El difícil repte de la Farga de Banyoles
S'ha invertit ja una tercera part de tot el pressupost de la reforma integral del barri, que es mirarà d'allargar fins al 2012
Edificis amb moltes deficiències, un urbanisme gens amable i concentració de població amb poder adquisitiu baix –més de la meitat de la qual és provinent de països extracomunitaris, sobretot gambians i marroquins– conflueixen a la Farga; un barri que durant dècades ha viscut al marge de la resta de la ciutat. Si en algun lloc està justificada l'ajuda del pla de barris és aquí.
Primers resultats
Gairebé quatre anys després de posar-se en marxa la reforma, el més visible dels seus fruits és l'obra pública, constatable sobretot amb la reforma urbanística del carrer Girona, que és el nexe d'unió de la Farga amb el centre de la ciutat. «Tenir aquesta via era molt important per solucionar definitivament l'aïllament del barri», apunta el tinent d'alcalde, Miquel Vilanova, regidor responsable del pla de barris. També es nota a la plaça Vilarrubias, que va urbanitzar l'empresa constructora fent-t'hi uns blocs de pisos. En aquest cas, però, s'hi han detectat una sèrie de defectes, la qual cosa ha obligat l'Ajuntament a buscar una partida per reparar-los.
Paral·lelament, s'ha estat treballant en el camp social, amb recursos del pla de barris o de programes complementaris. Per exemple, un centenar de joves han rebut formació bàsica per afrontar amb millors condicions la reinserció laboral. «Som conscients que difícilment trobaran feina en aquests moments, però es tracta que es puguin defensar mínimament quan ho puguin fer», diu Angi Ramos, la directora tècnica del pla de barris banyolí. Ha tingut també molta activitat el servei d'atenció social primària, que només en un any, el 2009, va atendre 742 persones (al barri n'hi viuen unes 1.800). Un altre aspecte en què es nota el pla és el reforç escolar, que permet a una cinquantena de nenes i nens completar la seva formació quan surten de classe. D'altra banda, s'ha volgut fomentar la creació de comunitats de veïns, cosa que s'ha aconseguit parcialment: de les 14 previstes ara en funcionen deu. A través de les quals s'haurien de gestionar millores com ara l'arranjament de façanes i la instal·lacions d'ascensors. Això de moment no s'ha pogut fer perquè els veïns n'haurien de pagar una part i no ho poden assumir. «És cert que no s'ha pogut fer tot, i que hi ha coses que costaran, però de moment estem satisfets de la manera com va el pla», diu Vilanova.
Contents, a mitges
Els integrants de l'associació marroquina Arrachahad no acaben d'estar satisfets dels resultats de la reforma. El seu president, Abderrahim el Youby, lamenta que les obres urbanístiques no haguessin començat pel carrer Barcelona, ja que –segons afirma– és el lloc on més falta feien. Així mateix, es mostra pessimista en relació amb les millores a les façanes, atès que una part de la inversió l'han de pagar els inquilins a través de les comunitats de propietaris. «A la majoria dels quals els diners els arriben justet per menjar. Hi ha comunitats d'escala més de la meitat dels veïns de les quals no paguen la quota; no ens podem plantejar altres despreses.» En canvi, sí que valoren positivament la manera com ha quedat el projecte de la plaça de la Pau.
El balanç que en fa l'associació de veïns és més benèvol. «En línies generals, està bé», resumeixen Maria Ferré, Rosa Ribas i Paquita Jordà, segons les quals el més positiu està sent la feina en el camp social. Igual que El Youby, destaquen favorablement el projecte de la plaça de la Pau. També lamenten, però, que no es puguin arranjar les façanes, «que al cap i a la fi són el que dóna la imatge del barri», i troben a faltar la figura de l'agent de barri, pensant sobretot en el manteniment del mobiliari urbà, molt castigat.
EL BARRI EN XIFRES
«No és la transformació esperada»
R. ELa reforma de la Farga va ser projectada quan a l'Ajuntament governava ERC, que ara és el principal grup de l'oposició. La seva portaveu, Eulàlia Turró, evita fer una crítica dura sobre la manera com el govern de CiU i PSC l'estan executant –«és un tema complex i s'ha de dir que ja se n'han fet, de coses bones, sobretot en l'aspecte social»–, però fa notar que no s'estan complint totes les expectatives creades. «Havia de suposar una gran transformació i veiem que no ho està sent perquè s'han deixat de banda actuacions tan importants com ara el pla de reactivació comercial i les intervencions a les comunitats [la millora de les façanes o la instal·lació d'ascensors] i no s'està relligant el barri amb la resta de la ciutat, cosa que es volia fer portant-hi equipaments que fessin servir tots els banyolins, com ara l'ampliació del centre cívic.» Per la seva banda, Núria Langa, la regidora d'ICV –l'altre grup de l'oposició– es queixa que del desplegament del pla de barris se n'ha assabentat «per la premsa». Igual que a ERC, l'equip de govern no la convidar a assistir a les primeres reunions de seguiment. En l'última, feta aquesta setmana, sí que hi van assistir.
Els deures pendents
R. EEn matèria urbanística, les grans obres pendents són les reformes del carrer Barcelona i la plaça de la Pau; i pel que fa a equipaments, la nova seu de la policia municipal i l'ampliació del centre cívic. En teoria, d'aquí al 2012 s'haurien de rehabilitar façanes i posar ascensors. Tenint en compte que una part l'han de pagar els veïns, l'Ajuntament va decidir deixar-ho pel final del pla, tot esperant que en aquest marge de temps millori la situació econòmica. En el projecte inicial figurava també la compra de locals per a la instal·lació d'empreses i un pla de reactivació del sector comercial, que encara no s'ha pogut tirar endavant. Al principi es va obrir una oficina de gestió del projecte al barri mateix, però la van tancar i ara això es fa des de l'Ajuntament.
La policia municipal anirà a la farga d'aram
R. E
La partida de més envergadura prevista en el projecte de reforma integral del barri de la Farga és la destinada a la caserna nova de la policia municipal. Pressupostada en 1,7 milions d'euros, substituirà l'actual seu, que s'ha fet petita. La idea inicial era aixecar un edifici de nova planta, però finalment l'Ajuntament s'ha decantat per encabir la policia a l'antiga farga d'aram, l'edifici del segle XVII que dóna nom al barri, situat a la cruïlla de l'avinguda de la Farga i el carrer Concòrdia. De fet, es va ampliar la superfície que abastava inicialment la reforma integral per incloure-hi els terrenys d'aquella antiga indústria, pensant precisament amb el trasllat de la seu dels municipals.
Veïns dels Mossos
La nova ubicació tindrà l'avantatge d'estar en un lloc ben comunicat i la peculiaritat de tenir de veïns els Mossos d'Esquadra, ja que la caserna de la policia catalana és a pocs metres de la farga d'aram. Si es confirma el projecte –des de l'equip de govern insisteixen a assenyalar que la decisió encara no és definitiva–, les dependències policials compartirien l'espai amb altres serveis perquè es preveu convertir l'antiga farga d'aram en un equipament polivalent, obert també a activitats socials i culturals. «El model serien les seus de districte de Barcelona», compara el regidor Miquel Vilanova. No s'ha decidit encara quines serien aquestes altres activitats.
L'estan consolidant
La històrica farga va estar en ús fins a la dècada del 1950 i a partir d'aquell moment l'edifici es va anar degradant. Ara està sent objecte d'unes obres de millora per assegurar-ne l'estructura, a partir d'un projecte de l'arquitecte banyolí Jeroni Moner. Tot i que inicialment s'havia pensat en encabir-hi un museu, finalment aquesta idea es va descartar a favor d'un espai polivalent. Les obres costen uns 240.000 euros, que paguen a mitges la Generalitat (a través de l'1 per cent cultural) i l'Ajuntament. Els treballs van començar a principis d'any i haurien d'estar acabats aquest estiu, segons les previsions.
Plaça pensada entre tots
R. EDes del punt de vista urbanístic, es considera que el més transcendent de la reforma de la Farga és el replantejament de la plaça de la Pau, un recinte rectangular, encaixonat entre blocs de pisos, que avui és el principal espai de lleure de la zona. Per tal que el barri la sentís ben seva i respongués a les necessitats de tots els sectors, l'Ajuntament va arriscar-se a obrir un procés participatiu per «dibuixar-la». De passada, es fomentava la implicació dels veïns en la comunitat. Després d'unes quantes reunions amb els diversos col·lectius, en què tothom hi va poder dir la seva, l'arquitecte Martirià Figueras va recollir les idees i les va sintetitzar en un avantprojecte. «Ha estat un èxit», va assegurar el regidor Miquel Vilanova. La renovada plaça de la Pau oferirà diversos ambients: tindrà un circuit de bicicletes, espais per a tennis de taula, una àrea de pícnic sota una pèrgola, jocs per a la mainada i espais per a la gent gran. D'altra banda, es combinarà el paviment de plàstic tou de les àrees de jocs amb zones de gespa i d'arbres. La delicada qüestió de si els cotxes podrien passar-hi o no s'ha resolt permetent-hi la circulació i establint el límit de velocitat a 30 quilòmetres per hora. Si es compleixen els terminis, poc temps després s'aprovarà el projecte i s'adjudicaran les obres. Els treballs començaran a l'octubre, amb un pressupost d'uns 468.000 euros, provinents del pla de barris de la Generalitat.
