Educació

CARLA FERRERÓS

FILÒLOGA I INVESTIGADORA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

“La diversitat lingüística és una gran riquesa”

“A Catalunya es parlen aproximadament 300 llengües, que, amb les seves cultures, formen un panorama ric i complex, la gestió del qual requereix un esforç col·lectiu dels diversos sectors de la societat”

“Seria bo que hi hagués una assignatura en què s'aprengues el significat real de les paraules en determinades llengües”

Figueres, Girona i el Rif.
Nascuda l'any 1987 a Figueres, és llicenciada en filologia catalana, filologia romànica i filologia hispànica per la Universitat de Girona. Va obtenir una beca FPU del Ministeri d'Educació per realitzar una tesi doctoral a la mateixa Universitat de Girona. També ha fet estades al Marroc (Rif) i a l'MMSH (Iremam), de la Universitat d'Aix-Marseille, amb el doctor S. Chaker, especialista en llengua amaziga. La tesi, dirigida per la doctora Lluïsa Gràcia, porta per títol ‘Categorització semàntica de les parts del cos en català i en amazic: un estudi comparatiu'. Va ser defensada el 13 de novembre del 2015 a la mateixa universitat.
Hem d' aconseguir
la convivència
sense renunciar
a la diversitat

La tesi presentada per Carla Ferrerós dins del programa de doctorat Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura es titula Categorització semàntica de les parts del cos en català i en amazic, un estudi comparatiu. L'enunciat sembla complicat, però en realitat és molt simple, es tracta d'entendre com les llengües són una manera d'explicar el món i, encara que moltes vegades la realitat sigui igual per a tothom (per exemple, el cos humà), les definicions i les paraules construeixen imatges diferents en un idioma o un altre, la qual cosa pot provocar problemes de traducció i dificultar la comprensió.

A la tesi relaciona el català i l'amazic, una llengua d'arrel romànica amb una altra d'afroasiàtica, que en teoria tenen pocs punts de contacte.
No s'ho cregui. Per començar, totes dues són dues llengües minoritzades, que han hagut de lluitar per no perdre terreny davant d'altres idiomes més potents: nosaltres enfront del castellà, i ells de l'àrab, el castellà o el francès, però tot i l'assetjament mantenen la vitalitat.
I perquè ha triat l'amazic?
Actualment és el tercer idioma més parlat a casa nostra. Avui a Catalunya es parlen aproximadament 300 llengües, que, amb les seves cultures, formen un panorama molt ric i complex, la gestió del qual requereix un esforç col·lectiu dels diversos sectors de la societat.
Com?
Estem en un moment complicat i canviant, en el qual s'ha d'aconseguir que la societat d'acollida, o sigui nosaltres, entengui que la diversitat lingüística, més que un problema, és una gran riquesa. En aquest aspecte, i per donar resposta a la nova situació, l'any 2002 va néixer el Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI), que està format per investigadors del departament de filologia i comunicació (grup de lèxic i gramàtica), del departament de psicologia (grup de llenguatge i cognició i grup d'educació i cultura), i del departament d'infermeria de la Universitat de Girona
I...?
No podem passar per alt que, alhora que vigoritza i enriqueix les nostres societats, l'arribada de persones amb noves llengües i hàbits culturals genera dificultats en àmbits com el sanitari o el món educatiu, on molts professionals, que estan en contacte permanent amb la immigració, es troben amb dificultats amb la comunicació verbal. És per això que tant les administracions catalanes com, molt sovint, els mateixos professionals han anat creant eines que permeten la transmissió d'informació d'una llengua a una altra: vocabularis, guies de conversa, i s'han incorporat alguns mediadors. És aquí on hem d'incidir, hem d' aconseguir la convivència sense renunciar a la diversitat.
Vostè ha centrat la tesi en l'estudi de les parts del cos?
En el nostre grup una línia de recerca és estudiar les diferencies de categorització; de com les llengües interpreten el món, o sigui, com representen la realitat amb paraules. La meva tesi, dirigida per la doctora Lluïsa Gràcia Solé, parla de com es representa la part del cos, ja que, si bé tots tenim mans, braços, boca, no tots veiem el cos de la mateixa manera. Per exemple, si en català tenim i braç, en amazic tot el conjunt es defineix amb una mateixa paraula. El mateix passa amb el cor: si en català es allà on metafòricament podem posar l'amor profund, ells el posen al fetge.
Com es pot aplicar la pràctica de la investigació?
Penso que les administracions haurien de fer un pas endavant. El nostre departament organitza seminaris i jornades per conscienciar de l'existència d'aquests problemes, però l'ideal seria què a les facultats d'educació, medicina o assistència social hi hagués una assignatura en què s'aprengues el significat real de les paraules en determinades llengües. Segurament, a l'hora d'interpretar determinades situacions, tot seria més senzill.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

girona

Consum resol el 53% de les reclamacions a la vegueria

GIRONA

Les obres del futur Museu Thyssen començaran a la tardor

sant feliu de guíxols
societat

Denuncien que els fan fora de casa tot i haver pagat sempre el lloguer

Olvan
medi ambient

Manifest contra els tòxics i el plàstic en el consum quotidià

barcelona
educació

Entre 1 i 4 hores més de matemàtiques per millorar la competència en 200 centres

barcelona
societat

Els veïns de Barcelona s’organitzen per lluitar contra el soroll a la ciutat

barcelona
Societat

Absolt l’exalcalde Manuel Bustos d’omissió de persecució de delicte

Sabadell
SANTA COLOMA DE FARNERS

Demanen que s’arxivi el cas de les protestes contra el rei a Caldes

SANTA COLOMA DE FARNERS
societat

El neurocientífic José Ramon Alonso, en unes jornades sobre autisme

girona