La memòria històrica no existeix als jutjats dependents de l’administració de justícia espanyola. La querella presentada per l’Ajuntament de Barcelona contra l’advocat Carlos Rey per la seva participació en l’execució de Salvador Puig Antich, el 2 de març de 1974, com a jutge que va signar la sentència amb la pena de mort, no ha estat admesa a tràmit pel jutjat d’instrucció número 9 de la ciutat. La decisió s’ha pres donant per bons els arguments de la fiscalia, que el passat 10 d’abril va emetre un informe en el qual s’oposava frontalment a les pretensions de l’Ajuntament barceloní.

Segons la fiscalia, no es pot acceptar la querella per un cas de lesa humanitat perquè quan aquest delicte va quedar incorporat al Codi Penal espanyol, el 2004, ja feia 30 anys dels fets que van posar fi a la mort de Puig Antich, executat a la presó Model de Barcelona pel sistema del garrot vil. El ministeri públic considera que aquest delicte no es pot aplicar de forma retroactiva i, a més, arriba a la conclusió que, en cas de poder-se fer, els fets ja haurien prescrit.

Un segon argument exposat pel fiscal és la llei d’amnistia que fins avui ha servit per frenar totes les iniciatives judicials contra els crims del franquisme impulsades per la querella argentina. El fiscal recorda la vigència d’aquesta llei aprovada el 1977 i que el 1998 ja va servir per denegar una querella presentada per familiars de víctimes dels fets de Paracuellos, als quals es vinculava el líder comunista Santiago Carrillo.

Juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, les germanes de Puig Antich havien demanat afegir-se a la querella, com a acusació particular, circumstància que no s’havia resolt encara. Per ara, l’Ajuntament presentarà recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona, mentre que la pretensió de la representació legal de la família és continuar en la mateixa línia del recurs.