L'escola busca homes

Que l'educació és un àmbit majoritàriament femení ho pot comprovar qualsevol que tingui contacte amb les escoles, els instituts i, fins i tot, les universitats. La novetat és que, en lloc de revertir, la desproporció entre homes i dones augmenta, i els experts en el món de l'educació hi veuen un problema.

El darrer avís el va llançar la Comissió Europea (CE), en l'informe Eurydice sobre educació del juny passat, en què s'alerta que “els homes representen menys d'una tercera part” de la quantitat de mestres. “Aquesta desproporció de gènere –explica l'estudi– és motiu de preocupació dels responsables polítics, i l'actual distribució de mestres per edat suggereix que el nombre d'homes a l'ensenyament encara baixarà més [...] tret que es prenguin mesures per atraure més homes a la professió”, ja que la desproporció de gènere és més alta entre els joves.

Les dades de Catalunya mostren l'aclaparadora majoria de dones en tots els àmbits de l'educació, més accentuada en les edats primerenques, tal com es pot observar en el gràfic. Les xifres assenyalen també la tendència descendent en el nombre de nois en els graus d'educació i en els màsters de formació de professorat. Només en l'àmbit de la formació professional el percentatge d'homes és superior al de dones, a causa de la tradició, majoritàriament masculina, de moltes de les especialitats que s'hi imparteixen.

Per què és un problema la feminització de la professió docent? Per Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, la desproporció entre gèneres és un “empobriment dels referents educatius” dels estudiants i un factor que restringeix l'accés dels millors professionals a l'ofici. “Com menys diversitat de candidats, menys per triar”, avisa.

Enric Prats, secretari del consell de coordinació del Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), insisteix en l'argument dels referents. “Convé que hi hagi equilibri de gènere perquè els docents són un model per als alumnes i reflecteixen rols socials”.

La desproporció del nombre de dones docents té també conseqüències en la consideració social i les condicions laborals de la professió. “Quan una feina s'associa a la cura de les persones, hi ha més feminització, els salaris són més baixos i les condicions laborals, pitjors. En canvi, quan es relaciona amb el coneixement, hi ha més homes”, exposa Montserrat Rifà, experta en gènere i educació i professora de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que fins al juny en dirigia l'Observatori de la Igualtat.

Aquest fet explicaria que a mesura que els estudiants creixen hi hagi més proporció d'homes i passi el mateix en els càrrecs de responsabilitat. Tot plegat és un “exemple del valor social que es dóna a la professió”, diu Rifà, que lamenta que no es doni prou importància a l'educació infantil, “una etapa que repercuteix tota la vida”.

L'estudi Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació en educació, publicat per la Fundació Jaume Bofill l'any 2014, incloïa una dada reveladora sobre els rols d'homes i dones en l'educació, en aquest cas, des del punt de vista de les famílies: només el 5,9% dels pares van sols, sense la mare, a la reunió amb el tutor del fill a les escoles públiques de primària, mentre que a secundària, el percentatge s'enfila fins al 14,1%. Els autors de l'estudi atribuïen el decalatge al rol del pare com a “figura d'autoritat” en la “resolució de conflictes” quan els fills són adolescents.

De fet, hi ha professores de secundària que es queixen que hi ha alumnes i famílies que les menystenen en relació amb els seus companys homes i, fins i tot, alguns docents expliquen que hi ha centres privats que busquen contractar homes per fer front a alguns actes greus d'indisciplina o violència.

Eva Salvà, gerent de l'associació Agrupació Escolar Catalana, coincideix amb els experts consultats pel diari que associar homes amb disciplina és un prejudici i que si “s'intenta que hi hagi una certa paritat a les escoles” és perquè “és bo que els alumnes tinguin models masculins i femenins”. El problema –explica– és que “a les facultats d'educació la majoria d'estudiants són dones”.

I què es pot fer perquè aquesta situació reverteixi? Prats proposa actuar en l'orientació dels estudiants al batxillerat. “Els estudiants de magisteri solen venir del batxillerat social, on hi ha més proporció femenina. Caldria potenciar les vocacions científiques entre les noies”. Rifà coincideix en la proposta. “Cal promoure, més que no pas regular. Als EUA es promou la presència de minories a l'administració, però aquí es podria veure com a negatiu.” En tot cas –afegeix– cal actuar contra la “segregació vertical”, en què els homes ocupen els càrrecs alts, i l'“horitzontal o per coneixements”, que fa que les noies estudiïn magisteri i els nois enginyeria.