El pla Bauzá reviscola

L'acord firmat entre el Partit Popular (PP) i Ciutadans (C's) per facilitar la investidura de Mariano Rajoy ha fet ressuscitar el controvertidíssim pla de trilingüisme de l'anterior govern balear, que va ser tombat per la justícia i enterrat definitivament pel nou executiu d'esquerres. El tractament integrat de llengües (TIL) liquidava el decret de mínims que hi havia en vigor a les Illes Balears i que obligava les escoles a fer almenys el 50% de les assignatures en català. Amb l'aprovació del TIL saltava pels aires el consens lingüístic a les Illes i la presència del català a l'ensenyament quedava reduïda a un terç, la mateixa proporció que castellà i anglès.

La mesura de l'aleshores president José Ramón Bauzá va provocar una reacció inèdita a les Balears, tradicionalment poc combatives. Els mestres van engegar una vaga indefinida que es va allargar durant les tres primeres setmanes del curs 2013/14 i Palma va ser el marc d'una històrica manifestació que va aplegar 100.000 persones amb samarretes verdes en defensa de la llengua pròpia.

Però, més enllà de la resposta ciutadana en defensa del català a l'escola, el pla trilingüe va posar de manifest les enormes complicacions pedagògiques de posar en marxa un programa dissenyat, en teoria, per millorar les habilitats dels estudiants en llengua anglesa. En primer lloc, per falta de mestres prou preparats per impartir assignatures en anglès. Molts centres no tenien prou personal qualificat per omplir un terç de les hores lectives en llengua estrangera i, tot i les al·legacions al Departament d'Educació, van rebre pressions per aplicar la regla dels terços fos com fos.

En segon lloc, el pla es va imposar de manera abrupta, sense consens amb els docents, enmig d'un context de retallades en educació i sense un calendari progressiu d'aplicació, i la implantació del nou model es va començar a fer de manera caòtica, parcial i contra la voluntat dels professionals que havien d'aplicar-lo. I, per si no n'hi hagués prou, el govern balear va ometre el tràmit obligatori de demanar un informe a la Universitat de les Illes Balears, cosa que va dur el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) a anul·lar el decret.

L'acord PP-Ciutadans ha retornat als mestres balears i als qui van seguir aquell conflicte al setembre del 2013 i ja hi ha qui comença a treure la pols a la samarreta verda. Sobre el paper, el pla Rajoy-Rivera preveu “implantar una educació bilingüe i trilingüe de qualitat” que “garanteixi a tots els joves el domini de l'anglès” i que tingui el suport d'un “programa nacional de formació del professorat en anglès i en l'ensenyament de disciplines lingüístiques” en aquesta llengua. A més, es garanteixen “tots els recursos tècnics i humans” perquè en deu anys tothom qui obtingui un grau universitari assoleixi el nivell B-2 d'anglès.

L'objectiu del trilingüisme (bilingüisme, en el cas de les comunitats autònomes amb una sola llengua) és llaminer, però ha fet disparar les alarmes en els territoris amb llengua pròpia diferent del castellà, que temen que al darrere del plurilingüisme s'hi amagui un nou intent de minimitzar l'idioma autòcton. En aquest sentit es va expressar ahir la consellera de Presidència, Neus Munté, quan va assegurar que Catalunya no renunciarà al model d'escola en català perquè “estem emparats en la LEC [llei d'educació de Catalunya], en l'Estatut i tenim un consens social molt ampli al voltant de la immersió lingüística”.

De fet, tot i que a Catalunya es parli del model d'immersió lingüística, cada escola o institut té autonomia per aplicar el seu projecte lingüístic. Així, si un centre considera que cal fer assignatures en castellà perquè està en un entorn catalanoparlant, ho fa. Pel que fa a l'anglès, el nombre d'escoles que imparteixen assignatures no lingüístiques en aquest idioma augmenta cada any i el curs passat ja ho feien un 55,4% dels centres.

Tot i els temors que ha aixecat el pacte entre el PP i Ciutadans, els dos partits no tenen, de moment, prou majoria per tirar endavant el pla lingüístic i la llei Wert encara s'aguanta per un fil.