatives innovadores, tant en el sector públic com en el privat”. Aquest és el cas de l'institut Can Roca, de Terrassa, un centre públic que es caracteritza per la seva línia pedagògica trencadora.

A diferència del plantejament dels Jesuïtes, en aquest centre intenten treballar en grups tan reduïts com es pugui. “Mirem de jugar amb el nombre de línies que tenim al centre per reduir la ràtio”, va explicar Gemma Gilabert, coordinadora pedagògica i orientadora educativa del centre. Com menys alumnes hi hagi millor se'ls pot atendre.

“Els alumnes han de ser els protagonistes de l'educació”, va afirmar la professora de l'INS Can Roca, que advoca per fer un canvi radical en la manera d'ensenyar. Una mica en la línia de la coneguda com a flipped classroom (classe capgirada), molt de moda en els últims temps, en què els alumnes aprenen els conceptes a casa i a classe els treballen amb el mestre. “Les noves tecnologies ens donen la llibertat d'investigar. Ara l'alumnat pot descobrir coses pel seu compte i els professors, fer de guia”, va defensar Gilabert.

Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, també va apostar per un “canvi radical” en el sistema educatiu. “No pot ser que un alumne de secundària estigui de vuit del matí a tres de la tarda assegut prenent apunts. No es correspon amb la manera de fer d'avui”, va afirmar Martí, que no entén les reticències d'alguns centres a adaptar-se als canvis de la societat que els envolta. “Com es pot discutir si s'ha d'introduir el mòbil a l'aula?”, es va preguntar.

El cert és que la velocitat amb què canvia la societat i les innovacions que es proposen per adaptar-se als nous temps provoquen, d'entrada, recels i, sovint, precipitació a l'hora de prendre decisions. “S'ha de desmitificar la innovació –va advertir Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill–. Molta gent es diu: Jo he sortit ben format. Quines garanties hi ha que tal novetat funcionarà?” Teixidó va lamentar que sovint “s'introdueixen innovacions” i, al cap de poc, “es deixen de fer” una mica a la babalà, seguint modes i sense “estar basades en la ciència”. “Cal establir una jerarquia tècnica”, va reivindicar el representant del Col·legi de Pedagogs. “No tot es pot decidir per consens.”

Del que es tracta és d'adaptar el que s'aprèn i com s'aprèn a les necessitats de la societat del moment. “Abans n'hi havia prou que estudiessin uns quants i s'aprenien uns coneixements estables. Ara necessitem que tothom estudiï i que estigui preparat” per enfrontar-se a un món i un mercat de treball canviant, va recordar Palacín.

Per adaptar-se a les noves circumstàncies, els experts van coincidir a assenyalar que els mestres han de canviar el seu rol tradicional. Actualment, en molts casos, “la feina del mestre és fer veure que fa un temari, que mai té temps de fer sencer, i la de l'alumne, fer veure que aprèn”, va criticar Palacín, que va apostar per “desburocratitzar” la tasca dels docents. “Molts mestres creuen que la seva feina hauria de ser fer la classe magistral i prou”, va denunciar.

Molt sovint, això passa perquè ni els professors ni el sistema educatiu fan l'esforç de sortir dels límits en què se senten còmodes i segurs. “L'escola és professorcentrista: l'organització i l'avaluació s'adapten a les necessitats del professor, que vol tenir els alumnes ordenats, i no a les necessitats de l'alumne, que és qui hauria d'estar en el centre del sistema”, va denunciar Menéndez, que va demanar que la formació dels mestres estigui “més orientada al canvi” del que ho està ara.

Gilabert va reclamar un tipus de mestre que “obri més la ment i sigui més flexible i creatiu”, especialment en un moment en què la seva tasca no és tant “ensenyar a trobar feina, sinó a crear-la”. “La creativitat és igual d'important que l'alfabetització i a secundària es perd. Hi ha massa rigidesa”, va sentenciar. Teixidó hi va estar d'acord. “No hi ha un ensenyament uniforme per a tots els alumnes” i els mestres s'han de saber adaptar a cada estudiant.

Amb el canvi de mentalitat dels docents, però, no n'hi ha prou. “Els mestres han de ser actors de l'educació, però hi ha d'haver canvis en la utilització dels espais, en els continguts...”, va assenyalar Martí. “Els docents hem de treballar més en equip i col·laborar els uns amb els altres”, però per a això “cal més temps de reflexió”, un temps que amb l'organització actual no tenen.

“Tenim un sistema educatiu molt irracional”, va denunciar Palacín, que va lamentar que, tot i que a Catalunya hi ha una rica tradició d'innovació educativa, “les lleis i pràctiques” que es duen a terme en aquest camp, amb la connivència de l'administració catalana, són les mateixes que a Espanya.