Educació

universitats

campus

Terrassa no farà el campus de salut i recerca a Torrebonica

La Fundació Sant Llàtzer canvia el projecte perquè la crisi estronca les expectatives d'ingressos per lloguer previstos en la compra del 2010

L'Ajuntament renegociarà el conveni per garantir la utilitat pública dels diners aportats

La Fundació Sant Llàtzer, l'Ajuntament de Terrassa i el Consorci Sanitari de Terrassa(CST) descarten tirar endavant definitivament el macroprojecte anunciat el 2010 de fer un campus universitari i de recerca de ciències de la salut a l'entorn de la finca de Mas Viver de Torrebonica. Aquell any, la fundació va comprar per 7,5 milions –dos milions en efectiu i 5,5 en préstec hipotecari a La Caixa– la finca i els entorns de 274.637 m² a Servihabitat, la divisió immobiliària de La Caixa, amb la intenció d'ubicar-hi, entre d'altres, una facultat de medicina i l'escola d'infermeria i teràpia ocupacional (EUIT), serveis de salut i sociosanitaris i desenvolupar-hi projectes de recerca i innovació, com el primer Living Lab Innovation Care de Catalunya, a més de traslladar-hi dependències de l'Ajuntament, però la crisi s'ho no ho va fer possible i res d'això es va concretar.

Ara el patronat de la Fundació Sant Llàtzer que presideix l'alcalde Jordi Ballart, i que des del 2012 –a petició del mateix Ajuntament– actua com una fundació privada, ja que els seus membres no han de ser designats per la presidència sinó que ocupen el càrrec a títol personal, vol donar un altre enfocament a la utilització de la fundació i la finca, redefinint el projecte per “focalitzar” una única línia de treball social, va explicar Carme Julian, directora gerent en funcions de la Fundació Sant Llàtzer, als regidors que van visitar les instal·lacions, dimecres, per fer-hi la comissió informativa de societat municipal.

La reforma dels estatuts de la fundació del 2012 preveuen que la seva finalitat essencial sigui acollir, sostenir, tenir cura i donar tractament facultatiu a persones i ancians que tinguin necessitats assistencials, preventives, rehabilitadores, docents i d'investigació. Actualment, té cedits espais a l'associació Alba, al CST, fa aportacions econòmiques puntuals a associacions com ara el Rebost i cedeix espais de Torrebonica a entitats socials, culturals i sense ànim de lucre. Julián va explicar que avui la fundació es nodreix bàsicament de subvencions i de la gestió del seu patrimoni, que consta de diferents lloguers d'edificis a la ciutat al CST –la fundació té un 20% de la participació al consorci– entre l'hospital i el CAP de Sant Llàtzer i el Centre de Salut Mental de la plaça del Doctor Robert, al mateix Ajuntament, a l'escola Heura, pel rodatge de pel·lícules a Torrebonica o a la pròpia escola d'infermeria (EUIT), tot i que la va comprar a Creu Roja el 2012 per 2,1 milions després que aquesta decidís excloure finalment la docència dins el seu pla estratègic, malgrat haver firmat un conveni un any abans per tirar-ho endavant. Per aquesta operació i per focalitzar l'activitat universitària, la fundació va crear una filial especifica, la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, que el 2015 va decidir que la universitat es mantenia dins del municipi i no aniria a Torrebonica.

Amb tot, els resultats financers de la fundació han estat d'uns guanys de 45.957 euros en el tancament de l'exercici del 2015, i les principals despeses provenen de la finca de Torrebonica, en concepte de la suma de personal de manteniment i pagament del préstec hipotecari a La Caixa.

LA XIFRA

7,5
milions
va costar adquirir la finca de Torrebonica, i s'hi van afegir 1,5 milions més de préstec per fer-hi obres.

LA FRASE

Hem de definir i focalitzar l'activitat social de la fundació en una línia d'actuació més activa i visible
Carme Julian
Directora Gerent en funcions de la Fundació Sant Llàtzer

Conveni nou amb l'Ajuntament

Un dels aspectes que s'haurà d'abordar amb immediatesa és la redefinició del conveni entre l'Ajuntament i la Fundació Sant Llàtzer per Torrebonica, en el qual el consistori preveia col·laborar fent aportacions durant sis anys per un valor de 4,5 milions per anar adequant l'espai i tenir un retorn en forma de jornades entre universitat i empreses, conferències, una escola universitària d'estiu, suports a projectes d'innovació o ubicar-hi la seu de l'àrea de Serveis Socials, entre d'altres. El 31 de desembre s'acaba la vigència del conveni, i malgrat que l'Ajuntament acabarà havent-hi aportat només 1,3 milions, es volen redefinir els terminis i el desenvolupament per garantir-ne la utilitat pública, ara que el tema docent n'ha quedat exclòs, i es vol que sigui una peça cabdal dins del projecte de l'anella verda. A preguntes de l'oposició, el tinent d'alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Alfredo Vega, i el director de l'àrea, Pere Montaña –també patró de la Fundació Sant Llàtzer–, van deixar clar que s'ha de pactar fins i tot la possibilitat de reversió pública de la finca sense càrregues. La fundació necessita treure rendiment dels quatre grans edificis de la finca de Mas Viver per garantir la seva conservació, després que no hagin fructificat els ingressos de lloguers per espais de recerca, universitaris o els del CST. El patronat es reuneix avui i es decidirà desvincular la gerència de la del CST, com tenia de 1996 a 2004, en considerar que no s'ha de garantir un contínuum assistencial i la fundació només gestiona patrimoni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís

girona

Barcelona ja té un projecte per canviar “la casa dels horrors”

barcelona
Gastronomia

Terra de vins i vinaters

Barcelona

El SOC destina 125 milions d’euros a subvencionar contractes a joves

barcelona

Una sortida pionera per al plàstic agrícola

BANYOLES

El nou decret de renovables vol reduir el rebuig al territori

barcelona

Refaran la depuradora de Palamós, amb 15 milions

PALAMÓS

El protocol de desnonaments, bloquejat

barcelona

Les residències demanen un passaport Covid

barcelona